Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. L’Ajuntament ja té pressupost del 2021. Els comptes d’enguany han arribat quatre mesos i mig tard. Tot i que això pugui sonar a sorpresa, l’any passat el pressupost prorrogat es va haver d’allargar fins al juliol. Així que quasi dos mesos menys tard que al 2020, Sant Cugat ja té aquell document importantíssim del qual depenen totes les accions de govern i que de tant en tant brilla a pampallugues quan es bloguegen alguns tràmits: per exemple, l’atorgament de subvencions, ja siguin per al monitoratge del menjador escolar o per a entitats.

El govern ha tirat pel dret i, valent-se de la majoria absoluta, ha pogut inadmetre totes les al·legacions rebudes durant el període d’exposició pública; una situació que ha generat descontent a l’oposició. Encara que ben vist a Junts per Sant Cugat i a Ciutadans no els calia la desestimació de les seves propostes per considerar-se descontents. Els dos grups de l’oposició tenen molt en comú –i no només ser els “partits conservadors i de dretes”, com ha etzibat el tinent d’alcaldia Francesc Duch en ple debat sobre el Ragull Centre–: es va tard, els comptes no tenen prou en compte la crisi de la COVID-19 i no se sap la concreció d’ús del romanent de tresoreria desbloquejat.

Tot i que al partit taronja se li han desestimat 66 al·legacions –63 per no poder-se acceptar tècnicament–, el debat, esdevingut novament picabaralla, ha enfrontat el tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, amb el regidor de Junts Carles Brugarolas. Perquè entre tots dos acostuma a haver una desesperació mútua que, de vegades, sembla que transcendeix la seva tasca com a representants públics tot i que el discurs és eminentment polític.

“Desacord profund amb el desenvolupament de l’orientació econòmica, rotunda incoherència entre el discurs i la realitat, paràlisi profunda, manca de lideratge i de rumb...”, Soler ha llegit les expressions més malsonants del document d’al·legacions de Junts per intentar deixar-los en evidència o, si més no, deixar clar que des del punt de vista del govern el primer partit de l’oposició no té cap voluntat d’acord: “Tot i això els emplaço a seguir parlant del pressupost”.

Però la mostra d’indignació ha estat ben resposta per Brugarolas: “Quan diem que estem molt preocupats pel rumb econòmic és que ho estem. Si volen gastar més però no pugen els impostos, ens porten al col·lapse”. En definitiva, per a Junts la proposta del tripartit és una “pèssima estratègia” contraargumentada en un document de 36 al·legacions finalment rebutjades –el govern en comptabilitza 28 tenint en compte els grups de propostes fetes pels mateixos proposants– on, més enllà d’alguna idea concreta, es fa una esmena a la totalitat.

De fet, parlen del pressupost menys transparent de la història, de no prou despesa pública per fer front a la crisi de la COVID-19, de manca de relació amb el Pla d’Actuació Municipal (PAM) i de manca de planificació de partides ja compromeses –que el govern ha ajustat, diu, tenint en compte el grau d’execució dels exercicis precedents–. “No es detallen moltes de les despeses importants i, a més, s’han permès fer superàvit, és a dir, l’Ajuntament ha donat menys a la societat que el que ha recaptat tot i la crisi”, denuncia Brugarolas.

Ciutadans ha presentat més al·legacions, menys generals i més centrades en partides concretes. Sergio Blázquez, representant del grup municipal, ha agraït les reunions amb Soler però diu que en el fons no ha canviat res perquè segueixen sense acceptar-se les serves propostes ni esclarint l’ús del romanent desbloquejat. Per això la seva intervenció s’ha centrat en repassar les principals idees rebutjades: assumir el pagament del tribut metropolità amb el pressupost municipal, paralitzar el Ragull Centre, preveure un nou ús per a Can Quitèria, la retirada de la pancarta...

Si bé és cert que en l’argumentari dels taronja hi ha dues mirades diferents –la més centrada en les partides en si i la petició política més general–, Soler considera que hi ha camp per recórrer i emplaça Blazquez a seguir buscant punts de trobada de cara a les modificacions pressupostàries. Però Ciutadans no ho té fàcil, almenys mentre el govern segueixi fent accions com crear una nova plaça d’assessoria per a la regidoria de Qualitat Urbana i Mobilitat, un punt aprovat amb l’únic vot favorable del govern en el mateix Ple i molt criticat pel seu grup municipal.

Certament, el tripartit no necessita rebaixar expectatives o matisar accions per arribar a acords amb l’oposició tot i que, per la pròpia condició de tres, de ben segur que els estira i arronsa són ben presents en la definició dels comptes. Perquè per molt que el pacte de govern es vengui bé, les diferències entre ERC-MES, PSC i CUP-PC van molt més enllà de l’eix nacional. I, de fet, fins i tot amb un únic partit és normal que una àrea demani més cura que una altra.

L’Ajuntament es dota per fi del pressupost del 2021 i ho fa rebutjant també l’única al·legació presentada per l’associació de veïns de Can Cortés, que tot i això explica en un comunicat de premsa que seguiran treballant per aconseguir antenes públiques al barri: “Des de l’associació s’ha enviat a tots els grups municipals un pressupost d’una empresa privada que donaria viabilitat econòmica a la proposta en un futur pressupost i respondria a les necessitats de barris com Can Cortés així com d’altres que pateixen aquesta manca de cobertura mòbil i que no permet exercir el dret a la connexió, especialment ara que el teletreball i l’estudi a distància han vingut per quedar-se”. L’entitat confia en la paraula de Soler quan ha dit que rebutjar l’al·legació per motius tècnics no suposa aturar el suport als barris ni específicament a Can Cortés.

Així, l’Ajuntament ja té el seu pressupost del 2021, sense cap canvi respecte a l’aprovació inicial. Es tracta d’uns comptes de 152 milions d’euros i amb un increment de les inversions fins als 19,6 milions tot i que pendents de definir quins projectes assumirà cada àrea. El tripartit també preveu incorporar 17,5 milions provinents del romanent amb l’objectiu d’aplicar mesures per fer front a la crisi econòmica.