Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En el marc de la jornada Via Verda del Vallès Sant Llorenç - Collserola en el context d’emergència climàtica, organitzada per l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), diverses entitats ecologistes de la comarca han posat sobre la taula les amenaces que sofreix la connexió natural entre els dos parcs naturals. Mantenint la reivindicació històrica de l’ecologisme vallesà per evitar que Collserola quedi totalment aïllada, amb el risc de col·lapse del seu ecosistema que això suposaria, experts i activistes han visibilitzat la riquesa de la flora i la fauna, les amenaces per a la connectivitat com ara la construcció del quart cinturó i les oportunitats de mobilitat sostenible com una xarxa de carrils bici intermunicipals que aprofiti la plana agrària del Vallès.

Entre les amenaces i oportunitats han destacat tres que tenen una relació directa amb Sant Cugat: l’encotillament i conversió del bosc de Volpelleres en un parc urbà, la reconversió del Camp de Golf de Can Sant Joan en un parc interurbà entre Sant Cugat i Rubí i el desenvolupament del Centre Direccional de Cerdanyola un cop aprovat el darrer Pla Director Urbanístic (PDU), recorregut judicialment pel Col·lectiu Refem el Centre Direccional. Totes tres fa anys que són a l’agenda social i política. A la jornada del passat divendres a la UAB es va informar del moment de cadascuna de les lluites.

El bosc de Volpelleres

Com a ramificació de la Via Verda que s’endinsa a Sant Cugat i té continuïtat pel parc de Can Vernet, el bosc de Volpelleres representa un dels espais d’interconnectivitat més encotillats. Amb la pavimentació dels camins per convertir-lo en un parc urbà –gestionat per l’Àrea Metropolitana–, la futura passarel·la per travessar la riera i els tràmits per construir l’escola la Mirada a la zona de bosc jove, aquest indret és, a ulls de l’ADENC i de SOS Bosc Volpelleres, una zona especialment amenaçada de la Via Verda.

Així ho va explicar Leo Baquedano, expert en fauna de Miranatura, a les jornades de l’ADENC, tot repassant les passes per fer la Mirada al bosc i recordant l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental que posava en dubte l’emplaçament escollit: “No hi ha voluntat política perquè Volpelleres és molt fàcil de protegir. Hi ha una falta de consciència ecològica per part de l’Ajuntament”. Baquedano reivindica la connectivitat de fauna que tenen les rieres però advertint que l’ecosistema del bosc de Volpelleres és fràgil i que la construcció de la passarel·la és un risc important per a la flora i la fauna.

Joan Carles Sallas, representant de l’ADENC, va explicar posteriorment a elCugatenc que el contenciós presentat per les entitats ecologistes en contra de la construcció de l’escola la Mirada al bosc ha estat acceptat a tràmit. Tot i això, encara tenen marge per presentar la documentació. Han esperat a l’aprovació definitiva del projecte per poder presentar la documentació urbanística i l’arquitectònica i no descarten esperar a l’inici del tràmit de la licitació, que es preveu aprovar en un Ple extraordinari el dia 14 de desembre, per poder demanar mesures cautelaríssimes que aturin la construcció de l’escola fins que hi hagi una resolució judicial al respecte. Paral·lelament l’ADENC i SOS Bosc han presentat recursos administratius a gairebé tots els tràmits que ha fet l’Ajuntament.

El Camp de Golf de Can Sant Joan

Mireia Gascon, membre de Rubí d’Arrel i de la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf, va ser l’encarregada d’explicar l’oportunitat que s’ha obert per transformar el Camp de Golf de Can Sant Joan en un parc interurbà entre Sant Cugat i Rubí un cop l’Institut Català del Sòl (Incasòl) s’ha fet enrere en la proposta de recuperar-lo com a camp de golf. La Plataforma amb més de 1.800 suports entre persones i entitats, es va mobilitzar al desembre del 2020 en contra de la reobertura del golf i per fer un parc interurbà. Posteriorment va fer una proposta de pla especial per definir els usos de l’espai, amb la previsió d’usos de lleure, esportius i agrícoles.

Des d’aquell moment, amb un estira i arronsa amb l’Incasòl i recordant que els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí ja havien aprovat sengles mocions per reconvertir el camp de golf en un parc, la plataforma ha fet dues reunions amb l’Incasòl. En la primera es va evidenciar que el procés podria trigar dos anys i, a més, sense la cessió de la totalitat dels terrenys als ajuntaments, destinant la part restant a usos esportius o industrials. Llavors la plataforma va demanar la signatura d’un conveni amb els ajuntaments perquè es pugui fer ús de l’espai durant els dos anys de tràmits. En la segona, un cop anunciat l’ús com a parc urbà per part de la Generalitat, la plataforma va demanar concreció i va fer peticions explícites com ara que el parc tingui accés des dels dos nuclis, que la caseta de recepció sigui una escola de natura i que es protegeixin totalment els torrents.

Aquest espai públic té un ús de parc de facto ja que molts ciutadans accedeixen pels forats de la tanca per passejar. Des de la desaparició del golf, la biodiversitat ha crescut. Amb la proposta de la plataforma es pretén compaginar l’ús humà i la protecció natural, esdevenint un punt clau de la Via Verda a l’extrem sud de la Serra de Galliners.

El Centre Direccional

Míriam Robles, arquitecta especialitzada en urbanisme i presidenta del Col·lectiu Refem el Centre Direccional, també va participar a les jornades de l’ADENC fent un repàs al conflicte urbanístic. Va recordar que al 2002, 2005 i 2008 es va intentar fer una proposta urbanística per als terrenys compresos entre Cerdanyola i Sant Cugat en forma de Pla Parcial, una figura que depenia només de l’Ajuntament de Cerdanyola. Amb l’anul·lació d’aquests plans gràcies a la pressió ecologista i amb una nova llei d’urbanisme, al 2014 es va fer el primer Pla Director Urbanístic (PDU), una figura participada per la Generalitat, una proposta que va ser tombada als jutjats pel recurs de l’Associació Via Verda. Actualment s’ha aprovat definitivament un nou PDU, també recorregut als tribunals per part del col·lectiu.

Robles va explicar que, des d’una perspectiva d’interconnexió entre els parcs naturals, les propostes que s’han posat sobre la taula suposen un encotillament de la zona de pas per a la fauna, amb noves infraestructures que la travessen. A més, recorda que l’àmbit està ple d’antics abocadors i alguns sòls contaminats, amb la previsió de fer habitatges al seu voltant i, a diferència del PDU del 2014, sense reduir l’edificabilitat a la zona més propera a Collserola. Robles va denunciar que el del 2020 és el PDU que més habitatges preveu (5.377) i amb un gran impacte de mobilitat (67.000 desplaçaments diaris).

La urbanista va dir que l’àrea metropolitana està mancada de sòl edificable i que ha de fer front a la problemàtica de l’habitatge però lamenta que la solució trobada sigui un tipus de desenvolupament propi de la bombolla immobiliària, un model com el de Volpelleres que, diu, actualment està obsolet. Per intentar aturar aquest desenvolupament urbanístic, el col·lectiu va recollir fons a través d’una campanya de micromecenatge. Els diners recollits serviran per presentar un recurs contenciós administratiu que intenti tombar de nou el PDU.