El debat sobre l’art que volem per a la nostra ciutat

per Mariano Martínez

Cultura

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: Lali Puig

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

A les deu del matí del dissabte 21, a la sala Clavé del Centre l'Unió, es va celebrar la primera jornada d'Art a Debat, Art implicat per a tothom.

Andreu Dengrà, responsable dels centres culturals, va fer la presentació. Va intervenir en primer lloc la tinenta d’alcladia de Cultura, Esther Madrona, que es meravellava de trobar la sala quasi plena, un dissabte de gener a les deu. I té raó congratular-se, l'única objecció que es podria fer és que no hi ha renovació de públic i que l'edat mitjana és alta, possiblement massa alta.

La regidora va destacar que aquestes jornades ha de servir per “entomar l'art a la nostra ciutat”, un marc per la reflexió de quin model volem, per elaborar un pla estratègic, incorporant les propostes que sortint de baix, del públic destinatari. I va finalitzar la seva intervenció amb una nota d'optimisme, perquè per a ella “la ciutat bull d'activitat artística”.

Després va intervenir Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona, renovadora del Museu Marés, escriptora... Vélez va far una intervenció acadèmica. A partir de la pregunta “com municipi quin model d'art volem?” va fer una exposició de la funció que compleixen els museus i la tasca de divulgació del patrimoni cultural que alberguen, així com la continua coordinació amb el món educatiu, a tots els nivells, per tal de que el museu resulti una eina més al món de l'ensenyament, una peça útil. Els museus són “centres de serveis i recursos al servei de la societat”.

Després Vélez va fer un repàs al significat de què és ser artista des de l'inici de la història, destacant la filosofia arrelada a l'arribada del Romanticisme i la individualització de la figura de l'artista. Altres temes exposats van ser: l'art i el disseny amb el naixement de la revolució industrial, l'art amb valor presencial i la diferència amb el món digital, la importància de l'escola perquè les institucions culturals siguin uns centres vius. I per acabar, una mena de missatge: “L'art del futur deu ser inclusiu i accessible per a tothom, sostenible. Hem de buscar la transversalitat i eliminar les barreres, els espais estancs”.

Tot seguit d'un petit descans i patir el fred del pati, la jornada es va reprendre amb una intervenció en vídeo Jesús-Àngel Prieto, responsable de la taula d'arts visual i plàstiques. També amb una exposició acadèmica, va fer un repàs a les funcions de l'art al llarg de la història: funcions màgica, expressiva, formalitzadora... També va introduir el tema d'art i no art. Després, en l'arribar al segle XVIII, va destacar la figura del Francisco de Goya, com l'encarnació i fusió en una mateixa persona de l'artesà i l'artista, primer com a retratista a sou de la cort reial, després com a dissenyador de la fàbrica de tapissos i al final com a artista individual i singular, amb una obra de creació personal, on fa una anàlisi molt crítica a vegades, com ho són els dibuixos i els gravats. A partir d'aquest moment les dues figures, artesà i artista, aniran prenen camins i papers diferents, procés que s'acabarà de definir a l'època industrial, amb la individualització definitiva de l'artista i la importància que aniria prenen la firma i la marca, en el cas del disseny industrial.

Quatre ponents, quatre visions

La tercera i última part va ser la intervenció de quatre ponents. En primer lloc la Mónica Ramon, galerista i presidenta d'una de les dues associacions de galeristes de Catalunya. Va destacar la funció de les galeries a l'entramat cultural, en el foment de les arts i en la promoció dels artistes. L' altre tema exposat va ser la caiguda de les vendes en els darrers anys, la qual cosa dificulta la sostenibilitat d'aquest espais i la prova és la quantitat de galeries d'art que han tancat.

Antonio Ontañón, catedràtic i professor d'art, va intervenir a continuació. Va parlar de la importància de taules de debats com aquesta i va rememorar la que es va fer fa vint anys, amb el lema “la ciutat a debat”. Per ell s'ha d'anar a una política d'art emancipador per conformar l'espai d'una nova cultura, una cultura popular a la vegada experimental i productora, una cultura crítica amb el poder. L'art deu sortir dels espais tradicionals i trencar les barreres entre alta i baixa cultura, que passa per anar diluint la frontera entre creador i públic. Una cultura assequible per a tothom. Una idea renovadora que va exposar és la politització de l'espai públic, i com exemple el lema que llueix els camions de les escombraries: “Aquí dins hi posem les violències masclistes”. Idees renovadores per un temps nou.

A continuació Salvador Joanpera, escultor establert a Sant Cugat des de fa 25 anys i professor de Belles Arts, va destacar, amb un missatge optimista, que quan ell va arribar a la ciutat hi havia menys infraestructures culturals que ara. Va continuar defensant una aposta per la renovació mental per tirar endavant, dient que encara nota que es viu mirant al passat i a la història del tapis. Dins del seu optimisme amb la realitat cultural de la ciutat, va demanar, com en altres ocasions, un espai per donar cabuda a exposicions de gran format, mostres col·lectives...

Francesc Pla és arquitecte i activista social, molt implicat a La Floresta, on viu. Ell també va insistir en la idea que l'art pot ser un trinxera per canviar mentalitats, però tenint en compte que són processos que no es perceben al moment, necessiten d'un temps perquè es notin els canvis. Va afegir, com també ho van fer altres ponents, que l'art deu ser una eina per fomentar l'esperit crític, no un art domesticat, i un art accessible. Per Pla, el paper de l'administració deu ser d'acompanyament, no d'intervenció. I aposta per trobar nous canals per arribar a la gent, sobretot a la gent jove, les generacions que han de prendre el relleu.

La intervenció del públic

Com a final hi va haver algunes intervencions de persones de sobra conegudes a la vila, que seguien l’acte des de la fila zero. Lluís Ribas, pintor i galerista, va apel·lar a la necessitat de fer una reflexió de tots els sectors implicats per analitzar la crisi que pateix el sector i sobre què s'ha fet malament. També va fer menció a la importància de la relació entre l’art i l’educació, com que sigui accessible per a la gent, no només per als professionals.

Josep Canals, galerista i amb una llarga història de dinamitzador cultural i activista, quan ja quasi acabava l’acte, va fer una crida demanat més suport i ajudes per part de l'administració local, un argumentari ja recollit en aquest diari. Així es va obrir la capsa dels trons. En primer lloc va respondre el Salvador Joampera, al·legant que destinar diners públics per a empreses privades és un tema delicat i que potser no tothom està d'acord. El sector de les galeries reivindica el treball, la funció que fan i els diners que han d'invertir per treure endavant artistes que potser després marxen. I l'Ariadna Patouf, artista també resident a Sant Cugat, va llençar un altre argument: reivindicar la inversió pública en les persones perquè “s'ha d'alimentar a l'artista perquè pugui crear, perquè quan jo arribo a una galeria amb l'obra per una exposició, abans he hagut d’invertir en formació, en temps i en material. I he de menjar cada dia”.

Però ja estàvem de llarg fora d'hora, el debat que ve serà per a un altre dia.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article