Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Des del passat 27 de setembre, Àngel Segura és el nou cap local de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) després de prendre el relleu a Mireia Ferrer, que es manté a l’executiva però renuncia al càrrec quan no fa ni un any que el va assumir. A la pràctica, la junta es manté sense alteracions tret d’aquest canvi a la presidència. Segura atén elCugatenc un cop escollit nou cap local de la JNC.

– Per què Mireia Ferrer ha deixat el càrrec?

– Pels estudis i temes personals. Es manté a la junta però no al càrrec perquè ser cap local suposa fer moltes més coses i no tenia prou temps.

– Ella va assumir el càrrec quan Marc Ledesma, fins el moment cap local de la JNC, va ser nomenat coordinador de Junts per Sant Cugat. Ara Ledesma també ha deixat la coordinació de Junts. Per què?

– Ha estat un cúmul, sí. Ara el Marc ha deixat la coordinació pels mateixos motius que la Mireia, per estudis. Segueix com a militant de base.

– Manteniu molts dels reptes que us marcàveu quan Ferrer va assumir el càrrec. Per exemple, créixer i tenir nous militants. És difícil que el jovent s’impliqui en política?

– Sí perquè la gran majoria de joves no està al dia de l’actualitat política. Per créixer en militants hem de parlar amb persones conegudes, amics... Quan arriba algun jove a Junts per Sant Cugat, li expliquem el projecte de la JNC.

– Un dels reptes que us marqueu és tenir presència a tots els barris. On us en falta?

– Per ara estem bastant repartits. Potser al nucli antic tenim més gent però també tenim presència a barris com Valldoreix. Algun barri on estem més mancats podria ser, per exemple, Volpelleres. Ens hem de fer visibles arreu, amb paradetes i actes no només al centre.

– I fer propostes per a aquests barris?

– Exacte, parlar amb les entitats veïnals per poder fer propostes. Ho hem començat a fer de la mà del grup municipal de Junts. Hem de mirar de manera acurada quina és la situació de cada barri. Per ara no puc avançar propostes perquè volem fer una radiografia més enllà de la que ja ha fet el grup municipal.

– Menys de dos anys per a les eleccions municipals. Quin paper jugarà la JNC en la maquinària electoral (llistes, programa, campanya...)?

– Estem ja encarats en l’objectiu de les eleccions i volem implicar-nos molt més que al 2019, marcant un perfil propi amb propostes. Per això té sentit fer les trobades amb entitats veïnals. Hem de presentar un programa electoral jove. Participarem a la campanya de Junts per Sant Cugat però també farem actes amb missatge propi.

– Feu, per tant, la part de joventut del programa de Junts?

– Farem èmfasi en el jovent, sí.

– Quina participació tindreu a les llistes?

– No tenim cap conveni que marqui una participació de la JNC a les llistes de Junts. Serem on la militància de Junts per Sant Cugat decideixi. Estem molt implicats en el projecte, posant l’accent en la joventut, però encara hem d’esperar un temps per veure com es confeccionen les llistes.

– Hi ha algun militant de la JNC, o tu mateix, disposat a formar part de les llistes en un lloc amb opcions?

– No ho sé, està per veure. Jo ara mateix no m’ho plantejo. Estarem on calgui i on veiem que podem ser més útils.

– Precandidatura de Carmela Fortuny i de Carles Brugarolas, i potser alguna més que està per venir. Com ho viviu des de la JNC?

– Demostra que dins del partit hi ha iniciativa, és a dir, no som una estructura rígida. És un símptoma que ens creiem els processos interns del partit.

– Al Ple d’octubre Junts proposava una moció –finalment retirada– per demanar que la presidència del Ple no recaigués sobre Mireia Ingla, una proposta que sembla no gaire compartida a dins del partit per les declaracions de Carles Brugarolas a una tertúlia a Cugat Mèdia. No són corrents internes que poden posar en risc la continuïtat del projecte?

– No crec que sigui una cosa de corrents rígides internes sinó simplement que hi ha debat intern viu i sense seguidisme ferm. Cadascú pot dir la seva. Totes les mocions generen debat a les assemblees sectorials. És bo perquè així es milloren les propostes.

