De Collserola a casa

per Clàudia Arrufat Serrano

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Clàudia Arrufat Serrano

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El jovent cada dia és més conscient del que aporta la terra. El canvi climàtic suposa una gran amenaça a tot el que es dona per establert avui en dia. L’agroalimentació es troba en un moment d’escassetat notable a la serra de Collserola, tan sols 123 hectàrees són dedicades a l’agricultura de 8.259 hectàrees que té el parc natural. A més, l’economia dels negocis més petits es veu greument afectada per l’escassetat de producte i viu una constant lluita contra els grans supermercats.

La Rural i l’Ortiga són dues cooperatives situades a Valldoreix que lluiten per establir el comerç local, de qualitat i ecològic a Collserola. Fan de la serra un espai agrari en el qual poder conrear i ajuden a preservar l’ecosistema. Aquestes entitats estan repletes de dones i homes que treballen la terra, des de ben joves fins als més grans, no només s’hi dediquen sinó que reben una gran quantitat de voluntaris durant l’any.

Segons l’estudi Joves al camp de l’organització Arrels a taula, el motiu principal dels joves per a incorporar-se al món agrari és l’estil de vida que aquest comporta. L’agroecologisme ve marcat per un fort vessant ideològic, té un paper primordial en aquest ofici perquè l’agricultura ecològica i de proximitat promou l’economia local i els petits comerços.

Aquest és un espai –sovint– molt masculinitzat, ja a que es relaciona la feina física i el treball de força als homes. L’estudi mencionat anteriorment assenyala que la presència d’homes es troba en un 73,8% mentre que les dones es troben en el 26,2% restant. A més, a la franja d’edat de joves, menors de 35, s’hi troben tan sols un 2,7% de dones. Les dades són colpidores tenint en compte que la població que es dedica a la pagesia ja escasseja. Les dones es troben ínfimament representades en aquest sector en contraposició a la forta presència masculina tant en jovent com en franges d’edat més grans.

El jovent agricultor de Collserola

Habitualment, s’entén la pagesia com un ofici que és causat per la vocació o per la tradició familiar. El present reportatge dona a conèixer tres joves que treballen l’agroecologia com a ofici i vocació, treballen la terra per a obtenir productes locals amb un impacte mínim pel medi ambient.

Albert Garcia té 26 anys i va treballar a la rural de Collserola durant un any, tot i que va estar fent de voluntari durant diversos anys. Mentre estudiava la carrera de dret treballava a una pizzeria a Sant Cugat i allà va conèixer Alfred March, impulsor del projecte de la Rural.

Emprendre porta una càrrega personal i un risc al qual molta gent no s’hi vol enfrontar, a més, emprendre al món de l’agricultura té altres aspectes negatius com la falta de coneixement i la duresa de la feina física. Garcia fa una crida al jovent, “els joves hem de reivindicar la professió i el sector, i que sobretot es dignifiqui l’ofici”.

“Com a consumidor cal canviar els hàbits, i no és fàcil perquè les generacions joves hem crescut tenint-ho tot a l’abast. Cal prendre consciència de la importància de consumir de proximitat, ecològic, participar en cadenes de consum de curt recorregut”

Saul Cruz és un noi de 22 anys que treballa al conreu i s’hi veu professionalment en un futur. “Em ve des de ben petit, he estat amb familiars que són enginyers agrònoms i des de sempre he tingut connexió amb el camp”, seguint la seva vocació ha estudiat un grau mitjà de producció agroecològica. Fa un any va començar pràctiques a la Rural de Collserola i ara hi treballa.

Es visualitza com a emprenedor, actualment treballa per a obtenir experiència que després l’ajudi a poder crear una cooperativa pròpia. Com a perspectiva de futur li agradaria quedar-se a Collserola.

“La terra és fèrtil, però té problemes de compactació i escassegen materials principals com l’aigua. Tot i això, jo hi veig futur aquí”

Guim Perearnau té 20 anys i és un jove que ha estat de pràctiques a L’Ortiga, una altra cooperativa d’agricultura ecològica situada a la serra de Collserola. La seva trajectòria dins d’aquest món és a causa d’interès propi, no té cap familiar que s’hi dediqui i pensa a especialitzar-se en algun aspecte del sector tot i que amb prou incertesa.

A l’Ortiga, la feina que Perearnau duia a terme es basava a collir, plantar, fer treball de sòl, rentar la verdura o preparar les cistelles que la cooperativa oferta a domicili.

“Jo personalment no he vist un augment de la joventut en el món agrícola actualment, però penso que la presència de la gent jove anirà en augment i és necessari que així sigui”, si bé és cert que avui dia la presència de persones joves a l’agricultura és escassa, però la consciència ecologista creix exponencialment entre el jovent.

Perearnau, afirma que la joventut cada vegada està més interessada en una vida més saludable i que respecti el medi ambient.

L’impacte de l’agricultura i l’ecologia de l’alimentació genera beneficis a nivells molt elevats per a la salut. Els petits comerços d’arreu del territori fa temps que es troben en lluita constant amb les grans empreses.

Mireia Merino treballa a Bosch i Casals, una empresa d’embotits de Sant Feliu Sasserra que ven productes al mercadet de Valldoreix. Pensa que el petit comerç porta temps passant una mala època, la comoditat que proporcionen els mercats es prioritza a la qualitat del producte que es consumeix.

“Hauríem de conscienciar-nos del que tenim al costat de casa, el petit esforç que fem genera un impacte gran a escala local”

L’eterna crisi del parc natural de Collserola

La serra de Collserola ha experimentat molts canvis, es va començar a vetllar per la seva preservació l’any 2010 quan es declara Parc Natural, aleshores va obtenir una protecció òptima. Des de la cooperativa de consum ecològic de Vallvidrera, Can Pujades, un dels principals fundadors, Salvador Ferran enraona les pressions que el parc rep constantment: “les pressions són un perill per la biodiversitat, és un espai natural que no té corredors biològics, està tancat per autopistes, rius i municipis”.

“Collserola és una illa dins de la ciutat”

L’agricultura és una eina essencial per a la conservació de Collserola com a entorn natural. El consorci del parc natural va dur a terme un mapatge l’any 2016 en el que s’observava que a Collserola només s’usava 123 hectàrees per a conreu i activitats agràries, la resta -8.136 hectàrees- és tot bosc continu i no permet que hi visqui la fauna que el conreu atrauria.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article