Iu Gallart: “Barcelona Energia és la novena comercialitzadora energètica a nivell metropolità”

per Jordi Pascual

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del cinquè FOCUS, Serveis bàsics, serveis públicsaquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

Barcelona Energia va començar a operar al 2018 com la primera empresa pública a oferir electricitat a preu de mercat i procedència renovable. Al gener següent va començar a prestar aquests serveis més enllà dels equipaments municipals de Barcelona per arribar als equipaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i a la ciutadania en general. L’enginyer industrial Iu Gallart va ser responsable tècnic del projecte quan al 2017 tot just es començava a crear i des del 2018 n’ostenta la presidència. Atén elCugatenc a la seu del grup TERSA, la companyia pública de gestió de serveis ambientals relacionats amb l’economia circular de la qual depèn Barcelona Energia, per explicar l’experiència d’aquests anys i els reptes de futur com a companyia pública.

Feu una aposta per l’energia renovable. Com podeu garantir que tota l’energia que subministreu ho és?

– Com a comercialitzadora, comprem l’energia al mercat a productors 100% renovables i, utilitzant les xarxes de transport, la portem a la ciutadania. Barcelona Energia és la comercialitzadora 100% pública de l’àrea metropolitana, participada per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona. Va néixer per canviar el model energètic cap a un model més sostenible: autoconsum, energia 100% renovable, consum racional, participació ciutadana... Al 2017 es va iniciar el projecte amb l’aprovació als plenaris de l’Ajuntament i de l’AMB. Al juliol 2018 vam començar a treballar subministrant l’energia de tots els punts de subministrament de l’Ajuntament. L’any següent vam obrir el servei a la ciutadania.

Depeneu d’una xarxa i una producció privades.

– La xarxa de distribució són concessions estatals i a Catalunya majoritàriament és d’Endesa. A nivell de producció utilitzem l’energia de les fotovoltaiques de l’Ajuntament i de l’AMB i una planta de biogàs de Gavà que depèn de l’AMB. Per a la resta fem una licitació pública per garantir l’origen renovable i la comprem al mercat.

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) és ambiciosa i demana el control públic de tot el procés: la producció, a distribució i la comercialització.

– Hi ha quatre grans actors: els productors, el transportista –que és Red Eléctrica de España–, les distribuïdores en forma de concessions i la comercialitzadora. Com a Barcelona Energia incidim en la comercialització i en part en la producció perquè utilitzem l’energia que produeix l’Ajuntament i l’AMB per posar-la al servei de la ciutadania i de les empreses.

Llavors, què us diferencia d’una comercialitzadora privada?

– El servei i la vocació. Vam néixer per donar un servei transparent i per fer pedagogia. A nivell de tarifes, per exemple, ajustem molt més els marges comercials perquè no tenim ànim de lucre. Treballem molt a fons l’eficiència energètica i els hàbits de consum perquè la ciutadania i les empreses paguin el mínim possible.

Com?

– En primer lloc, amb tarifes més ajustades que les empreses privades. Quan algú vol contractar-nos l’energia, fem una simulació de la factura i de mitjana estalviem uns 86 euros a l’any, un 15% de la factura.

En segon lloc, optimitzem la factura amb estudis personalitzats de la factura contractada i mirant la discriminació horària. Des del juny, amb el canvi dels peatges, fem un informe trimestral automàtic que indica la potència contractada òptima, els perfils de consum de l’usuari, com es consumeix per períodes horaris, quin estalvi has tingut per contractar energia renovable...

La revisió dels peatges a la factura des del juny us ha suposat algun altre canvi?

– Hem adaptat la factura als nous peatges però, sobretot, hem donat informació als usuaris perquè puguin consumir de la millor manera possible.

Són valors molt similars a Som Energia, vosaltres com a operador públic i ells com a cooperativa.

– Clar que al món cooperatiu hi ha altres companyies amb valors similars però nosaltres vam néixer com a braç executor de les polítiques energètiques de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB. A més, hem acompanyat processos de creació d’altres operadors públics a ciutats com Palma, Reus, Pamplona... Amb les cooperatives tenim en comú que volem canviar el model energètic.

Reus no és l’AMB ni Barcelona. És més difícil un model com el de Barcelona Energia a ciutats mitjanes?

– En el fons la idea és la mateixa però s’ha de dimensionar al municipi. A diferència d’iniciatives totalment municipals, a Barcelona Energia, amb la participació de l’AMB, tenim el potencial d’arribar a tota l’àrea metropolitana. Per això ara treballem amb els ajuntaments metropolitans perquè s’hi sumin. En tenim 13 d’interessats, com l’Hospitalet, Santa Coloma, Sant Boi...

Sant Cugat?

– Hem tingut contactes i ho estan estudiant. Treballen molt amb l’AMB, que té un departament de transició energètica, molt alienat amb els nostres valors.

Fins ara només heu treballat amb l’Ajuntament de Barcelona?

– A nivell públic, sí; així ho vam estipular com una de les fases del projecte. Que se sumin altres entitats públiques té uns tràmits polítics i administratius.

La resta de clients també són majoritàriament de Barcelona?

