Fotos: Lali Puig i Jordi Pascual (arxiu)

Els vots favorables dels tres grups del govern han permès fer l’aprovació inicial del pressupost del 2021 en un Ple extraordinari celebrat aquest dilluns per la tarda de forma telemàtica. S’obre així un període d’exposició pública al qual el tripartit remet la resta de grups polítics per negociar sobre aquests comptes, que parteixen d’una aprovació segura per la majoria absoluta que sumen ERC-MES, PSC i CUP-PC. Un hipotètic acord amb l’oposició, que per ara ha votat en contra de la proposta del govern, s’hauria d’introduir o bé com a al·legació en aquest període d’exposició pública o bé, un cop aprovat definitivament el pressupost, amb modificacions de crèdit durant l’exercici.

L’oposició, però, no veu amb bons ulls la proposta del tripartit. Junts per Sant Cugat considera que es va tard i rebutja que s’opti per abordar grans problemàtiques de la ciutat, especialment la de la COVID-19, agafant diners del romanent de tresoreria acumulat. Carles Brugarolas, regidor del primer grup de l’oposició, també ha denunciat que hi ha partides que han tendit a la baixa, especialment als serveis urbans, obligant a ajustar-se amb modificacions de crèdit per introduir diners del romanent: “Té pinta que el pressupost no quadrava i s’ha optat per retallar algunes partides per després complementar-les”.

Sergio Blázquez, regidor de Ciutadans, ha dit que els números proposats pel tripartit no són capaços d’afrontar la situació econòmica i social actuals i per això ha avançat que aprofitaran l’exposició pública per presentar al·legacions en tres eixos: la reactivació econòmica amb ajuts a autònoms, PIMES i entitats, el suport a les persones amb ajuts directes també per a aquelles que hores d’ara no formen part de la bossa de població amb necessitats i mantenir la construcció de la ciutat amb propostes com incrementar la quantitat i qualitat de les instal·lacions esportives i de gent gran així com fer més inversions en seguretat ciutadana.

En termes globals, el pressupost aprovat inicialment aquest dilluns ascendeix a 152 milions d’euros (un 2,37% més que al 2020), preveient un increment dels ingressos per impostos directes (+1,95%) arran del creixent del nombre de contribuents tot i la congelació de tots els impostos així com una davallada dels ingressos per taxes, preus públics i altres ingressos (-2,76%) com a conseqüència de les mesures COVID-19, que preveuen la reducció de taxes pels períodes en què alguns sectors productius s’han hagut d’aturar totalment o parcial. Així ho ha anunciat el tinent d’alcaldia d‘Hisenda, Pere Soler, tant al Ple com a la roda de premsa que l’ha precedit.

Entre les despeses destaca la caiguda dels costos financers en gairebé un 50%, d’1,6 milions a poc més de 800.000 euros; un fet que Rossend Dou, assessor de l’àrea d’Hisenda, justifica per l’amortització de deute dut a terme durant l’exercici del 2020. L’any passat es van amortitzar préstecs per un valor total de quatre milions d’euros i el tripartit no descarta seguir aquest camí, tot i que el principal partit de l’oposició, Junts per Sant Cugat, demana just el contrari com a resposta a la crisi econòmica.

Tot i això, cada any l’Ajuntament s’endeuta amb préstecs per un valor total d’aproximadament 10 milions d’euros però enguany s’opta perquè la suma total del nou endeutament arribi als prop de 17 milions, permetent així fer front a algunes de les inversions anunciades. Aquesta decisió ha sobtat Brugarolas, que ho considera injustificable venint d’una amortització de deute i explica que sense aquest increment de l’endeutament el pressupost no hauria crescut respecte al 2020.

Creixement de les inversions

Un dels elements clau del pressupost reivindicat pel govern és que les inversions creixen dels 12,6 milions previstos al 2020 als 19,6 al 2021, una xifra que encara pot créixer més amb fons provinents de la Diputació, de l’Àrea Metropolitana, de la Generalitat i de fons europeus. A més, durant el curs s’hauran d’introduir 17,5 milions d’euros provinents del romanent de tresoreria del 2020 per fer noves mesures en resposta a la crisi econòmica i social generada per la COVID-19, el que és possible gràcies al desbloqueig dels romanents de tresoreria acordat a nivell estatal.

Les inversions, a més, presenten un nou funcionament que dificulta la comparativa respecte als anys anteriors. Tret de les que venen marcades per subvencions i acords amb altres administracions, el pressupost les agrupa per àrees, creant un llistat de possibles inversions a prioritzar per cada servei municipal que encara no s’ha presentat a la premsa ja que Soler el defensa com un document de treball i no com un compromís polític. És a dir, hores d’ara no hi ha un llistat aprovat de les inversions a fer sinó una assignació pressupostària dividida per àrees, que hauran d’elegir el destí final.

