Ángela Patricia Pérez: “Les amenaces ens donen més força per seguir el procés de pau a Colòmbia”

per Jordi Pascual

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Cedides per CooperAcció

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Membre d’Esfuérzate (l’Associació de Dones Valentes i Amoroses del departament de Sucre), representant a la taula de víctimes del departament i a la taula municipal de víctimes del municipi de Corozal, integrant dels Consejos de Paz municipals i del comitè de seguiment de la implementació de les mesures de gènere de l’acord de pau a la regió Montes de María, Ángela Patricia Pérez participa en diferents àmbits de seguiment dels acords de pau aprovats a Colòmbia al 2016 amb el desarmament de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Cinc anys després de l’acord –rebutjat inicialment en referèndum, renegociat i aprovat definitivament pel Senat i la Cambra de Representants–, les associacions de víctimes denuncien moltes mancances per falta de mesures que garanteixin la reparació individual i col·lectiva i la seguretat dels líders que treballen pel compliment dels acords. Pérez serà el proper dilluns a les sis de la tarda a la Casa de Cultura en un acte sobre la contribució de les dones en la construcció de la pau a Colòmbia amb tres altres integrants d’associacions de víctimes –Yani Isabel Contreras, Olga Margoth Romero i Ana Isabel Vergara–, organitzat per l’ONG de cooperació internacional feminista CooperAcció.

Quin és l’origen d’Esfuérzate?

– Vam sorgir per fer incidència als municipis de Sucre mitjançant la participació a les taules de seguiment dels acords i les taules de víctimes. Veníem d’una organització anomenada Supérate i vam decidir fer Esfuérzate per vincular més dones d’altres municipis, aconseguint així una incidència més forta a nivell departamental. Ara som 32 dones.

Sou víctimes del conflicte armat però segurament cada persona té les seves particularitats. Què us uneix?

– Som víctimes de violència sexual, i alguna també de violència de gènere, desplaçaments forçats, segrestos...

L’objectiu principal de l’associació és fer pressió política perquè es compleixin els acords i hi hagi reparació a les víctimes. També funcioneu com un espai de suport mutu?

– Sí, ens fem suport en la tasca d’incidència, compartim coneixements... Per això escollim quines persones tenen el perfil idoni per participar als diferents espais de representació. Així totes seguim el mateix camí.

Quines victòries heu aconseguit en aquest temps?

– Hem tingut reconeixements a molts municipis i se’ns ha visibilitzat per la feina feta. És un treball que hem intentat mostrar perquè no quedi de portes endins. Això ens dona credibilitat arreu del departament. Per això hem pogut accedir a projectes de reparació individuals i col·lectius.

Participes a la taula de víctimes del departament de Sucre. Quina és la teva tasca?

– Mitjançant l’associació, fem incidència en les polítiques públiques. Hem de treballar perquè les víctimes tinguem participació als espais de seguiment dels acords de pau: reparació, treball psicosocial, mirada de gènere...

A l’octubre es van celebrar eleccions a les taules de víctimes.

– Es van escollir els representants locals. Hem tingut uns bons resultats gràcies a la feina ben feta i el suport a altres entitats. Hem aconseguit una gran confiança del territori. El 18 de novembre es faran unes altres eleccions per escollir la representació a la taula departamental de Sucre. També hi ha altres espais de participació, com els consells de joventut, electes per decret i establint quotes directes per part les alcaldies.

A Colòmbia hi ha més de 8.500 associacions de víctimes.

– Això ens ho posa difícil quan hi ha eleccions però tenim la sort que la ciutadania valora molt la feina que hem fet i això ens dona bons resultats. Ja sabem els mecanismes i com exigir el compliment dels acords. Si bé, fins ara els representants tenien un mandat de dos anys i en les properes eleccions es canviarà a quatre per tenir més temps a actuar ja que hores d’ara sembla que hi ha un retrocés dels processos. S’ha fet especialment curt per la pandèmia, que no ens ha permès treballar igual.

Tot i això, vam seguir treballant des de casa. Moltes entitats van aturar les seves activitats però nosaltres vam seguir treballant i fins i tot vam haver de fer feines que no ens corresponen com documents de petició de reparació i similars. És un treball no remunerat.

Sembla, llavors, que els acords de pau no s’estan implementant o, com a mínim, ho fan molt lentament.

– Exactament. Hi ha moltes entitats que desconeixen el procés de pau, els punts de l’acord i els compromisos amb les víctimes. Això retarda la implementació d’accions en la vessant administrativa, salut, educació, restitució de terres... Hores d’ara les ètnies estan sent amenaçades perquè desconeixen els seus drets arran de l’acord de pau.

Al 2016 es va votar l’acord de pau en un referèndum. Va guanyar el no. Com ho vau viure?

– Va suposar un retrocés per la feina que ja havíem fet al territori. Era començar de zero.

Després de la renegociació, el Senat i la Cambra de Representants van aprovar un nou text. Partint del no al referèndum, el suport social i la voluntat política eren suficients?

