Desconstruint la història única: els afrodescendents edifiquen la seva identitat sense oblidar el seu passat

per Mariano Martínez

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“Un dia a l'escola et criden negra, notes que ets diferent a l'hora de participar en algunes activitats de la vida. I arribes a l'institut i et diuen que ho tindràs més difícil pel teu color”. Aquesta és una escena comú pels afrodescendents que poden ser els nostres veïns. La Fumilayo Johnson Sopale explica que partint d'experiències com aquesta vas construint la teva identitat, et vas assabentant que hi ha una diferència en tenir DNI, passaport o permís de residència.

Fora de Quadre és una organització sense ànim de lucre, que en col·laboració amb Cal Temerari, el dimarts 14 de desembre va recordar la situació d'aquest col·lectiu i el nostre passat colonitzador a Guinea Equatorial, com ha sigut el seu procés d'integració, les dificultats i com percep la societat aquest procediment.

Van participar la Fumilayo Johnson Sopale i l'Alejandra Evui Salmerón Ntutumu; la Bea Duodu va ser la moderadora. Les dues primeres són d'origen equatoguineà i Bea és nascuda a Espanya. La Fumiyalo és animadora cultural i escriptora, té un llibre infantil, La tortuga Troki, que intenta bussejar en l'història del seu país per recuperar la tradició oral, “perquè arribes a Guinea i descobreixes que s'ha perdut la transmissió oral, que ara els referents culturals són els mitjans de comunicació, l'escola i el mòbil, les xarxes socials.” L'Alejandra és enginyera de telecomunicacions i també escriu, dona xerrades i milita per la integració i visibilització del col·lectiu.

Per l'Alejandra “la identitat és com et veus tu i com et reconeixen els altres. He nascut a Espanya, però també he rebut una herència cultural a través de la meva mare, que m'ha transmès una cosmogonia i uns referents, les peces d'un puzzle que ha servit per construir la meva identitat, una realitat mal·leable i en continua evolució”. Per Fumilayo la identitat és “un descobriment que vas fent al llarg de la vida, que depèn de la família i de l'entorn social, de les vivències de petita. I després és fonamental que “tu sàpigues qui ets per saber on vas”.

La construcció de la identitat i la integració social passa també, segons explica la Fumilayo, per reconciliar-te amb la història, amb la pròpia i la dels altres. I “desfer-te de la motxilla de greuges i rancúnies. Perquè al final un és el producte d'un munt d'experiències, viatges... I un és d'on viu i treballa”. Es tracta de fabricar altres històries i difondre-les, contrastar-les amb la història dels altres i treure noves ensenyances, com mètode d'estendre ponts, crear llaços i relacions.

I com percep la nostra societat aquesta part d'origen diferent? Per l'Alejandra “aquest és un país que ignora la seva història o té una visió parcial i simplista. Reconèixer-nos implica acceptar un passat fosc, l'explotació, la colonització, un munt d'interessos ocults. Conèixer la història significa també la necessitat de rebutjar els estereotips, alguns molt burdes”. I relata l'anècdota recent, viscuda quan va donar una conferència a estudiants de magisteri d'educació infantil, als que va demanar una resposta a la pregunta, quan penseu en Àfrica que us ve al cap? Les respostes var ser fam, brutícia, violència, esclavitud, cabells arrissat... I aquest estereotips, a més de ser incomplets imposen un relat únic i dominant. “Els mitjans de comunicació, les ONGs i el discurs polític dona aquesta imatge”.

Ara, la visió que tenen de tu, la forma d'acollir-te, és diferent si eres un esportista d'elit, un professional liberal ben situat, si vius a un barri residencial...

Per a la Fumilayo “a l'escola no es parla d'Àfrica i així és difícil trencar el discurs dominant i la imatge deformada del continent” que fan el cinema i els esmentats mitjans. Perquè sense conèixer la història, la nostra i la dels altres, és perpetuen les idees preconcebudes, els estereotips negatius.

A les seves vides es troben a diari anècdotes curioses, per exemple, la gent es sorprèn que parlis el castellà correctament, fins i tot amb l'accent local, de l'horta de Múrcia com és el cas de l'Alejandra, o que t'expressi en català o eusquera. Però de l'anècdota es pot passar a la tragèdia. La mare de l'Alejandra va arribar a la península abans de la independència de Guinea, amb nacionalitat i DNI. Aquí va estudiar Educació Física i va construir el seu llar, i per circumstàncies diverses, no va renovar al seu temps el carnet de identitat. Quan acudeix a resoldre el problema, ja s'havia instaurat el document nou, una gestió que per a un altre seria un simple tràmit, es va trobar de cop amb el monstre de la burocràcia administrativa, que l'obliga reconstruir la seva vida reunint tota la documentació possible, des del naixement, ella que havia sigut funcionària. I mentre sota la por d'acabar en el sac dels indocumentats, candidats a l'expulsió.

L’altre tema que va sortir a la xerrada va ser els espais, concerts, on els afros intenten fer-se veure i transmetre la seva experiència. Són llocs per crear identitat? Per l'Alejandra són indrets per al renaixement, l'exorcisme, per omplir la necessitat de trobar-se i crear la seva cultura dintre de la societat espanyola. Però a aquests espais, normalment, no accedeixen els que més ho necessiten, els últims africans en arribar. El problema és com arribar a ells, com fer-les participar.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article