Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Nou homes i dones sense pietat s’han trobat a una sala per dictar sentència a una decisió mal presa. L’oposició de principi de mandat havia decidit retallar el sou al govern i pujar-se les dietes fins un topall de 12.000 euros anuals però ara se’n penedeix. L’opció factible per canviar-ho? Tornar a apujar la retribució a tres dels quatre membres del govern i incrementar el seu topall fins un màxim de 15.761 euros anuals.

Però la decisió no podia ser fàcil. D’una banda suposava acceptar que en el seu moment havien pecat d’egoistes. D’altra, havien de convèncer per no semblar que es tractava de fer créixer el pastís per a sortir a porcions més grans. I aquí és on començaven les argumentacions perquè, després de setmanes parlant-ne –sense tabac ni imatge en blanc i negre–, la vocal de Ciutadans, Anna Cano, compartís el canvi.

La Junta de Veïns, convertida en aquella sala llarga de 12 homes sense pietat, ha esdevingut un mar de reflexions per topar amb el dubte raonable que fes entendre a l’única persona que quedava per convèncer que aquella decisió era en benefici de la ciutadania i no de la butxaca individual de cada vocal. Però ni el millor Henry Fonda pot convèncer tothom i, com a la pel·lícula, hi ha persones que no canviaran de parer i que, en tot cas, s’han d’intentar desacreditar per les seves actituds.

Perquè Cano té entre cella i cella que l’augment del topall i l’increment salarial a tres dels quatre membres del govern té molt més a veure amb un afany de lucre individual que amb fer bé la feina. En la línia del seu partit, ha dit que aquests diners s’haurien de destinar a altres afers i que no fent-ho només s’acaba fomentant el descrèdit de la política.

Precisament desacreditar aquests arguments en base a l’actitud de Cano és el que ha acabat fent la resta de representants del Ple. Ho ha començat Susanna Casta, vocal del PSC, que ha reivindicat que la tasca de representació ha d’estar remunerada de forma raonable i no deixant els vocals de l’oposició sense cobrar durant tres mesos, com li ha passat a ella pel topall establert. La representant socialista ha recriminat la taronja per oposar-se a una redefinició pressupostària que és calcada a la que, diu, Ciutadans va negociar amb el govern mesos enrere –una versió que el mateix govern ha confirmat.

Ferran Margineda, de la CUP-PC, ha estat més dur dient que a Cano li sembla excessiu el topall perquè ella no està treballant el suficient per merèixer-lo. En canvi, des del punt de vista del cupaire, incrementar la retribució del govern ha de servir perquè treballi millor i a l’oposició perquè tota la seva feina estigui remunerada. En la mateixa línia ha apuntat Lluc Cahís, d’ERC-MES, que ha exemplificat la poca implicació de Cano amb les poques mocions presentades pel seu partit.

El mateix fil ha agafat Bernat Gisbert, vocal de Junts per Valldoreix Sant Cugat; qui ha dit que l’única moció taronja del Ple de gener –retirada al final– era una apropiació de la feina que havia engegat la vocal del PSC amb el govern. Com a representació del govern considera que el grup de Ciutadans no fa les tasques d’oposició mínimes i ha recordat que en aquesta ocasió s’estava oposant a una proposta que van arribar a negociar uns mesos abans.

Però cap Henry Fonda ha pogut amb la tossuderia economicista d’una Cano que ni tan sols s’ha molestat a respondre a les crítiques dels seus companys de plenari. Així que només Ciutadans ha votat en contra d’un topall anual de 15.761 euros per a cada vocal de l’oposició i per uns salaris de 34.800 euros bruts per a la sotspresidenta i 26.100 per a les vocalies amb adscripció a àrees de govern.

“A l’espera de l’informe de la Diputacióˮ. Ha passat quasi desapercebut però el comentari de Cahís és clau en la redefinició retributiva. L’EMD espera que la Diputació enviï l’informe sobre la compatibilitat laboral del president, Josep Puig; l’únic membre del govern que no ha vist alterada la seva retribució ni dedicació. Què pot arribar a passar si l’informe diu que no pot compaginar les dues feines? Marxarà? Què passarà amb el 90% de dedicació i els 39.339 euros bruts anuals que cobra?

Tots els vocals esperaven amb un cert nerviosisme el punt de la redefinició tributària, que és en bona mesura un reconeixement a la feina que porta fent el govern des de l’inici del mandat. Tant és així que quasi ha passat desapercebuda l’aprovació definitiva del pressupost del 2020, de 9,2 milions d’euros, tot i que alhora eclipsat per unes al·legacions d’un treballador de la casa denegades pel govern en base a un informe de la intervenció que ha generat dubtes a l’oposició. El govern s’ha quedat sol en l’aprovació amb el mal cos que el pressupost més consensuat dels darrers anys ha acabat amb l’abstenció de l’oposició en bloc.