Foto: Jordi Pascual

La interlocutòria sobre el cas del 3% del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata incorpora la ciutat en reiterades ocasions i, en especial, en referència a les obres d’acabament de la promoció d’habitatges de protecció oficial de la plaça dels Rabassaires feta per Teyco. L’obra ja havia estat apuntada per la comissió informativa especial sobre les adjudicacions a Teyco, que va néixer després que a finals de l’estiu del 2015 la Guàrdia Civil es personés a l’Ajuntament i a Promusa per demanar documentació d’aquesta obra que es va iniciar al 2006 amb una adjudicació a Construcciones Bruesa i que va seguir amb Teyco al 2009 en una segona adjudicació després de la fallida de la primera empresa.

Davant la publicació de la interlocutòria, el govern ha anunciat que l’Ajuntament es presentarà com a acusació particular per una causa que investiga el presumpte finançament irregular de Convergència, del PDECAT i de diversos dels seus representants. Així ho ha anunciat en un comunicat de premsa aquest divendres on s’indica que el jutge de la Mata veu indicis d’organització criminal, frau, suborn, tràfic d’influències i blanqueig. De demostrar-se els fets apuntats, “l’Ajuntament de Sant Cugat s’hauria vist afectat i perjudicat per aquest cas de corrupció política”, diu la tinenta d’alcaldia de Bon Govern i Transparència, Lourdes Llorente.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, apunta a uns indicis de corrupció continuats: “Després de la sentència del cas Palau, que condemna Convergència per corrupció i en què es conclou que la ciutadania de Sant Cugat va pagar per adjudicacions i obres un sobrecost que es va embutxacar aquest partit polític, és el moment de fer alguna cosa. Crec que la manera més honesta i contundent de defensar els interessos de la ciutat i la seva gent és que la nostra institució comparegui en aquest procediment judicial”. Les parts acusadores són el Ministeri Fiscal, l’Ajuntament de Barcelona i la CUP.

Davant de la decisió de l’Ajuntament, la portaveu de Junts per Sant Cugat i exalcaldessa per PDECAT-Demòcrates, Carmela Fortuny, ha fet unes declaracions en què rebutja la corrupció: “Tornem a reiterar la nostra més ferma condemna a la corrupció, la faci qui la faci i vingui d’on vingui, i fem suport al nostre Ajuntament en totes aquelles accions que cregui necessàries que ha d’emprendre per esclarir qualsevol dubte al respecte”.

Un context d’obres i sobrecostos

Els anys 90 i la primera dècada dels 2000 va tenir diverses obres amb sobrecostos. elCugatenc ha tingut accés a una nota informativa sobre les adjudicacions a Ferrovial entre el 1997 i el 2010 que, com en el cas del PAV3 inclòs a la sentència del cas Palau, van incorporar obres complementàries que encarien l’obra. Una d’elles és la urbanització dels Quatre Cantons, el carrer Gorina i Santiago Rusiñol l’any 2002, inicialment amb un cost d’1,3 milions d’euros (sense IVA) però amb unes obres complementàries aprovades pel govern municipal al desembre del 2003 que van suposar 265.524,55 euros (sense IVA) més.

L’altra obra fa referència a la urbanització del carrer Valldoreix i la plaça Lluís Millet, adjudicada al maig del 2003 per un cost de 3,3 milions (sense IVA). Unes obres complementàries aprovades al maig del 2005 van suposar un cost extra de 678.917,84 euros (sense IVA). En cap dels dos casos el sobrecost superava el límit legal del 20%. Ferrovial també va participar en nou altres licitacions però no va ser l’empresa escollida escollida.

El cas dels Rabassaires a la interlocutòria

“També és fàcil identificar el concert defraudador en els casos d’adjudicacions a Teyco SL (Sant Celoni, Lloret de Mar, Figueres i Sant Cugat del Vallès), en què consten evidències que les comissions estructurades com a ‘donatius’ tenien relació proporcional estricta (3%), amb la suma total del contracte públic adjudicat, el que posa de relleu que l’adjudicació estava dirigida en favor d’aquesta empresa, amb abstracció dels criteris de valoració tècnica i econòmica que regien la licitació pública, per raó del concert criminal aconseguit entre els responsables de finances de CDC i l’empresari de torn, en aquest cas Sumarroca Claverol”. Amb aquesta afirmació apareix per primera vegada el nom de Sant Cugat a la interlocutòria del cas 3%.

El cas de la plaça dels Rabassaires és el més clar i s’ha pogut identificar gràcies a un document trobat a la caixa forta de Jordi Sumarroca, dirigent de Teyco, que recollia la quantitat de l’adjudicació i, al seu costat, el 3% corresponent, que l’empresa generalment pagava a la Fundació CatDem, vinculada a Convergència. L’import de l’adjudicació de l’obra dels edificis de la plaça dels Rabassaires és de 4’6 milions d’euros (sense IVA).

