No tots els infants encaixen en les capses rígides dels gèneres hegemònics

per Jordi Pascual

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: Captura del debat

El binarisme de gènere exclou molts infants que, alhora, aprenen i reprodueixen els rols patriarcals de la societat. En conseqüència, el masclisme es reprodueix i segueix causant violència i subordinació. L’escletxa per trencar el cercle creix però les dificultats per aconseguir-ho són evidents. Aquesta és la mirada que ha aportat Escoles Coeducatives (la Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Sant Cugat) en un acte celebrat telemàticament aquest dijous per la tarda amb el periodista Rafel Bagot, el psicòleg especialista en gènere Aharon Fernández, l’educador social i terapeuta Gestalt Jan Garrido i el periodista, educador i guionista Carles Vidal, amb la moderació del periodista d’elCugatenc Jordi Pascual, també autor d’aquest article.

Els quatre ponents s’han posat davant del mirall per evidenciar el masclisme que tots –i ells també– portem a dins. Però és precisament d’aquesta consciència d’on pot néixer una “incomoditat productiva”, en paraules de Fernández, que ha de servir per autoinvestigar-nos, anar més enllà del discurs i portar-ho a la pràctica, pensant especialment en els infants: “S’ha fet un treball meravellós amb les nenes, que sembla que poden ser el vulguin, però els nois no. Ens calen nous referents d’altres tipus de masculinitat”. Conscient que els gèneres hegemònics esdevenen capses rígides i sortir-se’n és exposar-se al rebuig, Fernández crida a la reflexió interna per detectar conductes i canvis a aplicar. Això passa per no negar-se les mostres de masclisme que portem a dins.

Una mirada similar ha plantejat Garrido tot dient que més enllà de les etiquetes de nova masculinitat i similars, el que cal és autopensar-se i callar: “És que els homes no hem callat mai”. Des de la tendresa i la cura, diu, es poden trobar les parts més masclistes i treballar-les. En el marc de la família, es poden fer descobertes, evidenciar coses que no eren latents i obrir un debat més profund que un senzill “això està malament”: “Mirar endins és un acte polític”.

Per a ell, aspirar a un únic model d’home contraposat a la masculinitat hegemònica també és un error perquè els homes són diversos, però va més enllà: “Ara resulta que les persones queer o trans també han de ser d’una determinada manera!” Per això crida a la consecució d’espais de reflexió que també han d’arribar al professorat de les escoles perquè així sigui menys difícil treballar aquests aspectes amb els infants; una relació que ha de passar per no negar-nos cap de les nostres emocions, tot sovint assignades a un gènere i, per tant, reproduïdes acríticament o amagades per evitar caure en la norma.

Bagot comparteix la mirada sobre la pressió social: “Les meves filles van empassant-se missatges sobre que les dones han de ser guapes”. Però els nens i les nenes, diu, no tenen consciència del gènere ja que aquest és un aprenentatge i, per tant, una realitat cultural que canvia en funció del país. És en aquest aprenentatge on es pot incidir, amb els canvis socials i les actituds individuals. Es tracta, per tant, d’una feina que afecta a totes les persones més enllà del seu gènere, conscient que també les dones perpetuen el sistema masclista. Però és evident que aquest masclisme no afecta igual a tothom: “Quan ets pare de dues nenes, et fa por que tornin soles a casa i potser amb un noi no t’ho plantejaries. I si no tens ni fills ni filles ni t’hi pares a pensar”.

“L’elecció lliure és sancionada”, ha valorat Vidal en referència als infants que surten de la norma sense tenir referents de “masculinitats valentes” i que tot sovint estan mancats de l’acompanyament que precisarien. Per a ell, quan una persona es deslliga dels gèneres hegemònics, s’obre l’oportunitat per fer-se preguntes en base a la corporalitat, als rols... i també s’obre la porta perquè els infants puguin fer afirmacions com: “No sé si és un nen, ja preguntaré com se sent”. Tots ells passos que ajuden a deixar enrere la masculinitat hegemònica. Vidal també defensa que els homes han de trobar-se en una “incomoditat necessària” que els animi a perdre protagonisme.

El debat Nens i noves masculinitats s’ha celebrat en línia i també ha recollit preguntes i reflexions d’algunes de les persones que s’hi han connectat, més de 120 sumant la videotrucada i l’emissió en directe per YouTube. S’ha enregistrat el debat i es pot trobar al YouTube:

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article