Josep Canals, un activista cultural que es resisteix a tancar-se a les casernes

per Mariano Martínez

Cultura

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Cedides per l'entrevistat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

A l'Esfera d'Art trobo al Josep Canals debatent sobre el món de l'art amb la Carmen Anzano i el Martín Carral, dos pintors i creadors artístics arrelats a la nostra ciutat des de fa una pila d'anys. El Josep es lamenta de la poca rellevància artística que en aquests moments té Sant Cugat dintre de Catalunya i que va haver èpoques en que estava més present en el panorama artístic. Per la seva part, el Martín Carral parla de les poques visites als tallers dels artistes, la falta de contacte de la població en general amb els artistes que viuen i treballen entre nosaltres; que ara, en un món globalitzat l'apropament a l’art es fa de una altra manera i que l’artista ha de sortir al món, ha de donar-se a conèixer per altres mitjans. El Martín també afegeix el tema de la importància que hauria de tenir l'art al currículum escolar, com a vehicle de configuració de la sensibilitat de les noves generacions. Un tema per analitzar més detingudament. I la Carmen talla dient que ella ha deixat de queixar-se, que no demana res de l'administració, que ella vol centrar-se en crear i després mostrar la seva obra i que el públic la jutgi.

Els contertulis troben a faltar el suport en aquests moments de la burgesia, la seva poca implicació en el foment de l'art, com va ser a altres èpoques. Ara queden la Fundació Vila Casas o la Fundació Ernesto Ventós, i poc més, no hi ha una aposta clara del empresariat per l'art.

Prenent un cafè amb Josep Canals

Però el motiu de la meva visita és el Josep, així que deixem el taller i anem a una terrassa.

Suposo a aquestes altures és poca la gent que no conegui a Josep Canals, santcugatenc de vàries generacions, llicenciat en Belles Arts, membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, santcugatenc de l’any... Però per sobre de currículums i guardons, Josep Canals és un entusiasta activista cultural i galerista des de la joventut. Va fundar la galeria Canals al 1973, la més antiga de Sant Cugat, que ara funciona amb un altre format al carrer Orient, després de tancar la sala del carrer de la Creu. I sempre ha treballat en Sant Cugat i per a Sant Cugat: “Lluito amb fúria contra la fera que és la gran ciutat”.

El és el creador del lema Sant Cugat terra d'artistes, que ara precedeix la darrera exposició, la 49, una col·lectiva amb alguns dels noms més representatius dels que han passat per la seva galeria: Sergi Barnils, Carmen Anzano, Casademont le Vieux, Josep Grau Garriga, Martín Carral, Neus Colet...

Però el pòsit que et deixa una llarga conversa amb el Josep és l'entusiasme amb el que explica la seva trajectòria en el mon de l'art, com ha viscut i ha lluitat des de Sant Cugat per desenvolupar projectes entorn a l'art contemporani i perquè la ciutat tingues un pes i un lloc dintre del panorama artístic de Catalunya. Una mostra de com ha sigut aquesta dedicació a l'art, plena i absoluta, “el patrimoni que tinc és el que en va deixar el meu pare, jo he treballat i he viscut per l'art”. L'entusiasme i l'emoció transcendeix el món de la paraula i es traspassa al llenguatge gestual, sacseja braços i tronc, que sembla que és a punt de aixecar-se de la cadira. Aquesta fogositat li porta a vegades a canviar de tema i t'obliga a fer un esforç per arribar al punt on ja està. I quan acaba l'entrevista te n’adones que has fet un viatge per l'art català del segle XX, més exhaustiu si parlem de Sant Cugat (és autor del llibre, ara esgotat, L'art del segle XX a Sant Cugat). Al final t'assabentes de referencies d'artistes i crítics dels que no havies sentit parlar, cenacles en els que s'ha mogut des de fa anys i que coneix per dintre. El reconeixement general que ha obtingut és part del llegat atresorat.

I ara, amb la galeria funcionant a mitja velocitat, tancada la seva criatura ben amada Biennal d'Art Contemporani Català i amb una edat a les esquenes, com es planteja el futur? “Jo continuaré treballant i lluitant com fins ara i la galeria es tancara quan a mi en fiquen a la caixa”.

Vibra i s'emociona quan menciona artistes i com percep les obre d'art, de la interpretació múltiple que es pot fer dels colors d'un cap vespre i té l'esperança que el potencial artístic que atresora Sant Cugat, adormit a estudis d'artistes invisibilitzats per el conjunt de la població o els projectes que s'incuben a calaixos esperant la seva oportunitat. “Sant Cugat es mereix, igual que Barcelona, un lloc destacat en el panorama de l'art contemporani català”.

La Biennal d'Art Contemporani Català

Les vibracions d'entusiasme es tornen fosques si parlem de la Biennal. Perquè aquesta plataforma per joves creadors d'arreu Catalunya, una idea seva que ha desenvolupat des de 1977, quan es va celebrar la primera edició, ha arribat al final del seu recorregut. Al començament de la democràcia, sota el paraigües de l'església va tindre lloc el Congrés de Cultura Catalana i en aquest marc va tindre lloc la primera edició de la Biennal, amb el propòsit de fomentar l'art contemporani. En la segona edició va participar el crític d'art Josep Iglesias i la Generalitat es va implicar amb el projecte i la mostra va sortir del àmbit local. I després, amb la participació de Generalitat i l’Ajuntament, es va configurar una Biennal amb bases i un jurat de reconegut prestigi, que li donà una categoria i un reconeixement als artistes seleccionats.

I així fins a les 21 edicions, perquè quan arriba la 22a l'Ajuntament de Sant Cugat va retirar el seu suport, sembla que no va oferir ni un local per exposar l'obra. “Em van dir que l'Ajuntament tenia un altre projecte per desenvolupar l'art contemporani i ajudar als artistes joves”.

Davant d’aquesta negativa, Josep Canals es va posar a treballar i va aconseguir tirar endavant la 22a edició, la darrera, la cloenda a un recorregut de més de 40 anys, ple de satisfaccions, del reconeixement del mon de l'art, de relació amb crítics, artistes i polítics de tot signe. Però també està present l'amargor del tancament forçat per la falta de col·laboració de la ciutat, de casa seva i més quan “els que em donen l'esquena són els que jo he votat”. I afegeix: “He tingut ofertes fer muntar la Biennal a altres llocs de Catalunya, però no he acceptat perquè aquest és un projecte nascut en Sant Cugat i per a Sant Cugat, no contemplo un altre emplaçament”.

Però com ja hem dit més abans, Josep Canals no llança tovallola i seguirà sent un activista cultural. I aquest és el missatge que el Josep Canals llença al final del seu text amb el que tanca la seva criatura més amada, la Biennal d'Art Contemporani Català:

“Aquest galerista continua lluitant per l’art català a Sant Cugat i Catalunya. Ben respectuosament i per al bé de l’art català”.

I aquí un enllaç per conèixer la importància, la trajectòria, els artistes que han participat... en les 22 edicions de la Biennal: CANALS Galeria d'Art

Pendent queda una pregunta, quin és el pla de l'Ajuntament per ajudar als joves creadors? Els lectors d’elCugatenc estaran puntualment informats.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article