Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Com una versió nostrada de The West Wing (El ala oeste de la Casa Blanca) –o de Parliement, per dir una sèrie menys ianqui–, l’EMD de Valldoreix fa tres plens que es debat sobre una temàtica complexa i intensa que ha dividit una mica més el govern i l’oposició. Amb l’amenaça de portar el complement salarial de la tècnica de comerç a l’Oficina Antifrau a punt de complir-se per part de la CUP-PC, amb el suport de Gent per Valldoreix i l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes, segons explica el vocal cupaire Ferran Margineda, el Ple de novembre ha estat el tercer episodi de la temporada de L’ala oest de l’EMD.

La preqüela

Com tota bona sèrie, la trama es pot entendre des del primer capítol, El Ple de setembre, però s’entén millor amb la preqüela, El Ple de juliol. Va ser llavors quan el govern va explicar el canvi de l’organigrama polític i tècnic i Junts per Sant Cugat - Valldoreix i el PSC van votar a favor de l’assignació d’un complement de destí que la resta de l’oposició va posar en dubte apuntant a presumptes irregularitats. Ara la vocal socialista, Susanna Casta, reconeix com un error haver fet suport a aquell acord.

ERC-MES i CUP-PC advertien, llavors, que el complement beneficiava una de les persones que havia elaborat l’informe jurídic que permetia aplicar-lo, motiu pel qual van demanar la retirada del punt. Casta hi va fer suport però va dir que demanaria un informe al nou secretari-interventor. I aquest ha arribat al tercer capítol, El Ple de novembre. Després de la jubilació de l’antiga secretària-interventora, Concepció Foraster, al desembre del 2020 –la pre-preqüela–, Josep Maria Tuyà va assumir el càrrec, amb accions que l’oposició d’esquerres no veia clares.

Capítol 1: El Ple de setembre. Un complement salarial polèmic que podria arribar a Antifrau

La trama de la nostrada sèrie va començar al Ple de setembre, quan el govern va portar a votació la introducció d’uns complements salarials als treballadors de la casa, entre els quals un complement de 5.724,04 euros bruts anuals per a la tècnica de comerç, en aquell moment exercint de secretària-interventora accidental. Aquell fet va generar polèmica entre el govern i l’oposició, que apuntava a un informe de la Diputació del 2017 en què quedava clar que les funcions noves afegides al càrrec no suposaven un augment de la valoració atorgada.

Tot i això, el govern va tirar endavant el punt, tot dient que es tractava de solucionar un error històric i criticant un tècnic municipal per la presentació d’al·legacions. Val a dir que en aquella sessió el nom del tècnic es va dir públicament, el que va ser recriminat per l’oposició. Les tres forces d’esquerres van intentar aturar el punt no només pels dubtes sobre el complement sinó, i sobretot, perquè Tuyà havia participat de les reunions en què es parlava del complement que la beneficiava directament. L’informe per fer-lo possible s’havia encarregat a una assessoria externa, de la qual l’oposició d’esquerres també dubtava.

El desacord i els indicis d’irregularitats van fer que ERC-MES, CUP-PC i PSC posessin sobre la taula la possibilitat de portar l’afer a l’Oficina Antifrau. Però això no va aturar l’aprovació del punt, que va acabar fent-se efectiva amb els vots favorables del govern i l’abstenció de l’únic vocal de Ciutadans, activant-se així el vot de qualitat del president de l’EMD.

Capítol 2: Errors de tramitació per aturar els acords

L’ala oest de l’EMD va tenir el mes passat un nou gir de guió quan els tres partits que havien amenaçat de portar l’afer a Antifrau van acollir-se a errors en la tramitació del punt que aprovava el complement salarial de Tuyà per intentar tombar els acords. El tecnicisme, detectat pel vocal cupaire, era clau: davant d’un empat entre vots favorables i contraris, el vot de qualitat del president només es pot activar en segona votació. Com que això no va passar al capítol 1, els acords eren nuls i calia tornar-los a prendre.

Els partits d’esquerres no pretenien que es tornés a votar sinó que, mantenint l’amenaça d’Antifrau i amb l’esperança de l’arribada d’un nou secretari-interventor que fes l’informe demanat per Casta al juliol i un de nou sobre aquest afer, l’acord no es prengués fins al Ple de novembre. L’oposició d’esquerres va jugar les seves cartes però no eren prou bones perquè el govern va acceptar tornar a votar els punts, amb doble votació per acabar activant el vot de qualitat del president, que va fer cas omís a les peticions de deixar els punts sobre la taula.