Soler defensa aquesta opció dient que es tracta de fer una previsió exacta de la capacitat d’inversió perquè les àrees no facin “una carta als reis”. A més, explica que es mobilitzaran prop de 43 milions d’euros de partides acumulades any rere any i que no s’executaran, permetent mobilitzar aquests diners a inversions que sí es duran a terme. Aquesta decisió ha molestat especialment Junts, que considera que és una manca de transparència perquè hores d’ara no es coneix el llistat d’inversions a realitzar i, alhora, ho consideren una fragmentació del govern amb les àrees funcionant per separat; just la mirada oposada pel tripartit, que defensa que moltes de les partides són difícils de classificar en un àmbit perquè aporten una mirada transversal.

La previsió és la següent:

D’entre les inversions que sí estan desglossades destaquen els 4 milions que es destinaran a la compra de patrimoni, entre les quals s’inclouen els 2,8 milions que costarà l’adquisició de la Torre Negra. Soler diu que es negociarà perquè aquests diners es puguin pagar en més d’una anualitat, permetent així tenir més disponibilitat per comprar patrimoni aquest 2021 tot i que no especifica quines són les altres operacions obertes. Sí descarta que sigui el retorn dels terrenys de Promusa a la Floresta conveniats amb l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl (IMPSOL), inclòs en una ampliació de capital de Promusa feta efectiva al novembre passat tot i que encara pendent d’un acord entre les dues entitats.

El debat polític: Canvi de rumb o continuisme?

El govern municipal planteja el pressupost del 2021 com un canvi de rumb després d’un any de transició –el del 2020 va ser el primer pressupost aprovat pel tripartit–. Deixen enrere el PACTE, que és la base pressupostària que feia servir el govern anterior, per adequar-se al seu Pla d’Actuació Municipal (PAM), el programa funcional del qual també s’ha aprovat aquest dilluns. Propostes com reposar les places vacants per baixes i jubilacions fan que el tripartit defensi el pressupost com un canvi de rumb.

També és determinant l’increment de la despesa de forma general, gràcies a haver assolit el pressupost més alt de la història de la ciutat. Per això els portaveus dels tres grups de govern, Francesc Duch (ERC-MES), Elena Vila (actuant com a portaveu del PSC ja que Soler presentava el punt) i Núria Gibert (CUP-PC), han reivindicat els comptes des d’un punt de vista social i de redistribució de la riquesa seguint els eixos marcats al PAM.

Però Brugarolas diu que el canvi ni s’ensuma i defensa que caldria aplicar molts més canvis i més profunds per fer front a la situació econòmica actual: “Hi ha una desconnexió total entre el discurs i la realitat”. El regidor de Junts crida a posar “tota la carn a la graella” tenint en compte que la situació econòmica pot empitjorar amb l’increment de l’atur i el tancament d’empreses que no podran fer front als deutes compromesos durant la pandèmia.

Després del Ple el seu grup ha fet una roda de premsa per incidir en aquesta mirada, moment que han aprofitat perquè la seva portaveu, Carmela Fortuny, hagi demanat explicacions al govern per haver facilitat la documentació del Ple el dijous anterior, amb poc marge per treballar-la a fons tenint en compte la magnitud dels documents pressupostaris. Fortuny també ha dit que en el pla funcional vinculat al PAM el govern parteix d’una “visió catastrofista” de la ciutat que no s’ajusta a la realitat i ha apuntat el tripartit com a responsable de crear la figura del “santcugatenc emprenyat”. Alhora ha demanat que no es culpabilitzi el govern anterior constantment i ha dit que l’actual equip suspèn en planificació estratègica.

Blázquez, en nom de Ciutadans, ha fet una única intervenció sobre la proposta pressupostària del govern. Més enllà de l’avançament de les al·legacions, ha dit que cal rebaixar els impostos, una opció que va quedar aturada amb l’aprovació de les ordenances fiscals al desembre. Sense aquesta possibilitat, el regidor taronja lamenta que ara hi ha un repte enorme de fer front a la crisi només des de la despesa. També ha dit que el govern es marca reptes ambiciosos que no es poden resoldre en un mandat ni amb propostes pressupostàries com la presentada, com ho és acabar amb l’emergència habitacional. Per això considera que el PAM no és creïble.

El Ple extraordinari d’aquest dilluns també ha servit perquè el govern hagi donat compte el Pla Estratègic de Subvencions, un document que ha estat criticat per Ciutadans, que acusa el govern de regalar diners a entitats amigues, amb un esment especial a l’Ateneu i al Fons Català d’Ajut al Refugiat. Junts, per la seva banda, ha dit que cal articular altres mecanismes perquè el suport a les entitats no només depengui de les subvencions i també ha demanat l’agilització en el pagament d’aquestes tenint en compte el retard de les de l’any passat.