Fotos: Jordi Pascual i Aliança Contra la Pobresa Energètica

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del cinquè FOCUS, Serveis bàsics, serveis públics, aquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

Entre desembre del 2020 i juny del 2021 els preus majoristes de l’electricitat es van doblar a nivell estatal. L’increment ha seguit més enllà i al novembre suposava un 193% més que al tancament del 2020. A finals del 2021, preveu Laura Garcia, membre de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, es podria haver assolit un increment total d’un 228% respecte al 2020 tot i les mesures transitòries aprovades pel govern espanyol.

Amb una escalada de preus continuada durant tot l’any, la pobresa energètica esdevé una preocupació de primer ordre entre els moviment socials i les administracions públiques. Tot i que els serveis socials municipals no han detectat un increment de les atencions, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, explica que moltes persones no poden fer front als subministraments i, tot i això, no acudeixen a l’administració.

Les claus de la pujada de preus des de la producció energètica

El mercat elèctric espanyol, com el de la resta de la Unió Europea, és marginalista, és a dir, en base al càlcul del consum del dia següent es fa una previsió de la demanda i es preveu cobrir-la amb les energies més barates –nuclear i renovables–. Com que tot sovint aquestes energies no poden fer front a tot el consum, s’introdueixen altres energies més cares –carbó i cicles combinats, hidràulica, fueloil...– fins cobrir el conjunt de la demanda. El preu final està marcat pel cost de producció de la tecnologia més cara, el que des de la perspectiva de la producció suposa un incentiu per desplegar les energies renovables, que es venen a un preu molt més elevat que el cost de producció, mentre de cara al consum suposa un preu a l’alça.

Posteriorment es creuen les corbes d’oferta i demanda esperades durant el dia i es fixen els preus horaris. Tot i l’increment de les energies renovables de les darreres dècades a nivell estatal, tot sovint s’han d’emprar centrals tèrmiques de combustibles fòssils per satisfer la demanda, el que acaba significant una tendència a l’alça de l’energia final. “Podem afirmar que en pocs anys serà possible produir la pràctica totalitat de l’energia elèctrica a partir de fonts renovables, tot i així hi ha molts processos vinculats a la indústria que no poden funcionar amb electricitat”, apunta Garcia, “un sistema de generació elèctrica basat en renovables serà competitiu sempre que siguem capaços de desenvolupar noves figures que garanteixin la flexibilitat del sistema com són l’emmagatzematge, l’agregador de demanda i les comunitats energètiques”.

L’increment del preu dels darrers mesos, segons un informe ad hoc del Banc d’Espanya, està marcat en una cinquena part per l’encariment dels drets d’emissió de CO₂ a nivell europeu davant dels incompliments dels objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els drets d’emissió han passat de 30,9 euros per tona al desembre del 2020 a 52,8 euros per tona al juny del 2021. A més de l’increment dels preus, durant la pujada de l’energia, segons el mateix informe, s’ha gastat més energia fòssil, influint així en el preu global de l’electricitat tant pel major cost de producció –per l’accés a les matèries primeres– com pel pagament dels drets d’emissió.

“D’una banda, l’increment del preu de l’energia ha estat marcat per la pujada del preu del gas, el que passa amb totes les matèries primeres com un problema inflacionari a nivell mundial que s’ha de sumar als problemes geopolítics”, apunta Iu Gallart, director de la comercialitzadora pública Barcelona Energia, advertint que l’increment dels preus és estacional, “d’altra, com que a Europa no es compleixen els objectius de CO₂, s’està fent augmentar el preu dels drets d’emissió”. El Banc d’Espanya també contempla els factors apuntats per Gallart tot dient que si l’increment dels preus d’emissió representen una cinquena part de la pujada del preu de l’electricitat, l’augment dels preus del mercat com a conseqüència de l’encariment del gas representa la meitat de l’increment.

L’impacte sobre la factura

El preu de l’electricitat a nivell domèstic depèn del tipus de tarifa a la qual s’acull cada usuari: regulada (40% dels consumidors espanyols) o de mercat lliure a través d’una empresa comercialitzadora. La tarifa regulada està marcada pel terme d’energia –la quantitat d’energia consumida multiplicada pel preu unitari horari marcat pels mercats majoristes–, els peatges –costos de transport i distribució–, el terme de potència –el màxim d’energia que es pot consumir a l’hora al domicili segons el contracte–, els càrrecs –despeses regulades, dèficit tarifari o finançament de renovables– i figures tributàries. L’increment del preu de l’energia dels darrers mesos ha suposat un 22,3% d’augment de mitjana als consumidors amb tarifa regulada, segons l’informe del Banc d’Espanya.

El model de factura energètica va canviar al juny amb una alteració dels peatges que pretenia reestructurar els períodes tarifaris d’energia i la potència. “Amb aquest canvi es pretenia donar senyals econòmiques als consumidors per modificar el consum energètic i descongestionar el sistema en els períodes punta”, explica Garcia des d’Enginyers Industrials de Catalunya, “l’increment progressiu dels preus de la matèria primera no està relacionat amb la reforma tarifària sinó amb l’increment del preu del gas natural i del cost d’emissions de CO₂”.

