Presentació del número 52-53 de la Revista Gausac

per Mariano Martínez

Cultura

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Divendres 11 de juny, a la Casa de Cultura es presenta el núm. 52-53 de la revista d'estudis locals, GAUSAC. La presentació està a càrrec de Jordi Casas i Roca i Domènec Miquel i Serra. Amb aquest número doble, la publicació es posa al dia després de superar les dificultats inherents als temps de pandèmia que hem i seguim patint. També informen de la renovació de l'equip de redacció. S'espera que a partir d'ara es continuï amb la periodicitat de la darrera època, d'un número anual.

Jordi Casas, president del GEL (Grup d'Estudis locals), fa referència als 30 anys de vida de GAUSAC i destaca el document fundacional, document que acredita que fa 30 anys, dotze amants de la història local van iniciar un projecte que s'ha mantingut viu, tot i les dificultats, fins al present. Dels 12 membres fundadors, a dia d’avui queden tres en actiu. Afegeix que recentment s'han sumat 4 col·laboradors nous, “una mostra que els investigadors tenen ganes de publicar en la nostra revista”. També fa constància de la feina desenvolupada durant aquests mesos estranys que hem viscut, perquè la feina no s'ha detingut en cap moment.

Entre altres esdeveniments, cita Jordi Casas, s'ha col·laborat en el Dia internacional dels Museus, amb el premi Manuel Vázquez Montalbán per treballs de recerca d'alumnes de batxillerat, com el treball en el Consell de Cultura i Patrimoni. Anuncia també que s'ha fet una ingent tasca de digitalització dels 50 primers números de la revista, que ara estan publicats al RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), un procés que es continuarà fent amb totes les noves publicacions, que estaran penjades a la xarxa tres mesos després de la seva aparició, per donar temps a la distribució dels exemplars en paper. Queda pendent la decisió de si continuar fent l'edició en paper i digital, o passar al format completament digital.

Jordi Casas també explica els avantatges de la plataforma RACO, que permet accedir i consultar totes les revistes associades, per temàtiques o per autors. Un valor afegit que té: quan es busca l'article també surt a la vegada citats tots els treballs de l’autor que figuren en aquesta xarxa. També es pot accedir sabent el títol de l’article o investigació.

A continuació va intervenir Domènec Miquel, director de la revista, per ressenyar el contingut de la revista. En primer lloc va donar pas a l'autora de la portada, l'artista Chiqui Martin. L'obra es titula “El jardí” i està realitzada amb tècnica mixta, pasta de paper, teixit i fil daurat. L'autora explica que va aprofitar un tros de casulla adquirida en un mercat del carrer i guardat durant temps. La part de sota, que mostra els motius florals, de fruites i fulles de traç precís i ben definit, representaria el jardí, com lloc de referència i refugi, el punt d'arrelament a la terra. A la part de sobre, el cel, i enllaçant els dos espais, el cercle bordat en fil daurat, que per l'autora representa el jo i un homenatge a totes les dones, artistes anònimes que s'han dedicat al treball de la tela i l'agulla.

De l’índex del número 52-53 destaquem diversos temes. En primer lloc, un ampli dossier dels quaranta anys d'ajuntaments democràtics, amb una primera part a càrrec de Jordi Casas, on fa un llarg repàs de l'ambient polític a Sant Cugat al final de la dictadura i inicis de la democràcia, l'índex de participació de la gent en organitzacions polítiques, la implantació del sindicalisme arran de l'arribada d’una gran indústria, la Condiesel, l’obertura dels primer locals dels sindicats i tot un recull de referències al moviment associatiu i polític al Sant Cugat de l'època.

El número d'enguany recull també un treball de José Fernando Mota titulat “Quan sols tres homes feien i desfeien al seu gust: el caciquisme a Sant Cugat durant el primer terç de segle XX (1897-1931)”. El títol és explícit, tres cognoms de la localitat, no massa significatius pel seu patrimoni o influència social, però que es van ficar a la política, no sempre interpretant-la com a servei públic, com a treball pel bé comú, i que van establir un sistema caciquil a la localitat.

Altres articles destacats: “recorregut històric d'una imatge de la Puríssima que ens deixà un paborde major del monestir de Vallés (segles XVIII-XXI)” de Berta de Mas i Canals, així com un estudi sobre l’Orfeó de Sant Cugat a càrrec de Jaume Cifuentes Costa.

De l'apartat Memòria Històrica, ressaltar una llarga entrevista amb Jaume Grau i Feliu, que va ser president del Celler Cooperatiu, informació guardada durant llarg temps, fins a la seva mort, respectant el seu desig de no fer públic el seu testimoni mentre ell fos viu.

La regidora de cultura, Esther Madrona, va fer la cloenda de l’acte, agraint la presència de ponents i públic, i fent menció a la gran labor cultural d'investigació i divulgació que fa el grup GEL, especialment en aquests últims mesos tan estranys pel normal desenvolupament de les activitats culturals.

ANÈCDOTES DEL DIA

És de destacar que, divendres de primavera, amb les terrasses obertes i l'inici d'un campionat de futbol, l'aforament de la sala estava al complet, 40 persones per escoltar la presentació d'una revista d'història local.

Domènec Miquel, després de la presentació de la portada i com lliure interpretació, de l'obra d'art en general, comenta que veu en el cercle daurat la llibertat emergint per sobre el poder clerical i caciquil, representat pel tros de casulla. També comenta que aquest número, al ser doble, pesa 1kg i 100 grams, la qual cosa suposa un sobrecost en les despeses de correus, per sobrepassar en grams la tarifa reduïda. A més de la dificultat de posar un exemplar d’aquesta mida en les bústies dels subscriptors.

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article