Ramón Juan: “M’agradaria ascendir amb el Cornellà”

per Jordi Pascual

Esports

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

Fill de les Planes i format en futbol base al Sant Cugat FC i a la UE Cornellà, on ara és porter titular, Ramón Juan Ramírez ha esdevingut una de les sorpreses de la Copa del Rei. El passat 21 de gener es va enfrontar al Barça i va esdevenir el primer porter en aturar dos penals a aquest equip en un mateix partit. Les seves parades providencials van ser claus per arribar a una pròrroga en què finalment el Cornellà va caure per dos gols i amb un jugador menys. Passat el somni de la Copa, l’equip segueix lluitant a la lliga, al subgrup A del grup 3 de la Segona Divisió B, amb una classificació molt ajustada.

Ramón Juan atén elCugatenc a l’espai Pere Grau (les pistes de les Planes), lloc on ha jugat moltes patxangues i encara acudeix amb el seu germà per jugar a bàsquet. Més acostumat a rodes de premsa que a les entrevistes, en suma una més al llistat de peticions que ha rebut des del partit contra el Barça, aquesta vegada assegut a un banc del seu barri. Concedeix l’entrevista quan encara no havien comunicat l'ajornament del partit contra l'Andorra, que s'havia de jugar el dissabte.

Ets el primer porter que ha aturat dos penals al Barça en un mateix partit.

– No ho vaig pensar. M’ho va dir un periodista al final del partit. És una bogeria. Mai ho havia fet cap porter i jo ho he fet sense adonar-me’n.

Acabat de recuperar d’un cop a un entrenament.

– Sí, encara tinc una fractura de crani. No sabia si arribaria al partit perquè m’ho vaig fer el dijous i havia de passar una setmana sense jugar [el partit es va jugar el dijous següent]. Per això vaig haver de jugar amb casc.

També vas fer moltes parades que van salvar l’equip.

– Quan jugues contra equips com l’Atlético de Madrid [el rival anterior al qual van eliminar] i el Barça, arriben a porta moltes vegades. L’Atlético no va arribar tant com el Barça. Per sort vaig estar encertat i vaig poder aturar els penals i algunes jugades. Vam poder arribar a la pròrroga.

I a la pròrroga, gol del Barça. Què vas pensar en aquell moment?

– “No fotis!” Però amb el pas dels minuts vaig veure que tard o d’hora havia d’arribar perquè estàvem cansats. La llàstima és que va arribar d’hora.

El segon gol va ser la desfeta, amb una bona contra per part del Barça però també amb molt cansament per part vostra.

– Amb un menys i amb l’únic central de davanter. És una jugada anecdòtica.

Abans del partit, l’entrenador del Barça, Ronald Koeman, va dir que jugar sobre gespa artificial no és futbol...

– Ells estan acostumats a jugar al Camp Nou, al Wanda, al Santiago Bernabéu... Al costat d’aquests camps, el del Cornellà pot semblar una merda. Entenc que és fotut per a ells. Però el camp és així per a tots. També ens agradaria tenir un camp molt millor però entrenem i juguem allà.

Els pot semblar un camp de merda però tots els futbolistes heu passat per camps així perquè l’esport base i les categories inferiors n’estan plens.

– I tant! Tothom ha passat per allà. El Cornellà té una molt bona base i hi ha jugadors molt bons que han sortit d’aquest camp. A nosaltres ens encanta el camp del Cornellà perquè l’hem convertit en un fortí.

Vau eliminar a l’Atlético i vau forçar la pròrroga contra el Barça. L’Eivissa va eliminar el Celta. El Navalcarnero i l’Alcoyano van arribar a vuitens de final després d’eliminar l’Eibar i el Madrid, respectivament. Ha estat un bon model de Copa per als equips petits?

– Em sembla un format encertat perquè dona molta oportunitats als equips petits. Clar que fa il·lusió jugar al Camp Nou amb un format de doble partit però així no tens quasi cap possibilitat de passar l’eliminatòria. A un partit al camp del més dèbil pot passar qualsevol cosa.

A casa però sense públic per la COVID-19.

– És una llàstima. Nosaltres ho hem notat. Tot i que a Cornellà no hi va molta gent, els que hi van, els Cornehools, es fan sentir molt.

No hi va tan poca gent!

– En comparació amb altres equips de la categoria com l’Hèrcules, sí. Tot i que és cert que l’Hèrcules és dels més grans. En qualsevol cas, la nostra afició es fa notar molt. És una llàstima que no hagin pogut venir.

