Víctimes de Lubrizol a Rouen: “El núvol negre va arribar a Bèlgica”

per Jordi Pascual

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Cedides pels entrevistats

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El 26 de setembre del 2019 un accident a la planta de Lubrizol a Rouen (Normandia, França) va provocar una gran fumaguera negra que suposava la propagació de components químics a centenars de quilòmetres a la rodona. L’incendi no va deixar cap persona morta ni ferida però posteriorment els serveis sanitaris van començar a detectar problemes respiratoris en moltes persones. Els costos sobre la salut, el medi ambient i l’economia han propiciat la creació de l’Union des Victimes de Lubrizol (UVL) i de l’Association des Sinistrés de Lubrizol (ASL).

La primera de les dues entitats, fent seguiment de la situació d’altres conflictes i accidents de la multinacional, va compartir ara fa dues setmanes una notícia d’elCugatenc en què s’explica la contractació de la representació legal de l’Ajuntament en el procés judicial obert per la renovació de l’autorització ambiental de la planta de Lubrizol a Sant Cugat. Aprofitant l’avinentesa, representats de les dues associacions han accedit a explicar la seva lluita en aquest mitjà.

Els productes químics estan sotmesos a una reglamentació.

– Cristophe Holleville (secretari de l’UVL) [CH]: Que depèn de la quantitat emmagatzemada. Però Lubrizol manipula la realitat. A les anàlisis de després de l’accident hem detectat 32.000 fórmules químiques. D’aquestes només en coneixem 2.500 sotmeses a reglamentació. Per això hi ha un gran treball a fer a nivell europeu sobre les altres substàncies per analitzar-les i reglamentar-les.

– Paul Poulain (especialista en riscos industrials): És un tema de regulació perquè els estats i la Unió Europea, amb els industrials, sistemàticament proposen les limitacions dels productes que consideren més perillosos.

L’incendi no va provocar cap víctima mortal ni cap persona ferida. L’efecte s’ha vist a posteriori.

– CH: Malgrat la catàstrofe, no hi ha hagut un seguiment sanitari. L’Estat va prometre que revisaria si havien incrementat els càncers, les malformacions en nadons... La primera reacció de l’Estat va ser fer com si no hagués passat res. No ens van confinar immediatament i la gent va anar a treballar com sempre sense saber a què s’exposava.

De fet, l’incendi va començar a les 2:50 i, tot i la pluja, l’ordre de fer entrar els animals a casa, a les granges i als estables no es va fer fins a les cinc de la tarda. I això ha afectat també a la ramaderia. És a dir, hem menjat carn de vaques que alhora han menjat herba amb productes químics provinents de Lubrizol.

– Ludovic Lepage (membre del gabinet de l’ASL) [LL]: La particularitat que hem tingut a Rouen és que la cobertura de la fàbrica, de prop de 8.000 metres quadrats, era d’amiant. Les partícules es van dispersar per tota la vila i, per exemple, al jardí de casa, a uns dos quilòmetres de la fàbrica, vaig trobar petites plaques d’amiant. El risc de càncer és molt elevat. Tot i això, les autoritats no han fet una recerca activa d’amiant ni d’altres contaminants. L’Estat no ens ha ajudat. El que ha descobert la ciutadania és per la seva pròpia feina.

Teniu el suport del municipi de Forges-les-Eaux.

– CH: Es troba a 40 quilòmetres de Rouen i ens fan suport perquè la pol·lució es va estendre centenars de quilòmetres. Amb la pluja, totes les partícules que hi havia al núvol van passar al terra. Es van fer anàlisis a les terres i a les granges perquè els pagesos havien de saber si podien vendre el producte o si ho havien perdut tot. El resultat va ser que sí hi havia contaminació però per sota del llindar màxim autoritzat.

Un pagès ha aconseguit una indemnització.

– CH: Només un! I no ha estat una indemnització pública. Lubrizol, per estar en pau amb els pagesos després d’haver-los contaminat les terres, va decidir donar-los diners pels prejudicis causats. Però els pagesos que agafessin els diners de l’empresa perdien el dret d’emprendre una via legal contra Lubrizol. Agafes el xec i prou!

Molts pagesos van decidir agafar els diners però Lubrizol no els ha pagat completament. Només un pagès ha rebut tots els diners perquè va insistir molt ja que havia perdut molts diners. Lubrizol no és un bon pagador, prefereix tenir els euros a la seva butxaca.

El conflicte per l’autorització ambiental a Sant Cugat és per l’emmagatzematge d’acrilat d’etil.

– PP: La toxicitat d’aquest producte és menys important que la d’altres. El problema principal de l’acrilat d’etil és que és un producte molt inflamable i, com molts productes d’aquest estil, s’emmagatzema en contenidors IBC, de plàstic i on hi caben 2.000 litres. Quan hi ha un incendi, el plàstic es fon i l’incendi es propaga molt ràpidament.

Tot i que a França és obligat tenir un sistema d’extinció, amb un foc d’aquestes característiques el sistema no és prou ràpid. Per això l’única solució és reduir la capacitat d’emmagatzematge. També es podria canviar totalment la forma d’emmagatzemar els productes però això no és gens econòmic.

