Fotos: Jordi Pascual

El director de l’àrea de presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va ser dijous a Sant Cugat en un acte organitzat per Sant Cugat en Comú a propòsit del tribut metropolità i els preus del transport. Salvador Milà va explicar que cal refer de cap a peus l’ordenança que regula el tribut i prendre altres mesures per evitar desigualtats en el cobrament com ara una ponència cadastral unitària a tots els municipis de l’AMB. Abans de l’acte va atendre elCugatenc, que també li va traslladar tres preguntes plantejades per la Plataforma TM Sant Cugat com a principal col·lectiu crític amb el tribut.

– Comencem amb les preguntes de la plataforma, que no hem alterat ni una coma: Respecte al col·lectiu de la gent gran el tribut metropolità s’imposa quan les tarifes de transport els són desfavorables ja que la targeta rosa, per segon any, només es pot fer servir a Barcelona, amb l’afegitó que moltes d’aquestes persones són pacients de referència de la Mútua de Terrassa en un moment vital en què la capacitat econòmica s’estanca o fins i tot pot anar a la baixa. Quines mesures correctores es pretén fomentar al respecte tenint en compte els increments aprovats el 2020 per al tribut metropolità i per a l’IBI?

– El tribut metropolità no té res a veure amb el transport públic malgrat és cert que per la forma com es va implementar s’ha creat aquesta imatge. Que coincidís la retirada de l’exempció als municipis de la segona corona amb la integració tarifària pot crear aquesta confusió.

Sí és cert que quan es va aprovar fer la tarifa plana, atès que en el primer any s’ha fet amb un esforç metropolità perquè no entra dins del sistema de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) sinó que s’ha pagat des de l’AMB, no es van introduir els títols socials com la targeta rosa. Per tant, tenen raó i és un tema que s’ha de corregir ja. Si pot ser l’any que ve s’haurien d’integrar tots els títols socials.

– No hi ha calendari?

– Per ara només puc dir que hi ha una forta sensibilitat en totes les forces polítiques de l’AMB per aconseguir la integració de tots els títols i compensacions de forma homogènia el més aviat possible. Però això depèn molt de si s’ha de fer amb l’esforç pressupostari de l’AMB o si es pot integrar al sistema ATM.

El problema és que l’AMB es va voler avançar amb la tarifa plana i l’ATM va dir que d’acord però que l’esforç econòmic havia de ser de l’AMB. El cost de la integració tarifària era de 12 milions d’euros i, amb la capacitat econòmica que es tenia, es van haver de deixar fora els títols socials. És un element a corregir, com també la millora de serveis i freqüències. Però això no té res a veure amb el tribut metropolità.

– La segona pregunta de la plataforma: Fins a quin punt es pretén que des de Sant Cugat i altres municipis de la segona corona es financin serveis metropolitans prestats únicament a l’àrea de Barcelona?

– L’AMB ja avui dia finança inversions i serveis importants a la segona corona tot i no haver-se pagat fins enguany el tribut metropolità. Entre el 2016 i el 2019 a Sant Cugat s’han aportat gairebé cinc milions d’euros anuals: el bosc de Volpelleres, expropiacions de terrenys, la urbanització de l’avinguda Cerdanyola, la millora dels accessos de l’escola Pins del Vallès i altres inversions; més de 400.000 euros per al programa de suport a la pobresa energètica, redaccions de projectes, ajuts per a la transparència i el manteniment del bosc de Volpelleres perquè és parc metropolità.

– Ara que Sant Cugat pagarà el tribut, tindrà més inversions metropolitanes?

– No necessàriament. L’AMB és una institució supralocal que fa polítiques metropolitanes, no reparteix en funció de la recaptació de cada municipi. Tot i així, hi ha un dels programes que sí garanteix rebre tant com aportació ha fet cada ajuntament. En total aquest mandat Sant Cugat rebrà 16,5 milions.

L’AMB només té un tribut propi, el metropolità. La resta d’ingressos són aportacions dels municipis marcades per percentatges. Per exemple, Sant Cugat aporta un 9% del recaptat per la Participació en els Ingressos de l’Estat i un 0,056% de l’IBI recaptat, entre d’altres. Ha de ser així perquè l’AMB té competències mediambientals, de gestió d’espais públics, polítiques socials... Cada vegada ha de fer més polítiques compensatòries i de cohesió social en clau metropolitana.