Totes les companyies han estat afectades per la variació de preus, tant públiques com privades. És el cas de la comercialitzadora pública Barcelona Energia, tal com explica el seu director: “Com a comercialitzadora realment podem incidir en la demanda, aconseguint canviar els hàbits de consum. Per això treballem amb els informes d’eficiència, per optimitzar-lo. Amb marges comercials més ajustats, hem pogut atomitzar la pujada de preu”. La comercialitzadora metropolitana va baixar les tarifes a principis de la pandèmia per ajudar la ciutadania.

Lucía García Durañona i Albert Maynegra, membres de l’equip tècnic de la cooperativa Som Energia, també expliquen el repte per al model cooperatiu que aposta per un canvi de model energètic: “El nostre percentatge de generació pròpia encara és petit si el comparem amb el percentatge d’energia que comercialitzem, i això provoca una dependència gran a les fluctuacions del mercat majorista. Fins ara hem pogut aguantar bastant bé les nostres tarifes ja que teníem un volum important d’energia comprada a mercat de futurs”. Al gener faran una nova revisió de preus però no temen una fallida econòmica: “El model de cooperativa permet l’ampliació de capital social que estem duent a terme actualment. La resposta ha sigut satisfactòria i més de 5.000 persones i entitats ens han aportat els 10 milions d’euros que ens havíem posat com a primer objectiu a assolir i ara seguim sumant i recollint aportacions fins arribar als 15 milions d’euros com a objectiu final”.

Mesures compensatòries i petició d’una investigació

Al setembre el govern espanyol va aprovar el Reial Decret-llei 17/2021 de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural als mercats minoristes de gas i electricitat, un document que afectava sobretot als peatges i als càrrecs, deixant sense efecte la diferència entre trams horaris fins a finals d’any. El govern espanyol va incorporar algunes de les recomanacions fetes pels Enginyers Industrials de Catalunya com ara el canvi de metodologia per establir la tarifa regulada.

Garcia explica que es podrien prendre altres mesures per evitar pujades com la registrada aquest any: refinançar el deute del sistema elèctric per a una amortització més enllà del 2028, promoure les energies renovables, intentar que les centrals de cicle combinat siguin abastides amb contractes de gas a llarg termini, accelerar l’augment de la capacitat d’intercanvi amb Europa per aconseguir un major equilibri i homogeneïtzació de preus, actuar sobre la fiscalitat energètica, consolidar la reducció de l’IVA al 10% –tal com ha fet el Reial Decret de forma temporal– i desenvolupar normativa sobre noves figures de transició energètica com els agregadors de demanda, l’emmagatzematge i les comunitats energètiques.

Alhora, diversos experts van demanar al govern espanyol una investigació sobre l’escalada del preu de la llum, una petició fins ara resposta per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència amb un estudi sobre els preus registrats per altres tecnologies que no estan afectades per l’increment dels preus del gas natural i dels drets d’emissió com ho és l’energia hidroelèctrica, explica Garcia: “També seria interessant analitzar i revisar els criteris de separació d’activitats entre grups empresarials amb l’objectiu de reduir al màxim les posicions de domini del sector elèctric”.

L’impacte social

“Hem identificat l’arribada de més persones que tenen dificultat per fer front a la factura o que tenen por a la factura que vindrà”, explica Mònica Guiteras, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, “pot haver-hi famílies que destinin més del 10% de la seva renda a pagar factures, dependrà de les condicions dels seus habitatges, dels contractes...” L’Aliança denuncia que falten mesures més ambicioses que el bo social elèctric i la moratòria de talls de subministrament: “Pagar amb diners públics factures que no estan ajustades no és la solució”.

Sobre l’aplicació del bo social tèrmic per part de la Generalitat, explica Guiteras, cal facilitar i automatitzar el tràmit per a aquelles persones que no tenen domiciliats els rebuts i que prefereixen no donar el número de compte. Més enllà de les polítiques concretes, com la proposta d’una renda garantida de ciutadania, crida a una revisió de les factures i dels abusos de les empreses: “No per garantir rendes bàsiques per a la ciutadania hem de deixar d’exigir que les factures que paguem tinguin un preu just i adequat a la realitat de les famílies. Necessitem mesures proactives per no deixar d’atendre necessitats primordials”.

L’Aliança posa l’accent en la protecció de drets i, mentre els subministraments estiguin gestionats per empreses privades, ja sigui per la liberalització del mercat o per concessions, consideren que serà difícil garantir-los: “En la distribució d’electricitat, que està regulada, veiem que tampoc s’actua de forma adequada. A més, hauríem de fer un seguiment real i exhaustiu de les empreses de les quals depenen l’estat de les xarxes elèctriques”.