– CH: La clau és saber què passa en cas que es respiri de forma continuada, com va passar a Rouen.

Quan vam parlar amb el gerent de la planta de Sant Cugat ens va dir que feia molts anys que no hi havia cap tipus d’accident laboral.

– CH: A Rouen no hi havia cap petit incendi des del 2001! Clar que poden dir que durant molts anys no hi ha hagut cap accident, fins que un dia arriba. A Rouen l’incendi va començar a l’exterior i es va estendre als productes emmagatzemats en plàstic.

– Simon de Carvalho (president de l’ASL) [SdC]: No hem d’oblidar que es declara un incendi per any a les fàbriques de Lubrizol al món.

– CH: L’associació Robin des Bois ha recollit en un mapa totes les indústries i els accidents que ha tingut Lubrizol arreu del món. Certament l’accident de Rouen va ser molt gros però, quan es revisa aquesta documentació, es veu que sistemàticament Lubrizol no està condemnada a res. És al·lucinant! Bé, als Estats Units va haver un incendi molt gros i la van condemnar a només 5.000 dòlars.

– PP: L’objectiu de la normativa europea no és evitar tots els incendis, en tot cas intenta que no hi hagi incendis grans com el de Lubrizol. A França tenim 187 intervencions diàries dels bombers en accidents tecnològics, 20 de les quals són per incendis, normalment petits. Per sort, després dels grans incendis, veient l’abast del fum, es creen col·lectius ciutadans.

A quants quilòmetres pot afectar un accident com el de Rouen?

– CH: En el nostre cas, el núvol negre va arribar a Bèlgica (la frontera es troba a més de 180 quilòmetres en línia recta). També hi ha gent que ens ha dit que havien vist el fum des d’Holanda. La qüestió encara és saber quanta gent s’ha exposat a les substàncies. Això depèn del núvol, de les condicions meteorològiques, de si ha plogut...

Veient la quantitat d’accidents i d’incendis que hi ha cada dia a França, a Espanya i arreu de món és evident que hem de repensar el nostre model industrial però això costa molts diners. Mentrestant, són els ciutadans amb els seus impostos els que acaben pagant les conseqüències d’incendis com el de Lubrizol.

Quin és l’origen de les vostres associacions?

– SdC: Per a l’Association des Sinistrés de Lubrizol tot va començar per Facebook, per obtenir informació sobre l’accident i la toxicitat. Després ens vam constituir per poder participar a les reunions a la Prefectura (on es troba l’administració del departament).

– LP: Per entendre per què vam haver d’optar per Facebook, cal tenir en compte que l’expresident Jacques Chirac va morir el mateix dia de l’accident i això va fer que els mitjans que informaven de l’accident aturessin el seguiment per parlar de la seva mort. Érem a casa, sota el núvol negre, i no teníem informació de l’accident.

– Bruno Leclerc (president de l’UVL) [BL]: Quan vam veure que els nostres jardins eren plens de restes d’amiant, vam començar a organitzar-nos. Vam fer una primera reunió per compartir informació i al final ens vam constituir en associació. En el cas de l’Union des Victimes, vam haver d’esperar més d’un mes i mig perquè la Prefectura acceptés reunir-se amb nosaltres. Per això malauradament hem de dir que Lubrizol és culpable i que l’Estat és còmplice.

Quina és la relació entre les associacions?

– LP: Quan ens vam manifestar per primera vegada vaig entendre que allà hi havia molta gent d’altres col·lectius. Per això vam treballar per discutir plegats. Així vaig trobar l’Union des Victimes. En altres casos d’accidents més greus, com el de l’explosió a la fàbrica de la fàbrica AZF a Tolosa al 2001, hi va haver molta fricció política entre les associacions. En el nostre cas, sempre hem compartit la informació i, de fet, tot sovint hem treballat com una sola.

– CH: Si puc fer un consell als col·lectius de Sant Cugat, és que han de pressionar l’Estat perquè sigui transparent, perquè ho digui tot. Tota la informació que hem obtingut l’hem compartit amb les persones afectades, amb els periodistes... Aquí els treballadors de Lubrizol estan molt ben pagats, perquè assumeixen un risc, però no estan autoritzats a parlar.

– LP: La informació també pot venir de les pròpies entitats. Per exemple, aquí hi ha una organització de dones que ha analitzat la llet materna i hi han trobat productes químics. També s’ha fet una associació de les persones que viuen just al costat de la fàbrica en rulots i caravanes.

Dos anys després de l’accident, quins reptes us marqueu?

– CH: Aconseguir justícia i reparació. Hem de canviar el paradigma: el tipus de consum, de vida... Hem d’avançar cap un model amb una millor qualitat de vida. Per això volem crear un institut per seguir el treball i deixar alguna cosa a les generacions futures perquè segueixin amb la lluita.

– LP: La nostra acció principal és que l’accident no quedi en l’oblit i per això seguim treballant per conèixer les conseqüències i ho expliquem als mitjans. Paral·lelament hi ha una acció judicial penal en marxa amb més de 1.000 plets registrat al Parquet de Paris (tribunal).

– CH: Tot i que pugui semblar molta gent, en realitat és poc perquè la contaminació de Lubrizol ha afectat com a mínim a 400.000 persones.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article