– La darrera pregunta de la plataforma: Quin és el percentatge de subjecció passiva a Sant Cugat en relació amb la població total, desglossat en diferents tipus impositius?

– No ho tinc aquí amb tan detall però sí tinc el tribut mitjà de la quota líquida residencial de Sant Cugat: 49,95€. A Pallejà, per exemple, es paga 60,5€ i al Papiol més de 65€. Hi ha una desproporció a favor de Sant Cugat. Per això s’ha de fer una revisió del tribut. Hem de tenir en compte que els habitatges residencials amb un valor cadastral inferior a 46.000 euros no paguen el tribut, tots els que haurien de pagar-lo però els surt menys de tres euros tampoc i les famílies amb dret a subsidiació social tampoc.

– Sant Cugat va presentar les dues fórmules de càlcul recollides a l’ordenança i s’ha optat pel càlcul baix. En canvi, la resta de municipis no ho van fer. Quan ara Cerdanyola ha fet el càlcul que li faltava ha vist que la rebaixa és d’un 33%. És una inequitat en favor de Sant Cugat.

– Partim d’una mala redacció de l’ordenança del tribut metropolità, que va establir dos sistemes de càlcul per a la integració de municipis que són manifestament poc equitatius. Tenim el compromís de fer-ne una revisió perquè quan ho hem portat a la pràctica hem vist que molts municipis no tenien la capacitat de fer l’altre dels càlculs.

L’AMB va optar per fer el segon dels càlculs recollits a l’ordenança perquè és senzill: “Alternativament, quan s’identifiquin els béns immobles del municipi, es calcularà la reducció de referència per portar-ho a l’any 2006 aplicant al valor cadastral els coeficients anuals de revisió que han aprovat els pressupostos generals de l’Estatˮ.

La primera fórmula, que és a la qual es va acollir Sant Cugat, preveu que l’Ajuntament faci l’exercici de retrotreure tot el padró fins l’any 2005 –any de referència del primer rebut– i fent totes les actualitzacions anuals incorporant altes, baixes, reduccions... Aquest càlcul és més favorable, però no se sabia fins que no es va aplicar.

– Si a Sant Cugat se li accepta el càlcul baix, Cerdanyola el fa i se li accepta de cara a l’any vinent..., l’AMB tindrà la capacitat de seguir finançant tots els serveis?

– Per això s’ha de revisar. El pressupost i els compromisos es compliran. L’AMB es compromet a assumir el càlcul com el que va fer Sant Cugat a tots els municipis perquè tothom estigui amb igualtat de condicions i, a partir d’aquí, veure els diferencials. Quan es tinguin els diferencials s’haurà de discutir políticament com compensar els ajuntaments que al 2019 han pagat més.

– La solució és fer una revisió cadastral a tota l’AMB que també serveixi per reduir les desigualtats dins d’un mateix municipi on en alguns casos un pis molt petit pot estar pagant el mateix que un xalet?

– Un dels grans problemes de l’AMB per a la seva fiscalitat és que no té una ponència de valors metropolitans. És una institució jove i hi ha desconfiança en fer-ho perquè hi ha ajuntaments que tenen prevenció davant possibles revisions cadastrals per si surten perdent. Però estic convençut que la forma lògica de tractar aquest afer és amb una ponència única.

– Es demanarà?

– Ha d’haver-hi la voluntat política de fer-ho. Tots els membres del Consell Metropolità són alcaldes i regidors. Cadascú mira pel seu municipi primer i per l’AMB després. El tribut ha de servir per crear una cultura metropolitana a nivell fiscal.

– S’incorporaran més bonificacions al tribut metropolità?

– És una de les possibilitats, estendre les bonificacions recollides a la llei de famílies vulnerables.

– A incorporar en el debat de les ordenances fiscals de cara a l’exercici següent?

– Clar. S’ha de refer tot perquè quan ho hem aplicat hem vist que no s’havia treballat bé.