Mi Ponte: “Un vegà que menja hamburgueses envoltades amb plàstic no és més saludable ni ecològic”

per Jordi Pascual

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

Graduada en Medicina Xinesa i Naturopatia per la CENAC, professora de l’Escola Macrobiòtica de Catalunya (ESMACA), cofundadora del projecte Alquimia Vegana i actualment estudiant de Medicina a la UAB, la florestana Maria Miguel Ponte (Mi Ponte) acaba de publicar el llibre Quesos veganos. 26 recetas para una vida sin lácteos [Pol·len Edicions, 2021], una proposta de receptes que intenta ser més que un receptari per donar les claus de les aportacions de cada ingredient perquè cada persona experimenti a la cuina. Vinculat al projecte d’Alquimia Vegana i amb fotografies de Xana Calao, el llibre editat per l’editorial florestana proposa tot tipus de formatges sense cap ingredient d’origen animal: frescos, curats amb bacteris i curats amb fongs així com altres receptes. Mi Ponte va atendre elCugatenc el passat 12 de març, pocs dies després de presentar el llibre al seu barri.

Com va néixer Alquimia Vegana?

– Soc portuguesa i la meva companya al projecte, Xana Calao, també ho és. Vaig venir a estudiar Medicina Xinesa i Naturopatia. Un dia ens vam conèixer a través d’un amic en comú. Ens vam conèixer a la cuina i vam connectar moltíssim. Vam establir una amistat basada en la cuina. Vam crear una pàgina de Facebook per difondre receptes i informació sobre cuina saludable d’origen vegetal.

Xana es va quedar embarassada i gradualment vam anar agafant perspectives diferents. Ella es va centrar en l’alimentació dels infants. Posteriorment es va comprar un food truck per anar a mercadets i fer càterings. Jo vaig seguir amb la meva línia de teràpia de naturopatia i donant classes a ESMACA. Tot i això, vam fer una web, l’Instagram... Vaja, que Alquimia Vegana té línies diferents.

Per què veganisme?

– Perquè és el més sostenible per al planeta. Però en qualsevol cas prefereixo parlar d’alimentació basada en plantes. És a dir, menjar net. Un vegà que menja hamburgueses comprades i envoltades amb plàstic no és més saludable ni ecològic. Soc reticent al sucre, als lactis, a les farines... Per a mi s’ha d’anar més enllà del veganisme, s’ha d’apostar per la cuina conscient.

Des d’una perspectiva ecologista també es parla de ramaderia extensiva, per exemple. Què respondries a la gent que planteja qüestions com aquesta?

– Que hem de tornar enrere. La meva lluita principal és menjar d’aquí i no aliments que venen de l’altra banda del món. Aquí està la verdadera revolució, més enllà de la concreció de cada dieta. Estic en contra de les granges pel tracte que reben els animals. Però, per exemple, la meva tia té vaques i donaven llet sempre; ella deia que com a agraïment. No estic en contra d’això però sí contra allò intensiu: l’abús i el maltracte. Comprar llegums a un supermercat qualsevol tampoc és gaire ecològic.

Ara molts supermercats han pres el discurs ecologista i de productes naturals.

– Productes envoltats en plàstic! Clar que tothom té incongruències però hem de fer-ho el millor que podem. Hi ha petits actes que podem fer cada dia que podrien canviar el món.

Cal tenir en compte que hi ha moltíssima gent que es dedica a sectors nocius per al medi ambient. Si s’aposta per la transformació, se’ls ha de donar una alternativa.

– Sí però, en qualsevol cas, la transformació és individual. Les grans empreses no ho faran. Per això aposto per comprar local –o el més proper possible– i mirant que els productes siguin ecològics i amb bon tracte al treballador.

A la introducció del llibre dius que no vols entrar a valorar les conseqüències per a la salut de consumir lactis. Què els hi passa?

– Quan feia pràctiques de naturopatia, venia molta gent amb èczemes. Consumir lactis és molt dolent si tens èczemes. La llet té moltes proteïnes, especialment la de vaca, i això pot generar reaccions al sistema immune si no som capaços de digerir-les bé. Prendre lactis cada dia té un efecte sobre el cos. Si tinc l’intestí inflamat, per exemple, amb lactis se m’inflamarà més. Va ser així com se’m va acudir fer formatges sense llet. La idea era aconseguir una alternativa a un aliment que des del meu punt de vista estava fent molt mal a algunes persones que no el volien deixar de consumir.