La Copa és un premi però també suposa molt ritme: intercalar partits de Copa i de lliga, i a més amb la COVID-19, l’acumulació de partits ajornats.

– És complicat perquè s’acumulen les baixes. Contra el Barça, per exemple, van acabar jugant tres juvenils, dos dels quals normalment no estan en la dinàmica del primer equip. Amb tres baixes ja estem fotuts!

Tot i això, vau poder respirar perquè es va ajornar el partit que teníeu al cap de setmana següent.

– Sí. Ens venia l’AE Prat, un rival complicat. Teníem moltes baixes. El dia després del partit amb el Barça un company va donar positiu en COVID-19, també dos més que van tornar a donar positiu. Per evitar un brot, vam aturar els entrenaments durant 10 dies.

El subgrup A està molt ajustat. Guanyar o perdre un partit pot situar els equips molt amunt o molt avall.

– Pot semblar que estàs fatal i, en canvi, guanyant dos partits et situes tercer o quart. És un subgrup molt complicat perquè hi ha equips molt lluitadors.

T’agrada la divisió per subgrups i la creació de la Segona B Pro [1a RFEF]?

– Gens perquè les lligues són més curtes i, per tant, no es premia la regularitat. Per decidir qui es col·loca a la Segona B Pro hagués estat més just mantenir els grups de la temporada passada i fer la promoció d’ascens entre els cinc o sis primers. Amb el format actual es descompensen molt els grups i hi pot haver equips que l’any passat estiguessin molt malament i que ara els hi vagi bé perquè tenen un subgrup més fàcil. En el nostre subgrup, l’Olot, que l’any passat va lluitar pel play-off, enguany està passant-ho malament.

A la divisió per subgrups del grup 3 sembla que els equips forts han quedat bastant ben repartits.

– Sí però igualment amb el grup unificat potser seria més just. Al subgrup B veiem que l’Eivissa guanya gairebé tots els partits!

Al Cornellà esteu acostumats a parlar d’això mateix que parlàvem, de com va la lliga. Però, de sobte, arriba el Barça i... televisió, entrevistes... Com ho heu viscut?

– Tot i que en els darrers tres anys hem jugat el play-off per ascendir, el ressò mediàtic pel partit contra el Barça ha estat únic. D’un dia per l’altre hem hagut de fer entrevistes, sortir a molts mitjans...

És fàcil de portar?

– Visc amb els pares i sempre em diuen que estigui tranquil. El meu representant també m’hi ajuda. Intento viure-ho amb normalitat.

Els equips de Segona B teniu aquestes finestres però per als de categories inferiors i per al futbol femení és molt complicat.

– Ho entenc en part perquè el que ven i la gent volt veure són els millors jugadors del món, el Barça, el Madrid, l’Atlético... La desigualtat es veu també a Primera. Hi ha uns quants equips privilegiats i uns 15, 16 o 17 equips dels quals tampoc se’n parla gaire. És el que hi ha!

En el futbol femení és especialment dur. Guanyen títols i gairebé ni són notícia.

– És una llàstima perquè el futbol femení mereix molta més atenció. Durant els darrers anys el nivell no ha parat de pujar.

Nou anys al Cornella. És totalment el teu club!

– Sí! Vaig fer cinc anys de futbol formatiu i els darrers quatre al primer equip. La meva casa.

Més enllà de possibles ofertes d’equips de categories superiors, t’agradaria seguir al club?

– El meu objectiu és millorar i m’agradaria que fos al Cornellà, pujar de categoria amb aquest equip.

De petit vas ser al Sant Cugat FC. Quins records tens d’aquesta etapa?

– M’hi vaig apuntar amb tres anys i m’hi vaig quedar sis anys. Després ja vaig marxar al Cornellà. Recordo que estava molt a gust. Jugava amb els amics i, de fet, encara tinc relació amb molts d’ells. El considero una segona casa. Em fa il·lusió veure notícies del Sant Cu i, com que tinc coneguts que hi juguen, sempre que puc vaig a veure algun partit.

Quin objectiu us marqueu?

– Pujar de categoria, ja sigui a Segona, que està més difícil, o a la Segona B Pro. Guanyant un parell de partits podem estar a dalt i més tranquils.

Porteu molt anys batallant per l’ascens.

– Tres. Però als dos primers ens van eliminar a la primera. L’any passat, en canvi, ens vam quedar a un gol de l’ascens.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article