Pedalejant darrere la roda d'un rider

per Mariano Martínez

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L'11 de maig es va aprovar la llei que regularà el treball dels rider, tema recurrent a la premsa els últims mesos. I com aquest és un tema que volia abordar i coneixia des de fa algun temps, un matí qualsevol em planto a la plaça Lluís Millet, a la recerca d'un rider. La meva intenció és ser la seva ombra durant tot el dia. Tinc la bicicleta a punt, el casc... Estic aquí perquè m'han explicat que la majoria de riders, una cinquantena aproximadament, que operen al sector Sant Cugat - Rubí viuen fora, deixen aquí la bicicleta i arriben en tren.

El primer qui em trobo, a qui nomenaré Sòcrates (no volen que figurin els seus noms per possibles represàlies) no em convé, ja que veig que porta una bicicleta elèctrica. Però mentre espera la primera comanda em proporciona material per la meva crònica. Té 25 anys, català, viu a Sant Feliu de Llobregat, fa dos anys que és rider i quan començà, li van aconsellar Sant Cugat per ser un lloc més tranquil i còmode que Barcelona. Estudia Història a la UOC i, què fa durant les tres hores de migdia? Sorpresa: "algunes vegades vaig a la biblioteca". Mira, un altre ús del santuari dels llibres. Més detalls del seu treball: es mou en un cercle de 8 km de radi, el més rendible és l'entrega ràpida, ja que pels temps d'espera et paguen poc, la majoria de comandes són de menjar preparat però "de vegades hem de fer nosaltres la compra al supermercat i portar-la. I ocasionalment, poques, et trobes comandes d'alcohol, preservatius..."

En Sòcrates rep el primer encàrrec, punt de partença, la mateixa plaça dels ferrocarrils. I hem de donar per acabada la conversa, però abans m'assabento que és membre de CGT, que són un grupet a Sant Cugat que estan connectats i que intenten organitzar-se per defensar els seus drets. Al llarg del dia ens creuarem pels carrers, a velocitat de rider, almenys quatre vegades. Abans de marxar m'explica que el desenvolupament de la llei ha d'abordar el tema del control de l'algoritme i la importància de qui i com es farà el control del sistema, "perquè d'ell depèn l'assignació de comandes, l'avaluació dels riders, la càrrega de treball a cada un, etc. És el nucli del sistema"

Contacto amb un segon rider que acaba de baixar del tren, a qui anomenaré Plató; l'observo, comprovo que porta una bicicleta normal, de les que es mouen amb força humana i l'explico el meu pla, seguir-lo per fer una crònica sobre el desenvolupament d'una jornada de rider pels carrers de Sant Cugat. Sospeso la situació, les meves possibilitats de sortir-me amb èxit del repte. D'entrada sembla que tinc algun avantatge, la meva bicicleta és millor, és més nova, té 14 marxes i la seva només 4, però... hi ha una gran descompensació pel que fa al pes i ell té 43 anys menys. També he de comptar amb una condició bàsica: ell portarà el seu ritme sense preocupar-se de si jo quedo enrere.

Plató és de l'Equador i porta a Barcelona més de la meitat dels seus 23 anys. Ha fet FP, mecànica i treballava en un taller de bicicletes fins que va tancar i va començar al món del repartiment a domicili. Abans vivia amb la seva família a Sant Cugat, però per temes del lloguer es van mudar a Barcelona. Ell està a dues plataformes i estudia quina li convé més segon les franges horàries. Així pot connectar i desconnectar per aconseguir alguna engruna més. I per què fa més d'una hora de viatge cada dia per venir a treballar? "Barcelona és una jungla".

I en aquestes entra la primera comanda, de l'Orgànic del carrer Valldoreix, quasi aquí mateix on estem esperant, a l'avinguda Catalunya 11. L'espera no supera els cinc minuts, que és a partir de quan recompensen econòmicament pel temps mort. Hem començat a les 13:10 h i a 13:25 h ja s'ha fet l'entrega, són 1,4 km i hem guanyat 3,75 €.

La següent comanda s'encadena ràpida. Del Sushi del carrer Valdoreix al carrer Villà 1, molt a prop. I quan és tan a prop com és que no s'apropa el client ell mateix? "Pot ser que li faci mandra, que estigui treballant i no pugui de deixar la feina...", el total són 700 m i 3 €.

I ràpidament al carrer 2 de Maig, Pad Thai, a Vinyoles 7, al cantó de l'Hospital General. El camí és quasi pla, però els 5,1 km, al ritme de rider se'm fan feixucs encara que tinc un petit consol, observo a Plató també amb la respiració agitada. És una comunitat gran, tancada, un dèdal de passadissos, piscina... Inclou 5 números, cinc blocs, i tenim dificultats per trobar el nostre destí. Obre la porta una dona jove, amb una criatura, mínima salutació, agafa el paquet i la porta es tanca. Hi ha clients que quan fan la comanda marquen l'opció de "sense contacte", llavors es pica al timbre, es deixa el que portes a terra i marxes. Després veiem, tard, que a la porta hi ha un plànol en ceràmica amb la distribució dels blocs. I són 5,34 €.

Si arribes a l'adreça i no respon ningú? "Truco perquè la plataforma contacte, espero deu minuts i me'n vaig". I el paquet? "Ho porto a l'establiment de sortida o m'ho quedo".