– Vens del moviment ecologista, amb la teva participació a Fridays for Future. Junts ha sabut agafar la bandera ecologista i defensar-la al Ple?

– Som un partit que té en compte les demandes de l’ecologisme. Formo part de l’executiva nacional de territori i medi ambient i l’objectiu és tenir debat per enriquir-nos de noves mocions i propostes. La JNC té propostes molt fermes en termes ecologistes i participa en els debats a Junts.

– Però després arriben al Ple propostes com la moció en contra de l’ampliació de l’aeroport o els tràmits per fer l’escola la Mirada al bosc de Volpelleres i Junts no vota en la línia del que reivindiquen col·lectius com Fridays, l’Assemblea pel Clima o SOS Bosc.

– Als partits hi ha posicions diferents i debat. Els posicionaments de Junts són en base a un debat previ i a un consens intern. És obvi que un partit transversal ideològicament té posicionaments diversos al seu interior. El tema de l’aeroport i el del bosc generen polarització. També a ERC hi ha corrents internes contràries a alguns posicionaments o l'ambigüitat en l’afer de l’aeroport, i ens consta que a Sant Cugat també és així.

– Això vol dir que Junts ha votat algunes coses que no comparties?

– Bé, quan formes part d’un projecte polític no pots estar d’acord de tots els posicionaments. Això mostra la riquesa que hi ha al partit.

– Quina diferència hi ha entre la JNC i Joves Junts?

– La JNC és una organització amb més de 40 anys d’història, amb una implantació territorial molt elevada i amb una ideologia molt treballada. No sé si podem anomenar Joves Junts com a projecte perquè com a màxim és una iniciativa personal de dues persones que havien format part de la JNC. És una ambició personal que no els ha dut enlloc. La meitat de la seva militància es va donar de baixa una setmana després de crear-se i ens conta que segueixen havent baixes. No sabria dir-te si hi ha més de dues o tres persones actives arreu de Catalunya.

– Per tant, les joventuts de Junts són la JNC?

– Sens dubte.

– El Pla de Joventut es va aprovar sense les vostres al·legacions. Què podeu fer ara?

– Hem d’explicar les nostres propostes i parlar amb les entitats. Continuarem insistint presentant mocions i fent preguntes al Ple.

– Algunes mocions que acaben retirades, com al Ple de setembre amb la que vau presentar sobre l’atur juvenil...

– Perquè el PSC va presentar una moció alternativa en què anul·lava qualsevol crítica al govern espanyol. Òbviament, davant d’aquesta situació, vam prendre la decisió conjunta de retirar-la. Es demostra que el tripartit, si no està d’acord totalment amb el que es presenta, utilitza el rodet de la majoria, no convidant al debat ni a la reflexió sobre les propostes presentades; al que cal sumar l’actitud de la presidència del Ple per part de Mireia Ingla.

– Feu la mateixa crítica que feien els partits que ara són a govern fa dos mandats quan CiU tenia la majoria absoluta.

– No és la mateixa situació. Llavors es buscaven acords en mocions, pressupost... Ens sorprèn molt que Ingla i el grup d’ERC-MES facin veure que mai han pactat res quan fins i tot ens van arribar a aprovar els pressupostos en mandats anteriors. Fan veure que dos anys enrere no hagués passat res més que un Sant Cugat apocalíptic.

– Per què centreu la crítica en ERC-MES si al govern també hi ha el PSC i la CUP-PC?

– Perquè Ingla fa moltes declaracions fent veure que mai ens van aprovar res quan érem a govern. De fet, ara tot sovint se sumen a esmenes presentades pel PSC per no fer-li el joc a l’oposició. Es dediquen a menystenir qualsevol proposta.

– Fa dos caps de setmana es va inaugurar el Fòrum Jove com un espai de debat ampli del jovent. Va deixar conclusions contundents: manca d’espais per al jovent, crítiques al model d’oci nocturn... Compartiu l’anàlisi?

– Jo hi vaig participar i ens hagués agradat que hi hagués més participació. Ens van presentar projectes molt diversos que ens permetien establir un debat sobre el model d’oci. Va ser enriquidor. Jo vaig participar al grup sobre espais i una crítica habitual va ser que algunes associacions juvenils no tenen accés a espais municipals perquè han de pagar o fer molta burocràcia. És molt greu perquè som una ciutat amb molts espais que es podrien utilitzar.

