El Sindicat de Llogateres crida a mobilitzar-se contra un desnonament amb data oberta

per Jordi Pascual

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Des del dilluns 31 fins al divendres 4, sense una data ni hora concretes, Núria Soto, Carolina Soto i la seva mare s’enfrontaran a un desnonament, dos mesos després de la segona ordre de llançament, aturada amb la presència de prop d’una quarantena de persones davant de la crida del Sindicat de Llogateres. Després d’aquell llançament fallit la propietat va demanar un desnonament amb data oberta, finalment concedit pel jutjat tot i que segons les afectades encara hi ha recursos pendents de resoldre’s en el procediment civil.

Paral·lelament les afectades han emprès un procediment penal, al qual asseguren que s’ha personat l’Ajuntament, una informació que el consistori encara no ha confirmat ni desmentit, per una presumpta falsedat documental i prejudicialitat. S’acullen a aquesta denúncia per demanar la suspensió del desnonament ja que la falsedat documental fa referència a la tramitació del contenciós civil. Alhora han presentat tres denúncies per assetjament immobiliari, calúmnies, vulneració del dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i per l’apoderament de correspondència.

Els desnonaments amb data oberta contradiuen la normativa processal i el dret internacional dels drets humans, denuncien entitats com l’Observatori DESC. Ara bé, en alguns casos els jutjats prioritzen el dret a la propietat sobre el de l’habitatge ja que el primer està recollit com a dret fonamental a la Constitució Espanyola i el segon no. Davant d’un conflicte entre drets, la instància judicial pot prioritzar el fonamental tot i el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge de Catalunya del 2019 en què es prohibeixen aquest tipus de llançament. És el que ha passat en aquesta ocasió.

“Serem allà en tot moment i posarem el cos o el que faci falta per aturar el desnonament”, ha dit l’activista Mariona Bota en una roda de premsa del Sindicat de Llogateres aquest dimarts per la tarda, “estem fartes de veure com uns pocs acumulen més propietats mentre nosaltres no podem pagar el lloguer ni treballant tot el dia”. El col·lectiu en defensa de l’habitatge apunta a José Miguel Torres, president del Club de Golf Sant Cugat, i la seva esposa com a propietaris i els acusen d’haver practicat un assetjament immobiliari continuat des que van comprar l’immoble al 2010.

La ruïna econòmica, el motiu del desnonament

Les germanes Soto i la seva mare tenen un contracte de renda antiga signat al 1987, amb un pagament mensual de 278 euros. És un contracte indefinit que es pot trencar en molts pocs supòsits, entre els quals hi ha la ruïna econòmica a la qual fa referència la sentència que obliga a fer el desnonament. Aquest concepte significa que les obres de rehabilitació de l’habitatge són més elevades que el 50% del valor de l’immoble, una situació que es va donar segons els números recollits a la sentència.

Les afectades denuncien, però, que les xifres estan falsificades. Asseguren que el valor real de l’immoble és de més de 205.000 euros i no de menys de 35.000 tal com argumenta la propietat i que la rehabilitació va costar poc més de 15.000 euros i no 56.000 com apunta la propietat. “Tenim un informe municipal que desmenteix la ruïna”, explica Carolina Soto, “si ha de venir un pèrit judicial per fer una nova comprovació, tenim les portes obertes”. L’informe municipal és un document que s’ha incorporat a la querella per presumpte frau documental.

La propietat no ha respost a les peticions de parlar amb aquest diari però ha facilitat algunes de les sentències dels darrers anys, entre les quals hi ha una del 2016, on es parla de “rebel·lia processal” i s’ordena la resolució del contracte. En aquesta consta que al juliol del 2004 la mare de les germanes Soto va certificar sota presència notarial l’existència de clavills, humitats i que el mur havia estat enderrocat per “constatar l’estat ruïnós, precari i perillós de l’habitatge del qual és arrendatària”. És a dir, la propietat apunta les inquilines com les que van dir que es trobaven en una situació de ruïna econòmica.

“Vam dir que hi havia desperfectes però mai diríem que hi ha ruïna econòmica”, defensa Carolina Soto, “no tenen escrúpols i intenten anar a per tot”. Així es defensa també d’altres de les aportacions de la propietat, com una fitxa del registre de la propietat en què consta una finca de Palafrugell al nom de la seva mare: “No és cert i a serveis socials coneixen la nostra situació però, en qualsevol cas, res justifica un assetjament i estafa processal. Si tinguéssim una altra propietat voldria dir que tindrien mà lliure per assetjar-nos?”

Altres disputes entre la propietat i les llogateres

Entre la documentació facilitada per la propietat apareixen altres qüestions com els litigis que van tenir sobre si el jardí i el garatge formaven part del contracte, suposats impagaments del lloguer i un presumpte testimoni fals sobre qui resideix a l’habitatge arrendat. La sentència sobre el cas del garatge i el jardí es va emetre al 2002 i refermar tres anys més tard, indicant que aquests espais no entren al contracte. Els impagaments es van demostrar falsos excepte una mensualitat que finalment es va abonar i el suposat fals testimoni va quedar com un apunt de la defensa de la propietat sense tenir més recorregut.

Carolina Soto posa en dubte la resolució de la sentència sobre el garatge i el jardí dient que també hi pot haver falsedat documental i assegurant que la propietat va fer obres per tapiar l’accés al garatge: “El nostre contracte és per la casa, el jardí i el garatge, això està demostrat. El problema no és què digui una sentència per la via civil sinó tot el que puguem demostrar per la via penal”. La família afectada situa les denúncies de la propietat en el marc d’un assetjament immobiliari que va començar, segons diuen, des que al 2010, només comprar l’immoble, els van dir que els oferien 20.000 euros per marxar de casa.

De fet, a una de les sentències facilitades per la propietat consta la següent argumentació: “[Torres] Manifesta que la finca objecte d’autos és molt antiga, i que en concepte de renda de lloguer percep al mes la quantitat de 278 euros, quan el preu en el mercat, donada la localització de la finca, situada a Sant Cugat del Vallès, on el valor del sòl és molt elevat, podria arribar als 1.500 euros al mes”. La propietat també defensa que el preu de la rehabilitació va estar marcat pel projecte elaborat per un arquitecte de l’Ajuntament i, per tant, no hi hauria cap dada falsificada.

La família Soto insisteix en l’assetjament i per això a les denúncies incorporen documentació sobre el contracte, un informe psiquiàtric i un de mèdic sobre l’afectació de la situació, talls de subministrament, tala d’arbrat, apoderament de la correspondència, la modificació de la façana –com la retirada del número de la casa perquè la propietat defensa que el seu habitatge és el 16-18 tot i que les afectades estan empadronades al número 16– i la manipulació dels frens del seu cotxe, entre d’altres.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article