Foto: Jordi Pascual

“Hi ha dos nois del Senegal preocupats perquè el coronavirus ha arribat al seu país i temen per les famíliesˮ, explica Jordi Panés, director del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Lledoners, “tenim molts joves del Marroc, on per ara la situació no és greu però on la manca de recursos és evidentˮ. Per a molts menors el queda’t a casa és restar a un servei residencial i educatiu depenent de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) ben lluny dels braços dels seus pares, mares, germans i avis.

Al CRAE Lledoners, a les Planes i depenent de la Fundació Mercè Fontanilles, hi ha 16 menors confinats des de fa més de tres setmanes. Primer va arribar la cancel·lació de les classes, un primer xoc que va acabar reforçat amb la declaració de l’estat d’alarma. Des de llavors, cap d’ells ha sortit del centre. “És molt complicat a nivell emocional per a tothom, però per a ells, adolescents lluny de la família, especialmentˮ, explica Panés, “parlen més que mai amb els seus familiars però això també s’ha de controlar perquè una hipercomunicació també és un perill, especialment si es cau en el sensacionalismeˮ.

Per evitar posar-los en risc, els professionals del centre han decidit confinar-se amb ells. Els primers 15 dies hi viuen cinc adults, que són suplits per cinc altres professionals per a la segona quinzena. Alhora, tenen dues persones a l’espera per si cal suplir alguna baixa relacionada amb la COVID-19. Amb una convivència d’aquests tipus, garantir una normalitat és impossible però, alhora, necessari.

“En els dies normals tenen un horari marcat, ara intentem mantenir-lo però d’una manera més laxaˮ, explica el director del centre, “hem incorporat més activitats esportives i d’altres que no fèiem habitualment com cinefòrums, xocolatades i pica-pica com a moments de distencióˮ. També els és especialment útil l’assemblea setmanal, que hores d’ara ha esdevingut un espai de suport mutu davant una realitat molt complexa.

L’escletxa digital dificulta l’aposta de mantenir l’activitat docent en línia

Des d’una perspectiva escolar, al CRAE Lledoners hi ha cinc adults que han d’acompanyar 16 adolescents en els deures en línia que els marquen des dels seus centres educatius. “Hi estem en contacte, pendents dels deures i del reforç escolar, però responem amb dificultats perquè no és fàcil seguir la feina de tots ellsˮ, explica Panés.

Però el més complicat és superar l’escletxa digital. Mentre la majoria dels seus companys d’aula a casa tenen ordinador, els 16 menors del CRAE s’han de valdre dels recursos del propi centre, que no són suficients perquè tots puguin treballar al mateix temps. “Per sort hem tingut algun donatiu, tres ordinadors que hem aconseguit a través dels nostres contactesˮ, diu el director, “l’Ajuntament ens ha dit que ens aconseguirà algun terminal més a través del projecte Labdooˮ.

L’educació en línia farà més evident que mai l’escletxa digital i, encara que el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va anunciar que detectarien els alumnes que no poden seguir el curs per via telemàtica per facilitar-los eines hores d’ara els centres dependents de la pròpia Generalitat, com és el cas del CRAE Lledoners, no han rebut el material per poder fer la feina amb igualtat de condicions que la resta de l’alumnat.

Contacte diari amb les autoritats sanitàries

Però enmig dels problemes educatius hi ha la pandèmia, que al CRAE Lledoners preocupa per un menor amb símptomes que han pogut aïllar però al qual encara no han pogut fer la prova ja que es prioritzen persones amb simptomatologia greu o vulnerables. Per extremar la precaució només un professional està en contacte amb ell mentre la resta de joves segueixen convivint junts.

“Ens vam trobar amb un problema i és que quan la DGAIA ens va comunicar els protocols a seguir davant l’estat d’alarma no teníem els materials per complir-losˮ, es lamenta Panés, “per sort ràpidament l’Ajuntament i els Mossos d’Esquadra ens van contactar i ens van facilitar algun material com gel desinfectantˮ. La Generalitat no els hi va poder facilitar material fins fa dues setmanes, quan van rebre guants i mascaretes.

Malgrat les mancances i la desinformació inicial, el centre s’ha compassat a la COVID-19 i ara cada dia informen de la situació al CRAE a la Generalitat, de tal manera que poden saber si hi ha alguna infecció, alguna sospita o manca de material. En el cas que es faci una prova i es detectés un positiu, seria el CatSalut qui en faria seguiment. Per ara només han acudit un cop al CAP, on els van dir que el menor del qual tenien sospites s’havia d’aïllar.

Hores d’ara Panés diu que l’organització és més clara i assegura que la coordinació entre centres residencials de tot tipus i amb els sistema sanitari, així com amb l’hospital de campanya de referència del Vallès, està sent útil. També sap que es demana personal per si les baixes comences a precisar de més professionals. Per ara no han demanat la desinfecció del centre perquè, diu, només ho poden fer amb casos confirmats així que no entren en el paquet de desinfeccions que fa la Generalitat ni les que ha fet l’Ajuntament a les residències de gent gran.