L’EMD demana a una veïna marxar de l’habitatge on viu des de fa 19 anys

per Jordi Pascual

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“Soc santcugatenca perquè en aquest municipi la meva família fa vida i hi està arrelada. Quan vaig sortir del niu familiar no va ser fàcil trobar un lloc per viure. Visc en un local; aquesta va ser la meva solució per a viure de forma honesta i autònoma. L’any 2003 vaig trobar un local amb característiques habitables que he anat cuidant i acomodant a les meves necessitats de vida i de criança del meu fill que va néixer uns anys més tard. Des d'aquest any que n’estic empadronada en la seva adreça. Quan el vaig comprar em vam passar un llistat de les activitats que es podien fer al local i entre elles estava l’ús d'habitatge. No obstant això mai vaig tramitar el canvi d'ús perquè no podia assumir moltes despeses pagant la hipoteca, i he anat xino-xano. Quan he volgut demanar el canvi d'ús, l’EMD de Valldoreix m’ha comunicat que no pot concedir-ho perquè l'edifici està afectat per un planejament urbanístic de l’any 1976”.

Sara Carmona és propietària i veïna d’un dels locals de la planta baixa del carrer Sant Jaume, 22, i es troba immersa en un procés administratiu pel qual l’EMD demana que abandoni el seu habitatge per no ser legalitzable, una petició que li van fer al novembre. Ara espera la resposta al recurs de reposició que va interposar a l’EMD: “El dia 22 de novembre de 2021 vaig rebre la resolució que posa fi a la via administrativa on l’EMD decideix que he de deixar de viure al local en el termini d’un mes que finalitzava el dia 22 de desembre del 2021 i que, si no ho faig per voluntat pròpia, l’incompliment de la resolució comportaria el desallotjament forçós i multes”.

Carmona ha contactat amb el Sindicat de Llogateres per tenir suport i ha fet una recollida de signatures al carrer: “Més de la meitat de veïns em donen suport”. Francesc Pujol, un dels veïns que ha signat, assegura que és una veïna que mai ha donat problemes de convivència: “És surrealista que la facin fora perquè és la veïna perfecta”. També ha parlat amb els serveis socials municipals perquè aquesta resolució la deixa al carrer i és mare sola d’un fill adolescent. Necessiten casa seva per poder fer vida.

El govern de l’EMD de Valldoreix no ha respost la petició d’aquest mitjà per explicar la seva versió dels fets. Tot i això, l’afer va sorgir al Ple de desembre arran de les preguntes de Lluc Cahís, vocal d’ERC-MES, i de Ferran Margineda, de la CUP-PC. El president Josep Puig va respondre: “La informació que tinc és que és una persona que fa molts anys que viu allà però no és una casa que tingui cèdula d’habitabilitat perquè no era una casa sinó un taller. És tot el que sé del tema aquest. Com que no es considera una casa, no hi pot viure ningú. És un tema que fa molts anys que està corrent. Tot això ho mouen des de Sant Cugat, és una cosa denunciada des de fa més de 10 anys. A més, hi ha una denúncia i hi intervé el jutge”.

Però tots els expedients als quals ha tingut accés aquest diari són de l’EMD de Valldoreix, sense intervenció de l’Ajuntament de Sant Cugat. En aquests consta que Carmona compta amb una cèdula d’habitabilitat que l’EMD demana revocar perquè “no s’adequa a la realitat física del local que ha estat objecte del canvi d’ús”. A més, és un afer que encara no ha arribat als jutjats sinó que s’ha engegat per via administrativa arran de la denúncia d’una altra propietària del mateix edifici, Maria del Carmen Calvo.

La denunciant assegura que aquest és un afer que acabarà als jutjats. Calvo va iniciar el procediment tot dient que Carmona havia fet unes obres per instal·lar punts d’il·luminació natural sense permís de la comunitat i per col·locar una sortida de fums que incompleix la normativa: “Fa un any que l’EMD li va demanar que tragués la sortida de fums immediatament. Encara hi és. A més, no és un baix sinó un local i per això l’EMD ha començat l’expedient”. La denunciant ha desestimat dir res més a aquest diari.