En aquest cas l’empresa va fer diversos donatius: 18.000 euros a CatDem al 2008, abans de l’adjudicació, i 100.000 euros en dos pagaments el 5 i el 19 de maig del 2009. Posteriorment va complementar el donatiu amb 43.800 euros a la Fundació Fòrum Barcelona el 26 de juny del 2009. En total, 161.800 euros, molt a prop dels 164.583,08 euros que suposaria una comissió exacta del 3% en cas de comptar l’import amb IVA.

La comissió Teyco, formada pels partits polítics amb representació al mandat anterior, que va emetre les seves conclusions al novembre del 2016, ja va apuntar a l’obra de la plaça dels Rabassaires. D’una banda, va concloure que l’extinció del contracte amb la primera adjudicatària no es va fer amb prou transparència i que va suposar una indemnització de 300.000 euros. També va concloure que el cost total de sumar la quantitat pagada a Bruesa, l’extinció i el nou contracte suposa més despesa que si Bruesa hagués acabat les obres.

En l’adjudicació a Teyco hi va haver una baixa temerària –un preu inusualment baix– que va ser justificada però, segons les conclusions, amb una manca de documentació acreditativa. “Considerem que el projecte adjudicat a Teyco hauria d’haver estat actualitzat i corregit, atès que els canvis posteriors penalitzen econòmicament el concepte de claus en mà”, conclou el punt referent a l’obra dels Rabassaires, en què per primera vegada es va demanar el reprovament del llavors gerent de Promusa, Lluís Hosta, destituït amb l’arribada del tripartit. Les conclusions van tenir el suport de tota l’oposició del mandat anterior (CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, Ciutadans, PSC i PP) però l’oposició del govern (CiU, posteriorment Convergència i PDECAT-Demòcrates), que va dir que les conclusions estaven prefixades.

Unes declaracions que tornen a apuntar a Sant Cugat

A diversos correus electrònics de José María Zaragoza de Pedro, empresari autònom a l’empresa Oproiler i imputat per frau a les administracions públiques, tràfic d’influències i blanqueig de capitals, apareixen tres casos més que afecten a l’Ajuntament de Sant Cugat.

El primer d’ells, la urbanització del carrer Barcelona. En un primer correu electrònic del 12 de febrer del 2009, es parla d’una comissió del 4% per aquesta obra, 25.000 euros. En l’intercanvi de correus acaba apareixent la cita: “Recorda de treure Ciu en PyP en l'excell que t'he passat” –és la fórmula que empra per referir-se a les comissions–. Un dels correus més determinants segons la interlocutòria és del dia 20 de febrer, quan Zaragoza parla amb Ricardo Lacort, de la constructora Lubasa, a qui li adjunta la informació de les urbanitzacions del carrer Barelona i del carrer Campanyà i un document amb el títol Apreciado Daniel Osacar, és a dir, el tresorer de Convergència en aquell moment.

El segon dels correus és sobre la urbanització d’un tram del carrer Colom i s’hi recull una referència a una comissió de 12.886 euros. El darrer cas és sobre la urbanització del carrer Saragossa i el carrer Vallès i la conservació i millora del carrer Migdia amb comissions de 20.171,58, 35.608 i 6.181,72 euros respectivament.

La pista de la Guinardera, absent a la interlocutòria

Les conclusions de la comissió Teyco desenvolupaven a fons l’adjudicació de les obres de la pista de la Guinardera, que van tenir un sobrecost de prop de 125.000 euros. Segons la comissió, l’estudi no recull l’explicació que posteriorment es va donar per al sobrecost: l’existència de flonjalls al terreny. Tot i aquest apunt, la interlocutòria no en fa cap referència.

Un context d’indicis de corrupció

La primera dècada dels 2000 està marcada per diversos indicis de corrupció a la ciutat, des dels dos inclosos a la comissió Teyco a vuit indicis apuntats per una investigació d’El País referents al Complex Esportiu de Mira-sol, la plaça dels Rabassaires (les dues fases), l’edifici de l’avinguda Francesc Macià, la fàbrica de Sharp i el mercat de Mira-sol. A la dècada anterior també hi havia el conflicte per la urbanització del Turó de Can Mates en què es podria haver beneficiat la farmacèutica Boehringer Ingelheim amb un estalvi de 402.000 euros tot i que finalment l’exalcalde Joan Aymerich va ser absolt.

L’únic cas provat judicialment hores d’ara és la mossegada a les obres del pavelló 3 de la Zona Esportiva Municipal (ZEM) de la rambla del Celler. Aquest i els altres indicis els vam unificar en la segona edició dels Monogràfics elCugatenc. També li vam dedicar un reportatge a fons. Les obres es van realitzar per Ferrovial-Agroman i, segons la sentència de gener del 2018refermada l’abril passat pel Suprem, Convergència, Fèlix Millet i Jordi Montull es van repartir una comissió del 4% que va suposar 167.000 euros al PAV3. El president del Palau de la Música i la seva mà dreta es van repartir una comissió de l’1,5% de la comissió mentre el 2,5% va anar a parar a Convergència.