Capítol 3: Atacs a la casa d’un tècnic de l’EMD, l’arribada del salvador-secretari-interventor i peticions d’informes

S’ha de reconèixer que el Ple de novembre és el millor capítol fins el moment. Comença amb la introducció d’urgència d’una moció que incideix en el debat dels dos capítols anteriors. En la segona escena, la trama s’allunya d’allò purament institucional amb el president, Josep Puig, llegint un comunicat en què es condemnen els atacs amb pintura a la casa d’un tècnic de l’EMD. En aquest escrit el govern pren el compromís de no tornar a dir cap nom de càrrecs tècnics i polítics en informacions públiques i de cara a la premsa per evitar assenyalaments. Òbviament no s’ha especificat qui és el tècnic que ha sofert l’atac a casa però no és gaire difícil entreveure que és el que el govern va criticar –amb noms i cognoms– al capítol 1.

Com un reducte de l’estratègia del capítol anterior –ja està bé que la trama tingui llaços de continuïtat–, Jaume Sanmartí (ERC-MES) és el protagonista de la tercera escena del tercer capítol. El vocal s’entesta a dir que segons el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals –ROF per als amics–, davant d’una petició de deixar els punts sobre la taula, el govern està obligat a sotmetre-ho a votació i, per tant, novament els punts votats al capítol 1 i 2 podrien considerar-se nuls. Però l’oposició juga les cartes malament i l’afer només queda com un vot contrari d’ERC-MES i CUP-PC i les abstencions de Ciutadans i PSC a l’acta del Ple anterior.

Quan la trama sembla clara, arriba el millor gir de guió. La moció de la CUP-PC introduïda d’urgència torna a acollir-se als errors de tramitació, a la manca d’imparcialitat per la participació de Tuyà en el procés del seu complement, a la no-transparència per no haver-se presentat la documentació a la Junta de Portaveus i a una possible prevaricació per no seguir allò indicat a l’informe del 2017. Es demana, en conseqüència, deixar sense efecte els dos punts del Ple de juliol (la preqüela) i els de setembre reaprovats al novembre (capítol 1 i 2). Alhora, es demana un informe a la Diputació per revisar aquests acords i ajustar-los a la normativa vigent, aplicant una revisió d’ofici dels sous en cas que sigui necessari. Alhora es demana al govern una rectificació i una disculpa públiques.

“Vam seguir les recomanacions d’un informe tècnic i jurídic però, si ens vam equivocar, demanem disculpes”, etziba la sotspresidenta, Susana Herrada, amb un govern acceptant la proposta. També José Miguel García (Ciutadans) es mostra favorable a la proposta perquè el nou secretari-interventor –el salvador per als amics– està disposat a revisar el procés. Deixa enrere així la seva abstenció que va activar el vot de qualitat del president. Els altres dos partits de l’oposició es congratulen de l’estratègia i adverteixen que es reuniran amb els representants sindicals per explicar que la decisió no afecta el conjunt de la plantilla. També informen que demanaran un informe al secretari interventor.

Properament. Capítol 4: L’Oficina Antifrau

Els tres partits d’esquerres no veuen clar del tot la presentació del recurs a l’Oficina Antifrau anunciat al capítol 1. Amb la petició dels informes consideren que es pot solucionar la situació però el vocal cupaire, Ferran Margineda, no dubta que s’ha de tirar endavant perquè davant d’una presumpta irregularitat, un informe intern no pot fer prescriure-la. Així que, agafant-se de la mà dels Veïns i Veïnes Progressistes i de Gent per Valldoreix –amb un vocal dins del grup d’ERC-MES– prepara la presentació del recurs a l’Oficina Antifrau.

Avanç de la temporada 2: 2022

El final d’any portarà, alhora, el final de la primera temporada i un temps d’espera, amb l’elaboració de l’informe del nou secretari-interventor i de la Diputació, per saber els nous passos en la trama. La segona temporada haurà de resoldre els interrogants que porten acumulant-se des de la preqüela del juliol. El debat polític deixarà pas al tècnic, i especialment a un nou secretari-interventor sobre el qual l’oposició posa molta atenció perquè és el responsable de revisar, aturar i/o modificar alguns dels punts que durant els darrers mesos han portat més debat polític al Ple de l’EMD.

Ell, per ara, s’ho mira tot a la taula que queda a l’esquerra de la sala de plens, molt més callat que la secretària-interventora provisional que l’ha precedit, amb la mirada fixada als papers i reglaments que acumula sobre la taula i sense encendre el micro en cap de les poques intervencions que li són obligades arran de preguntes dels vocals o del president. És aquesta discreció, la distància amb la premsa, el savoir faire, que genera bones vibracions al Ple de l’EMD. Si això serà suficient o no per rebaixar la tensió –cosa que, en qualsevol cas, no és responsabilitat seva– s’haurà de veure a la segona temporada de L’ala oest de l’EMD.