Foto: Jordi Pascual (arxiu)

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Des que al juliol un Ple extraordinari va servir per reconèixer el pagament de poc més de 150.000 euros en factures fora de contracte, el Ple no ha parat d’aprovar nous “reconeixements extrajudicials de crèdit per contractacions irregulars”, el nom tècnic de les factures que es paguen a empreses que ja han vençut el període dels seus contractes però que han de seguir prestant serveis fins que s’internalitzi o es liciti de nou. En mig any, l’Ajuntament ha pagat 5.269.842,30 euros en aquest tipus de factures.

No és que abans l’Ajuntament no fes cap d’aquests pagaments, és que fins al juliol no es va veure obligat pel Tribunal de Comptes a passar-ho pel Ple municipal. Al Ple ordinari de gener, celebrat aquest dilluns i just mig any després del primer reconeixement públic en sessió plenària, s’ha aprovat el darrer paquet de pagaments: 1,1 milions aprovats en dos punts de l’ordre del dia, un d’ells introduït d’urgència in extremis a l’inici de la sessió.

D’una tacada, pagaments de milers d’euros a desenes d’empreses, entre les quals sempre destaca Clece SA, del grup ACS, encarregada del contracte de la neteja dels equipaments públics. Aquest gener l’empresa de Florentino Pérez s’ha embutxacat més de 550.000 euros en dos pagaments –només un dels quals fa referència al mes de l’activitat abonada, desembre–. Tot i l’anunci del govern de municipalitzar el servei de neteja dels equipaments però licitant-lo un darrer any per a regularitzar la situació mentre es prepara la internalització i la subrogació del personal, el Ple segueix pagant a Clece.

No és cap malbaratament de diners públics. Així ho deixava clar un informe de la intervenció municipal al 2019, el primer cop que els reconeixements de factures fora de contracte es van situar al debat polític. Els pagaments segueixen allò establert als contractes vençuts i, per tant, no són un sobrecost per a l’Ajuntament. En qualsevol cas, sí que són una mala praxi que es pretén corregir gradualment.

Aquell 2019 l’afer va ser un petit escàndol que va escalar fins i tot a mitjans estatals com El Mundo. Ciutadans va portar els informes de la intervenció municipal a la Fiscalia perquè estudiés si hi havia delicte, finalment arxivat però amb afirmacions consistents com que hi ha hagut falles importants en la fiscalització i el control. Els informes es van presentar al Ple al març del 2019, dos mesos abans de les eleccions, i els actuals grups de govern no van dir gran cosa fins que la Fiscalia va emetre l’informe de l’arxivament al novembre del 2020.

El tripartit es va acollir llavors a les parts més crítiques de l’informe per dir coses com: “El veïnat veu massa sovint com el nom de Sant Cugat apareix en informes i sentències relacionades amb la corrupció” (Mireia Ingla, ERC-MES), “s'han demostrat irregularitats dels governs anteriors” (Francesc Duch, ERC-MES), “Junts hauria de demanar perdó en nom dels governs anteriors” (Pere Soler, PSC) i “fem reconeixements de crèdit, la majoria de contractes que vostès [Junts] van deixar sense fer” (Lourdes Llorente, CUP-PC).

Però tot va canviar quan els reconeixements de crèdit van començar a passar pel Ple ara fa mig any. Llavors el tripartit es va aproximar a la idea que aquests pagaments són normals i que s’ha d’anar regularitzant la situació a poc a poc, seguint el Pla creat a instància de la intervenció municipal. S’apropen així a la mirada que Carles Brugarolas, regidor de Junts i exregidor d’Economia, repetida fins a la sacietat quan al 2019 Sant Cugat es va situar al mapa mediàtic per aquestes factures.

Ciutadans, però, es manté al seu lloc –excepte amb això de la Fiscalia, clar– perquè tot i que reconeix que no es pot culpabilitzar el govern actual de l’origen d’aquestes factures, ja que molts dels contractes s’haurien d’haver renovat el mandat anterior, sí que es pot criticar una “desídia del govern”, en paraules del portaveu Aldo Ciprian, per no anar més ràpid en la regularització dels contractes i en la previsió de concursos públics a fer davant dels contractes que venceran durant els propers mesos.

Efectivament, és el mateix debat que porta repetint-se Ple rere Ple des de fa mig any però amb el regust amarg que, lluny de solucionar-se la situació, la quantitat total dels reconeixements aprovats aquest gener és la més alta que ha passat pel plenari des que aquests punts són públics. Així seguirem fins que es comencin a solucionar els contractes que el govern ha anunciat, com les internalitzacions de la neteja d’equipaments i de la grua municipal. Mentrestant, viurem en el dia de la marmota dels reconeixements extrajudicials de crèdit.