– Bé, és un acord amb les mesures de gènere i les garanties legals suficients. No podíem renunciar a la feina feta perquè coneixem les necessitats del territori. Darrere de la nostra entitat hi ha molta gent que espera resultats. No podem rendir-nos per les adversitats i els riscos que ens trobem pel camí. Les amenaces ens donen més força per seguir el procés de pau.

Els líders de Montes de María expliquen a un article a RCN Radio que la implementació dels acords de pau no és real perquè no hi ha prou inversió social, els pagesos no han recuperat les terres ni són autosostenibles, no s’està garantint la reparació individual i col·lectiva...

– És així. No es garanteix l’accés a la terra però tampoc a la salut i a l’educació. Com a entitat de dones, ens trobem un problema afegit en l’accés a la terra: que no volen fer a les dones titulars de terres per molt que els corresponguin per herència davant la mort dels seus marits i parelles. Moltes d’elles van haver de marxar pel conflicte i quan ara tornen han de batallar per la terra que els correspon. El govern defensa com un èxit quan es dona un títol de terra a una dona però és pervers perquè ja els pertanyia per herència.

Tampoc es garanteix la seguretat en el retorn a les seves terres ni hi ha vies accessibles per distribuir la producció d’una manera segura. Cada vegada és més difícil per l’aparició de nous grups armats. És un altre retrocés.

Quines altres dificultats afegides trobeu les dones en el procés pau?

– Sobretot l’accés a la salut, especialment en salut sexual i reproductiva. És difícil accedir a revisions, ecografies, control davant possibles càncers de mama... No hi ha centres de salut suficients i en condicions per garantir l’atenció. També falta capacitació per atendre víctimes de violència sexual. Com que la majoria de dones no tenen unes bones condicions de treball, tampoc poden pagar-se l’atenció sanitària privada. Però és una atenció que els correspon per llei, recollida al primer punt de l’acord de pau.

És una situació específica de Montes de María o és comú arreu de Colòmbia?

– Gairebé a tot arreu és així, com a mínim això ens expliquen les companyes que treballen a altres territoris.

Alhora, les persones que participeu en entitats de víctimes i treballeu pels drets humans esteu perseguides. Durant els primers vuit mesos del 2021 52 persones han estat assassinades, segons explica Infobae en una notícia on també es recull que l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz) comptabilitza 174 líders socials assassinats des de la firma de l’acord de pau.

– Per això dic que no tenim les garanties de seguretat suficients. Cada dia rebem amenaces i pamflets.

Qui envia aquestes amenaces: Grups armats o de l’Estat que hauria de garantir el compliment de l’acord?

– De tots dos llocs. Tenim un govern que no està d’acord amb el procés de pau i això fa que els ens pertinents, com la policia i la fiscalia, on hauríem de denunciar les amenaces, ens posin en dubte. Constantment ens pregunten per què fem aquesta feina si acaba suposant rebre amenaces. No ens sentim segures amb els ens que ens haurien de garantir la seguretat. Tot sovint no els comuniquem les amenaces perquè ens posen en risc.

Tots els representants, entitats i taules de víctimes estan amenaçats, diàriament. L’Estat no ho desconeix però no actua en conseqüència. No s’activen correctament les plans de contingència i les alertes primerenques. De fet, ens imposen plans de contingència en els quals no hem pogut participar tot i ser les coneixedores de la realitat del territori.

És manca de voluntat política, un govern que no concep l’acord de pau com un pacte d’estat sinó com una acció d’un govern anterior amb la qual no està d’acord?

– Aquesta és la nostra realitat i no podem amagar-la. Ho demostren les xifres d’assassinats que comentaves abans.

Com són les amenaces?

– Ens diuen que hem de deixar l’activitat, que hem de sortir del territori, ens citen a reunions amb grups armats... Normalment posen un marge d’hores per sortir i, si quan passen aquestes hores segueixes a casa, et maten. Nosaltres hem rebut amenaces a la representant legal i a l’organització en si. El seguiment de la policia no és una garantia perquè només ens fan signar sense tenir un acompanyament real i, de fet, ens exposa més.

Són nous grups armats que han ocupat el territori després de la renúncia a les armes per part de les FARC?

– Sí, a Sucre per exemple tenim el Clan del Golfo però el nostre governant no accepta que hi ha paramilitarisme. Com ens han de garantir la seguretat així?

A quins interessos responen?

– Polítics i de control de terres. Si tenen el control, poden fer el que volen al territori i a les terres que controlen.

En la vostra estada a Catalunya podeu explicar les amenaces, les dificultats del procés de pau... De què serveix fer-ho aquí?

– Perquè la ciutadania es comprometi amb nosaltres, amb el procés de pau, amb les peticions de tenir les garanties de seguretat... La gent pot pressionar el seu govern perquè alhora insti el govern colombià a garantir el compliment de l’acord i perquè puguem seguir desenvolupament la nostra tasca. També és una forma de donar a conèixer les nostres necessitats pel que fa a l’accés a terres, a la salut i a l’educació.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article