Tot i la no-arribada de noves atencions derivades de la situació de pobresa energètica que ha portat l’increment de preus de l’energia, l’àrea de Drets Socials i Igualtat de l’Ajuntament es proposa fer una campanya per anunciar els ajuts a l’emergència i la pobresa energètica. Un dels passos clau, explica Gibert, és l’obertura d’una oficina de drets energètics que funcionarà en paral·lel als serveis socials i que no només atendrà la vulnerabilitat sinó també les possibles millores a fer als habitatges per millorar l’eficiència. Aquest espai acollirà un assessorament pel que fa als trams de la tarifa i la reducció del consum.

Mentrestant, els serveis socials segueixen prestant suports a la pobresa energètica: l’informe d’acreditació de la situació de risc d’exclusió residencial (a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana) que evita el tall de qualsevol subministrament durant un any, l’informe per al bo social, el suport econòmic per al pagament de factures, el suport econòmic per a gent gran per mantenir la temperatura òptima durant els mesos d’hivern, les auditories energètiques per a les llars amb dificultats per fer front al pagament dels subministraments bàsics i el servei d’atenció socioeducativa a la pobresa energètica.

La tinenta d’alcaldia recorda, però, que cal aconseguir el compliment dels convenis amb les energètiques, posant d’exemple la unitat d’acció del municipalisme català a principis d’any pels talls de subministrament elèctric d’Endesa a famílies vulnerables. A Sant Cugat, va anunciar el govern municipal a finals del 2019, 158 famílies estaven en risc de talls per impagaments, contradient la prohibició d’aquests talls recollida a la Llei 24/2015. “La Generalitat tenia un conveni amb Endesa per no fer talls a persones vulnerables però no es desplegava i els Ajuntaments, que havíem de pagar els subministraments d’aquestes famílies, ens vam plantar”, recorda Gibert. Al març la Generalitat va acordar amb Endesa la condonació del deute a 35.000 famílies.

Producció i comercialització públiques i cooperatives com a resposta?

Enmig d’aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que, seguint amb l’objectiu d’aconseguir un model energètic propi descentralitzat, distribuït, de quilòmetre zero i absolutament democràtic, el govern català començarà a definir en un termini de sis mesos els fonaments per a la creació d’una futura energètica pública; una fita que la Generalitat emmarca en el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural com a part del procés de transició energètica. Alhora, va anunciar una línia de suport de 115 milions d’euros per a la generació d’autoconsum.

“Per a valorar adequadament aquesta proposta necessitaria més informació”, assegura Garcia, que diu que hores d’ara només sap que l’objectiu de l’energètica pública anunciada per Aragonès és produir energies renovables i gestionar les centrals hidroelèctriques quan caduquin les concessions, “voldria destacar que la creació d’una empresa pública implica que haurà d’operar segons el principi de neutralitat competitiva i, per tant, la participació pública en el capital no pot implicar una mesura de control de preus en els mercats competitius”. En definitiva, les empreses públiques, cooperatives i privades estan sotmeses per igual a les regles del mercat.

Amb aquest repte es troba també Barcelona Energia com a comercialitzadora pública, explica Gallart: “El sistema elèctric espanyol és marginalista, un pols entre l’oferta i la demanda. On hem d’incidir és en la promoció de l’energia renovable, que és més econòmica i, per tant, si hi ha més producció renovable, el preu baixarà. Però nosaltres com a comercialitzadora realment podem incidir en la demanda”. El director de la comercialitzadora metropolitana explica que l’energia que distribueixen ve de les plaques fotovoltaiques de l’Ajuntament de Barcelona i de l’AMB, d’una planta de biogàs de l’AMB i d’una licitació pública amb què compren energia renovable al mercat.

La mateixa situació es troben a Som Energia, expliquen García i Maynegra: “Des de la cooperativa fem un doble exercici. Per un costat, un esforç de transparència perquè totes les persones i entitats sòcies siguin conscients dels canvis en les tarifes i en sàpiguen el perquè i, per un altre, volem tenir un compromís de preus justos, així que en el moment que el preu de l’energia baixi, treballarem per poder traslladar la baixada de tarifes”.

L’AMEP i la proposta de transformació de tot el model

Conscient de les limitacions, Gibert apunta a no oblidar el que considera el problema de fons: “Els serveis bàsics haurien d’estar en mans públiques i garantits per a tothom”. La tinenta d’alcaldia es mostra crítica amb el pagament de subministraments de famílies vulnerables a les empreses per part de l’administració i proposa un canvi de model que l’Ajuntament de Sant Cugat impulsa com a part de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP).

La iniciativa, creada al febrer del 2021 amb la unió de 74 municipis catalans, pretén difondre i promoure la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de producció i distribució d’energia; un model contraposat a la subhasta energètica. “Iniciem una transició cap a un model més just, democràtic i assequible”, va dir Carles Caballero, regidor egarenc i president de l’AMEP, en l’acte constitucional de l’entitat, “si no canviem la dinàmica, anem cap a un escenari de producció centralitzada en benefici dels oligopolis”.