– Per ara gestionem uns 4.800 punts de subministrament de l’Ajuntament de Barcelona i gairebé 5.200 privats entre empreses i ciutadania. Tenim usuaris i usuàries de tots els municipis de l’AMB.

Barcelona consumeix molta més energia de la que pot produir, fins i tot si totes les cobertes tinguessin plaques solars. Això genera un fort debat territorial, amb comarques que reben grans projectes de parcs eòlics o fotovoltaics que són vistos amb recel tant per l’impacte al territori com perquè bona part de l’energia produïda acaba servint per abastir l’àrea metropolitana. Com viviu aquest debat?

– Com a comercialitzadora només podem apostar per tarifes més econòmiques, promocionar el consum racional –baixar la demanda– i promocionar la producció d’energia renovable i l’autoconsum. Això ho fem des del juny, quan vam obrir el servei d’instal·lació de plaques fotovoltaiques claus en mà per a la ciutadania i les empreses.

Sobretot en empreses, es fa el pas en funció del càlcul de la viabilitat de la inversió i el seu retorn...

– Fem un preestudi econòmic. Actualment, amb el cost de les plaques, el preu de l’energia i els ajuts, els números surten bé. A nivell domèstic els projectes s’amortitzen en 5 anys. També per a consum compartit en comunitats, sobretot pels ajuts en l’IBI. La tarifa es redueix aproximadament en un 35%. Si tens una empresa amb un alt consum d’energia, els números poden sortir millor encara.

A Sant Cugat es van bloquejar prop de 400 expedients d’ajuts a l’IBI per les diferències de criteri entre l’Ajuntament, que va fer l’ordenança, i la Diputació, l’òrgan recaptador. Ja s’ha resolt i tot just estan resolent-se els expedients encallats. És una situació pròpia de Sant Cugat o s’ha donat a altres municipis?

– Hauria de preguntar per si hi ha algun cas concret però la nostra percepció des de Barcelona Energia és que a la ciutat de Barcelona no hi ha hagut cap tipus de problema.

Si compreu bona part de l’energia al mercat, quina capacitat d’adaptació heu tingut davant l’escalada de preus de l’energia dels darrers mesos?

– Ha sigut molt excepcional. El sistema elèctric espanyol és marginalista, un pols entre l’oferta i la demanda. On hem d’incidir és en la promoció de l’energia renovable, que és més econòmica i, per tant, si hi ha més producció renovable, el preu baixarà. Però nosaltres com a comercialitzadora realment podem incidir en la demanda, aconseguint canviar els hàbits de consum.

Amb l’Ajuntament de Barcelona ja teníem cobert el preu. Amb la ciutadania, tenim tarifa variable, que fluctua amb el mercat, i fixa. Per això treballem amb els informes d’eficiència, per optimitzar el consum. Amb marges comercials més ajustats, hem pogut atomitzar la pujada de preu.

Què recullen els informes d’eficiència?

– Un seguit de consells que serveixen per reduir fins a un 10% la factura. Són indicacions que no tenen un cost extra: ajustar la potència contractada, tapar les olles quan es cuina...

Quines considereu que són les fites més destacades de Barcelona Energia des del seu naixement?

– Al 2017 i fins al juny 2020 el reptes van ser aconseguir la llicència per operar en energia, formar l’equip operatiu i la posada en marxa. Al juliol del 2018 vam començar a portar el subministrament de l’Ajuntament de Barcelona i vam preparar la prestació del servei per a la ciutadania, que vam començar al gener del 2019. Actualment, amb més de 5.000 punts privats, estem entre les vuit primeres comercialitzadores a nivell de quota de mercat a Barcelona, la novena posició a nivell metropolità.

El pas següent va ser la creació del consell de persones usuàries, un òrgan de participació perquè els usuaris tinguin un paper actiu; amb una primera assemblea al març del 2019. Amb la COVID-19 vam baixar les tarifes per ajudar la ciutadania. Alhora, al juny, vam obrir el servei per a empreses –ara en gestionem més de 600–. La darrera gran fita ha estat al juny d’aquest any amb el servei d’instal·lació de plaques fotovoltaiques claus en mà. De cara a l’any vinent el gran projecte és el dels ajuntaments metropolitans.

Ara teniu més famílies de Barcelona que d’altres municipis. El repte és generar consciència i estendre’s per tota l’àrea metropolitana també en contractes amb la ciutadania i empreses?

– Tot i que proporcionalment tenim més famílies de Barcelona que d’altres municipis, hem treballat molt comunicativament per arribar a tots els municipis. Amb el projecte de sumar ajuntaments metropolitans segurament sorgiran sinergies per fer pedagogia sobre eficiència energètica. Seguirem amb aquesta línia.

Com es finança Barcelona Energia?

– Operem dins de l’empresa TERSA. Des del primer any hem sigut sostenibles econòmicament sense necessitar finançament de l’Ajuntament ni de l’AMB.

Heu tingut beneficis?

– Com a operador públic no busquem tenir beneficis sinó igualar despeses i ingressos. Hem tingut un balanç positiu que es queda a l’empresa per invertir, fer projectes i millorar el servei.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article