– Una de les conclusions és que l’oci a Sant Cugat és consumista, masclista, homòfob... Compartiu la mirada?

– Fa uns mesos vam tenir la notícia de l’agressió homòfoba a Sant Cugat, per exemple. Jo mateix he viscut situacions que freguen l’homofòbia. Cal implantar mesures i controlar més l’oci nocturn.

– L’Ajuntament pot incidir en espais privats?

– És molt difícil. S’hauria de mirar acuradament cas per cas per saber realment quina és la situació a cada lloc. Amb voluntat política segur que es pot trobar la manera. No podem no intentar-ho només perquè sembli impossible.

– El Fòrum Jove és un bon espai per treballar-ho?

– Depèn de la continuïtat. Servirà, com a mínim, per obrir el debat. Al final s’ha de concretar amb polítiques. Durant dos anys de mandat que ens queden es pot fer l’anàlisi de la situació i començar a aplicar algunes mesures. La millor manera de garantir la continuïtat de les polítiques és parlar-les amb el conjunt de forces polítiques del Ple.

– No s’ha fet?

– No. Si el govern s’assegurés la continuïtat de les polítiques tot aniria millor. Haurien de parlar amb Junts, potser amb Ciutadans no és tan necessari perquè no sembla que tinguin l’alcaldia al proper mandat.

– Pel que fa als espais, hi havia el debat de la sala polivalent, que inicialment s’havia de fer als cinemes del Teatre-Auditori i que el govern va dir que traslladaria a la Biblioteca Central Urbana del parc Ramon Barnils, de la qual no tenim cap novetat. En sabeu res?

– Costa molt d’entendre aquesta negativa. No entenem el posicionament del govern perquè quan es va posar sobre la taula en el seu moment, la negativitat a fer la sala als cinemes no hi era. Era un projecte que es va parlar al Consell de Joves al mandat anterior. Hi van participar també els partits polítics.

– Si torneu a govern, posareu sobre la taula la proposta de fer la sala polivalent als cines?

– Com a JNC ara mateix segurament sí però no sabem quin serà l’escenari d’aquí a dos anys. Potser el govern tripartit fa una altra cosa que ho impossibilita. Es podria fer la sala als cines i també a la biblioteca. Quan més espais tinguem millor.

– Polivalent o de concerts?

– Va ser tot un debat. Si es pot fer una sala polivalent i una de concerts, doncs endavant. Es guanyarien dos espais.

– El govern ha anunciat una redefinició del Consell de Joves. Com la veieu?

– No ens consta que s’hagi fet cap reunió amb el nou format. Sembla que respon a la dinàmica de voler-ho canviar tot sense tenir una intencionalitat concreta més enllà d’eliminar els passos fets per governs anteriors. Agrairíem no assabentar-nos per la premsa. No informen directament al grup municipal ni a les entitats.

– Feu una crítica molt directa a tot el govern.

– És una situació frustrant i dolenta per a la ciutadania. Som el primer partit al Ple i no ens assabentem de les coses per una intencionalitat explícita de no fer-nos participar. Així, la casa del debat, el Ple i les comissions informatives, no acullen debats sinó mítings polítics. Ho vam veure clarament al Ple sobre l’estat de la ciutat.

– I l’àrea de joventut?

– Veiem anuncis i canvis de tendència amb algunes iniciatives però no hi ha gaire diferència amb la resta de regidories. S’han fet molts anuncis però no veiem les accions concretes o arriben tard, com el Fòrum Jove, que s’hauria d’haver fet a principis del mandat. Simplement tiren la culpa al govern anterior.

– I el govern anterior no té culpa de res?

– Bé, té la culpa de com es viu a Sant Cugat, una ciutat verda, amb molts espais on desenvolupar la vida associativa... No compartim i no entenem la visió negativista del tripartit. Tot sovint ens tiren la culpa de problemes que han creat ells, com amb les llicències urbanístiques. És un afer que no han sabut gestionar durant dos anys i ara som el municipi de Catalunya on més ha augmentat el retard en l’atorgament de llicències. És una situació insostenible, de paràlisi completa de la ciutat. En surt perjudicada tota la ciutat.