Un habitatge il·legalitzable i una afectació viària

Els darrers expedients de l’EMD recullen les conclusions d’una inspecció de l’habitatge ordenada al març de l’any passat. D’aquesta se’n deriva que el local no reuneix les condicions d’habitabilitat, motiu pel qual es demana la revocació de la cèdula. També s’especifica que la sortida de fums i bafs de la cuina no s’adequa a la legalitat urbanística per no haver-se pujat fins a la coberta de l’edifici, perjudicant així les plantes superiors. Carmona defensa que la seva cuina porta 18 anys en el mateix lloc i que els veïns, llogaters que hi viuen a sobre, mai s’han sentit molestos per aquest tub.

Explica que les obres que es van fer amb llicència d’obres de l’EMD i permís de la comunitat perquè sense l’autorització no es pot atorgar la llicència. “Les obres es van posar en entredit per uns veïns que entenien que el nombre de forats o la seva mida no eren el que ells havien autoritzat i, per no fer la despesa pertinent en la defensa jurídica a un judici civil, van implicar a l’EMD tot i que aquesta havia atorgat la llicència”, explica, “el fet de no legalitzar l’habitatge comporta un tractament diferenciat en la comunitat de veïns i causa situacions d’abús de poder”.

Arran de la inspecció, l’EMD conclou que no és admissible la divisió de l’estança principal per crear un despatx i, alhora, que diverses estances no compleixen les condicions de ventilació i il·luminació natural directes ja que, tot i que la sortida al carrer Sant Jaume és en planta baixa, la part del darrere queda soterrada pel desnivell del terreny: “Dos dormitoris i les dues cambres higièniques estan en situació de planta soterrani”.

Per tant, l’EMD qüestiona l’habitabilitat pels metres de soterrament del local i no autoritza el canvi d’ús a habitatge per l’afectació urbanística. D’una banda, el carrer Sant Jaume està qualificat com un sòl urbà d’edificacions aïllades unifamiliars. El bloc, amb vuit habitatges i el del baix, es manté per ser previ a aquesta qualificació, recollida i mantinguda des del Pla General Metropolità (PGM) del 1976. Com que l’adequació com a habitatge és posterior, l’EMD apunta que no es pot concedir l’ús d’habitatge perquè “ja que se superaria el nombre màxim d’habitatges admès pel planejament urbanístic”. Amb la resta d’habitatges ja se supera el nombre de la qualificació però com que l’edifici és anterior al PGM del 1976, es mantenen els usos.

D’altra banda, el PGM manté des del 1976 una afectació a banda i banda del carrer per ampliar el vial i les voreres, el que suposaria expropiar una part dels terrenys de totes les parcel·les del carrer. És a dir, una part de les obres d’adequació realitzades i les que podrien servir per donar la condició d’habitabilitat suposen fer una infracció urbanística “molt greu” ja que “s’ha produït, en part, en sòl qualificat de sistema viari pel planejament urbanístic, i en aquest cas les infraccions no prescriuen”.

L’afectada critica l’expedient de l’EMD

Carmona es mostra indignada amb la situació perquè considera que l’afectació urbanística no s’ajusta a la realitat de les necessitats socials del veïnat del carrer: “Quan una afectació deixa una família sense habitatge, se l’ha de tractar amb el màxim suport i cura perquè tingui una alternativa digna per garantir el dret bàsic a l’habitatge”. Al seu parer, l’afectació del sistema viari esdevé un bloqueig. També explica que una part del veïnat ha demanat actuar al carrer Sant Jaume per instal·lar mesures de reducció de la velocitat dels vehicles, una reivindicació impulsada per Pujol [un dels veïns que li ha fet costat en el cas del seu habitatge], que va iniciar una recollida de signatures amb més de 200 suports. “Fa dos mesos que les vam entregar a l’EMD i encara no ens han respost”, es lamenta el veí.

L’afectada diu que la resolució de l’EMD és una vulneració del dret constitucional a l’habitatge i la inviolabilitat del domicili, confonent qüestions urbanístiques amb el dret a l’habitatge digne. “Aquest local és casa meva i no és un infrahabitatge, (no hi ha un perill greu ni imminent per estar-hi ni per residir), està al dia de revisions urbanístiques i de salubritat”, afegeix, “aquí porto vivint 19 anys amb el meu fill, estic molt agraïda de tenir aquesta casa, el meu fill ha anat a l’escola al barri i ha celebrat els seus aniversaris amb d’altres amiguets”. Conclou: “Visc modestament amb condicions molt dignes, soc una mare sola treballadora i professora a la universitat, hem de viure al carrer per una llei urbanística interpretable?”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article