Com va sorgir la idea de fer el llibre?

– Feia temps que ho pensàvem però no ho concretàvem. Fins que un dia vam pensar que ja ho teníem tot perquè coneixíem Pol·len Edicions i teníem les fotografies de la Xana, així que ens vam posar a treballar.

Tot i que és un llibre de receptes, el conceps com un llibre perquè la gent experimenti. Per què?

– Perquè a internet hi ha moltes receptes, de vegades sense gaire coneixement. A mi m’interessa que la gent entengui què passa químicament perquè el formatge tingui un gust. És més important que s’entengui que l’ametlla, quan es tritura, és més farinosa que l’anacard i que això té uns efectes diferents sobre el formatge que no pas fer moltes receptes sense saber per què alguna no surt bé.

Al llibre dones molta importància al moment de la fermentació perquè permet potenciar les vitamines. Les persones veganes generalment han de prendre vitamina B12 per compensar el no-consum de carn. Prendre molt formatge vegà pot evitar-ho?

– No. Les persones veganes han de tenir en compte no només l’alimentació, també les vitamines com la B12 i altres com els àcids grassos i el zinc, que són fonamentals. De fet, moltes persones omnívores també tenen una manca de vitamines per l’estrès, per la dieta o perquè la terra és pobra.

És evident que durant la fermentació hi ha un increment de vitamines gràcies als bacteris. Però no serveix per evitar suplementar-se. Les persones vegetarianes també ho han de fer i, al meu parer, la gent gran també.

Fer un formatge vegà és més fàcil que fer-lo de llet?

– Sí, me’n vaig adonar quan la Cris i el Toni, una parella que feia formatges de cabra, van venir al curs de formatges vegans. S’ho miraven sorpresos perquè no cal esterilitzar els productes. Com que la llet té més bacteris, és més fàcil que es contamini. El procés dels formatges curats és similar però amb els vegans és més fàcil perquè no cal entrar a una sala amb guants i protecció als peus.

És poc visible la cuina vegana i especialment els formatges?

– Bé, cada vegada tenen més presència. A Barcelona n’hi ha a alguns llocs vegans i crudivegans. Ha d’haver més visibilitat i també s’ha d’apostar per formatges vegans no industrials.

Què els diferencia?

– Venen envoltats en plàstic. A més, els formatges industrials estan fets amb midó modificat i grassa de coco. Nutricionalment és inútil, més encara si ho prenem amb pa perquè suposa menjar molt poca proteïna i molts hidrats de carboni. Precisament la dieta vegana necessita el contrari, reduir els hidrats de carboni i reforçar les proteïnes.

Has estudiat Naturopatia i Medicina Xinesa, Cuina i ara estudies Medicina. Quin nexe hi ha?

– La salut. La cuina és una eina d’autogestió de la salut. La gent s’ha d’empoderar perquè no hagi d’acudir sempre al senyor de bata blanca que és com un déu. Vull que la gent tingui eines per estar millor sense que s’hagi d’arribar a edats avançades amb molta medicació. S’ha de frenar abans, ja des de la gent jove.

La funció del metge és molt important!

– Sí, i tant! Per això la gent ha de ser responsable de la seva salut. La solució no és sempre fora. Hem de saber què podem menjar si ens fa mal la panxa, per exemple. De fet, la idea de fer formatges vegans la vaig tenir precisament per substituir els làctics, que veia que feien mal a moltes persones.

A la carrera hi ha la mirada d’autogestió de la salut?

– Alguns professors tenen la intenció però es perd per com està creat el sistema de salut: amb poc temps, recursos mal invertits... Òbviament també hi ha una mirada molt conservadora i a favor dels medicaments, parlant poc de la nutrició.

Quan vas al metge no acostumen a preguntar-te què menges.

– Sí, i són 10 minuts i ara per telèfon. Els pobres metges estan molt cremats.

Eres optimista. Dius que fem avancem cap a aquesta proposta de salut i respecte a la natura que fas.

– La gent sí, les empreses no perquè aposten per uns productes ecològics que venen d’Alemanya i envoltats en plàstic. En canvi, cada vegada hi ha més persones que compren productes de cooperatives locals. I la diferència és enorme. Un dia vaig fer l’experiment de comprar una col a un supermercat i una a la Rural per fer xucrut. La del supermercat va trigar dues setmanes més a començar a fermentar. No té quasi bacteris, és com si fos cartró.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article