Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Les mexicanes Susana de la Cruz Ruiz i Regina Zoe Magallón es troben a un pis d’acollida de Sant Cugat en el marc de programes de protecció per a defensores dels drets humans. La segona d’elles, activista trans, participa en el programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans que agrupa 27 municipis catalans i que pretén visibilitzar la lluita de moltes persones que han de marxar del seu país per sempre o durant un temps per fugir de les amenaces i persecucions.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, i diversos membres de l’equip de govern, entre les quals la regidora de Ciutadania, Gemma Aristoy, de qui depenen directament els programes de cooperació, han fet una recepció oficial de les dues activistes a l’Ajuntament aquest dijous al migdia. A l’acte, que s’ha fet a porta tancada per protegir les defensores, també hi ha acudit l’eurodiputada Diana Riba, que treballa en l’àmbit de cooperació al Parlament Europeu.

“És una iniciativa de la qual ens sentim molt orgulloses”, ha dit Ingla, “són gent que pateixen un estrés molt important i en alguns casos perilla la seva integritat física”. L’alcaldessa també ha posat en valor la capacitat de compaginar l’acolliment i protecció amb el programa de Ciutats Defensores: “Els programes estan relacionats i permeten donar un espai de respir alhora que donar a conèixer la vulneració dels drets humans a molts llocs del món i que se centra molt en les dones”.

De la Cruz, defensora dels pobles indígenes

En el marc del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans, que contempla una atenció integral amb un programa psicosocial, formatiu, d’incidència, acompanyament i seguiment, Susana de la Cruz es troba a Sant Cugat gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’empresonament arbitrari del seu germà la va animar a posar-se en primera línia en la defensa dels drets dels persones indígenes.

“Al 2019 vaig rebre una amenaçada de mort per defensar persones privades de llibertat i víctimes de tortures”, explica de la Cruz, recordant que una d’aquestes persones era el seu germà, llavors en vaga de fam per estar privat de llibertat fora de condemna durant 13 anys, “vaig estar desplaçada durant mesos fora de casa i gràcies a aquest programa vaig poder sortir de l’estat”. Segons diu, hores d’ara a Mèxic no hi ha cap garantia de seguretat per a les defensores dels drets humans ni per a les persones indígenes que defensen el seu territori, amb amenaces de mort, desaparicions, segrestos i acusacions de motins i robatoris.

“Les autoritats apliquen megaprojectes en àrees verdes, fent que la gent s’hagi de desplaçar a les muntanyes, on es viu en condicions insalubres, i en els desplaçaments hi ha decessos i molt sofriment”, lamenta. Per això diu que seguirà treballant pels drets humans. És una de les impulsores del Col·lectiu de Familiars de Presos en Lluita, ha participat en el Grup de Treball No Estem Tots i totes i col·labora activament amb el CDH Frayba.

Magallón, defensora dels drets trans

La primera dona trans en aconseguir el canvi d’identitat al 2015 al seu estat, la lluita de Regina Zoe Magallón va servir perquè al 2019 es reformés el codi civil per permetre que les persones trans puguin canviar la seva acta de naixement. Implicada en col·lectius com Inclusión, ha estat amenaçada i agredida, especialment des que va anunciar que es presentaria a les eleccions per l’alcaldia de Tecomán. Finalment ha hagut de marxar del seu país. Ara es troba a Sant Cugat i participa al programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans.

“Per a mi aquest programa és respir de l’estrès de treball que tenim a Mèxic”, explica l’activista, que té clara la seva reivindicació més elemental, “no ens han d’assassinar ni han de generar un odi cap a la comunitat trans però les religions han fomentat l’odi cap a la comunitat LGTBI+”. Tot i que a Mèxic hi ha una llei d’identitat de gènere, Magallón assegura que és paper mullat al sistema de salut, on no es coneixen els protocols d’actuació i és gairebé impossible aconseguir una vaginoplàstia.

Segons l’activista, la pressió del Congrés fa que el govern acabi no informant dels drets de la comunitat LGTBI+ i generant problemes com el del sistema sanitari. “La llei també diu que tenim dret a un treball digne però a la pràctica no és cert”, denuncia, “per això animo la comunitat trans d’Espanya a lluitar per altres afers més enllà del canvi d’identitat: treball digne, accés a l’habitatge...”.