Fotos: Ajuntament i captura del directe de Cugat.cat

CONTRACRÒNICA.La crisi hi és i Antonia i Margherita necessiten arribar a fi de mes. Potser ara més que una inflació descontrolada el que hi ha és un atur creixent, molts ERTOs i facturacions baixes. Moltes, moltíssimes, famílies que tot d’una es veuen en una necessitat inesperada. I les dues mestresses que a l’any 1974 es van atrevir a emportar-se de tot sense pagar a un supermercat ara han decidit que “el tribut no el paga ni déuˮ. Bé, no només el tribut, si poden ser unes quantes taxes municipals més, millor.

Si el bo d’en Dario Fo no ens hagués deixat allà pel 2016 i de casualitat hagués vist el Ple municipal d’aquest dilluns, potser se n’hagués recordar d’una de les seves obres més reconegudes, Ací no paga ni déu [Edicions Bromera, 1993], o potser m’hagués pegat una clatellada per rebaixar aquella obra a contracrònica d’un Ple avorrit. Si bé, el paral·lelisme hi és: En moment de necessitat, les persones no només es busquen suports sinó també no pagar.

I el nostre particular Ací no paga ni déu fa temps que és el tribut metropolità. Perquè la Plataforma No al Tribut Metropolità ho diu tot amb el seu nom i, amb l’impost de l’Àrea Metropolitana (AMB) ja creat, ha de fer propostes de revisió del càlcul, d’anul·lació i retorn de quotes i d’auditories de les inversions promeses als municipis metropolitans. Si un partit s’ha alineat perfectament amb aquests plantejament és Ciutadans, fins al punt que el tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, ha etzibat a meitat de la sessió plenària de juny que al darrere de la plataforma hi són els taronja.

Perquè Ciutadans ha fet d’altaveu de la plataforma per presentar una moció tan desitjada com confusa en algunes de les propostes. Sense anar més enllà, en el darrer acord que comença dient “en cas que no es derogui el cobrament per a propers exercicis (...)ˮ s’acaba demanant l’“anul·lació del Tribut Metropolitàˮ. Clar que aquestes contradiccions es poden entendre i, en qualsevol cas, el que prima és la idea base de la plataforma: l’impost és injust i inequitatiu, els avantatges de pagar-lo són dubtosos i en un context de crisi econòmica el que menys convé és pagar un altre impost.

Tot i l’anunci de millorar els mecanismes d’aplicació del tribut i d’oferir-hi ajuts per part de l’AMB, tant la plataforma com Ciutadans segueixen veient-lo amb mals ulls i per això demanen el retorn de la quota del 2019 i el no cobrament de la del 2020, o que en qualsevol cas la pagui l’Ajuntament amb el pressupost municipal. Per a Soler això és una barbaritat perquè entén que el consistori hauria de destinar-hi 8,4 milions d’euros per al retorn del 2019 i el pagament directe del 2020. Per molt que Carles Brugarolas, de Junts per Sant Cugat, ha insistit que el que es demana no és que l’Ajuntament es faci càrrec sinó que el 2019 el retorni l’AMB i el 2020 el pagui el consistori però negociant amb l’AMB perquè la despesa recaigui sobre ella, Soler ha seguit entestat amb els 8,4 milions.

Però el regidor de Junts no només s’ha enfrontat a Soler, també ho ha fet amb Francesc Duch, d’ERC-MES, que ha dit que el govern anterior no havia presentat el contenciós-administratiu sinó que només havia fet l’anunci. Com si això no fos, precisament, l’inici del tràmit, que si no ha evolucionat ha estat perquè el tripartit no ha volgut continuar-lo perquè estava satisfet per l’acceptació del càlcul baix proposat pels serveis municipals (de 4,2 milions en lloc de 6,9), forçant així que altres municipis hagin exigit a l’AMB igualtat de condicions amb Sant Cugat aconseguint rebaixes de fins i tot un 33%, com és el cas de Cerdanyola.

Per un moment Brugarolas ha eclipsat el grup proposant –que s’ha limitat a fer trasllat de les peticions de la plataforma– tot i presentar un discurs una mica més moderat. Perquè en cap moment ha plantejat una anul·lació per se sinó per buscar noves fórmules de càlcul més equitatives, és a dir, que evitin que contribuents iguals paguin diferent o que diferents paguin igual, com ara passa. Així i tot, s’ha despenjat de la proposta impossible de complir per la qual es demanava que l’Ajuntament pagués directament el tribut –en tant que un consistori no pot pagar impostos d’altres administracions amb impostos propis–: “L’Ajuntament no pot assumir el cost perquè ara ho paguen els propietaris i així ho pagaria el conjunt de la ciutadaniaˮ.

Si Duch ha qualificat la moció de populista i oportunista i Soler ha acusat Junts de mentir, la tercera pota del tripartit, la CUP-PC, s’ha oposat als punts principals de la moció però n’ha vist amb bons ulls d’altres. La seva portaveu, Núria Gibert, ha aconseguit el vot separat dels punts, permetent així tombar el gruix de la moció però tirant endavant tres propostes: la crítica al dèficit d’informació, la petició d’un pla d’inversions a Sant Cugat i la realització d’una auditoria externa per saber què s’inverteix a cada municipi i la creació d’una mesa de diàleg entre la plataforma i l’Ajuntament.

Clar que dels punts perquè el tribut no el pagui ni déu no han tirat endavant. I és així com Antonia i Margherita han intentat fer front a la crisi, demanant no pagar, i no només el tribut, A un dels acords, i aprofitant la COVID-19, demanaven la congelació de tot tipus de taxes, impostos i tributs municipals. La plataforma ha aconseguit així una petita victòria moral però lluny dels seus objectius finals, que, a més, en qualsevol cas, depenen més de l’AMB que no de l’Ajuntament.