Ara, com estem lluny del centre, no entren demandes, no hi ha avisos i ens arribem a la Rambla del Celler a descansar. En les breus parades que fem Plató s'esforça per buscar anècdotes i donar-me dades que es puguin convertir en nou material, perquè li he preguntat vàries vegades per alguna cosa destacada que li hagi passat, sempre a la recerca de tocs de color per enriquir la meva crònica. Acabarem enraonant que es tracta d'una feina com qualsevol altre i que la tònica habitual és la normalitat, la successió de dies i mesos sense res a destacar.

Avís al mòbil, a treballar. Ens apropem al 60 de Josep Puig i Cadafalch, on està ubicat el Grup Juicy Brands Kitchen, amb cinc logotips de cinc marques diferents, el nou negoci de multi cuines instal·lades en un mateix local. Aquí l'espera és llarga i arribem a estar quatre riders a la porta, més jo. Em poso a tafanejar des del portal perquè no et deixen entrar, però aquest tema ho deixarem per un altre dia. Encara que si explicaré la causa de l'espera: hi ha una sola persona treballant, tan sols una noia. L'entrega és a ESADE. Arribes, avises per telèfon i baixa l'interessat.

Ja hem portat el dinar a tothom, ara ens toca a nosaltres. De moment aguanto amb dignitat. Agafem uns entrepans i anem a la porta de l'Ajuntament, on trobem a Sòcrates. Resulta que els dos militen a la CGT i s'han fet amics. Compartim el temps d'espera, comentaris i parlem. Parlem de la nova llei aprovada, que hi ha companys que prefereixen el sistema de fer moltes hores per guanyar més que el contracte, que hi ha molts veneçolans al sector, de les petites misèries que es donen com el lloguer de llicències a gent sense papers, etc.

L'hora de reiniciar la feina eren les 19 h, però a les 18:30 h entra un nou avís i en marxa, de la carretera de Cerdanyola a la Rambla del Celler, res, 500 m i 3,42 €. I després s'encadenen una sèrie de carreres curtes: C/ Valldoreix a Pla del Vinyet, 1,9 km i 3,5 €; Goiko Grill des de l'Avinguda Torreblanca a l'Avinguda Catalunya, 2,01 km i 3,43 €. A la llarga recta de la Rambla del Celler faig servir la meva experiència de ciclista i em poso a roda, que no saps l'aire que et treu un rider amb la seva super motxilla quan tens el vent de cara. Després del carrer Valldoreix a rambla del Torrent d'en Xandri, passant pel carrer Rossinyol a les 19:30 h de la tarda tinc la sensació d'estar dintre d'un videojoc, esquivant ninots i obstacles. He de dir que Plató és bastant respectuós amb les normes, és un rider, no un temerari a la bicicleta.

Seguim. De 2 de Maig a C/ Pont de Can Bernat, a prop dels Mossos d'Esquadra, 3,4 km i 3,81 €. I se m'amunteguen destins, kilòmetres, euros, rostres hieràtics, adéus freds... i enmig una dona jove, somrient, que dóna en mà un euro de propina, perquè "ens cauen" tres propines més de 50 cèntims, però aquestes a través de la freda plataforma digital.

Ara anem a la plaça Octavià, a esperar entrades de la segona plataforma, que a aquestes hores és més activa i sol unir dues comandes en un sol viatge. Una estona d'espera-descans i cap a la Mar de la Xina, per Can Treball, 3,2 km i 5,51 €. Ja és de nit, més destins i més kilòmetres. I ara cap al carrer Elionor Vinyerta, a Volpelleres. Confesso que la pujada de Rius i Taulet, a ritme de rider, m'ha resultat molt dura i els 3 km m'han deixat sense forces per anotar res més.

En el temps d'entrega recupero la respiració i anem a C/ Benet Cortada, també a Volpelleres. Aquí agafarem dues comandes amb destí avinguda Francesc Macià i hem d'esperar. Em sorgeix un problema: que passa quan tens ganes de pixar? Perquè hi ha establiments que posen inconvenients, més ara amb les mesures antipandèmia. És una sort que Sant Cugat tingui tants parcs i zones verdes.

Tornem a la plaça Octavià, esperem l'avís, no surt res i a més és hora de plegar. I cap a l'estació. Hem fet 34 km i "hem guanyat 65,13 €, més les propines". Salutacions i acomiadament, són les 22:30 h. No li pregunto si ha baixat el ritme en consideració cap a mi perquè vull quedar-me amb la il·lusió que, encara que patint, he aconseguit fer una jornada de rider amb certa dignitat.

En un principi havia pensat fer dos dies, un laborable i un altre en cap de setmana, per veure la diferència, però em sembla que no faré el segon. Seran més viatges, més mans que surten del marc de la porta i agafen la comanda, salutacions fredes i més velocitat. Més del mateix. I més cansament. Perquè el tema no és la quantitat de kilòmetres que fas, la qüestió és que el rider sempre va esprintant, sempre al màxim, i això fa mal. Jo sóc corredor de fons. En tot cas el convidaré a una cervesa i que m'expliqui com són els dissabtes i diumenges.

Així que, pel viscut avui, tot el meu respecte i admiració als riders. Hi ha moltes feines dures, mal pagades, ingrates, amb estones més passables i alguna alegria: aquesta és una d'elles.

 

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article