Fotos: Cedida per Carles Castell (1) i Jordi Pascual (2)

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“Vaig partipar al programa Referents, de mentoria, amb què, després d’unes formacions, em van assignar l’Abde però vaig estar poc temps amb ell perquè va trobar feina ràpid i es va poder independitzar així que després vaig seguir fent suport al taller d’estudi de Punt de Referència, amb què fem suport per fer deures, preparar exàmens..., i allà vaig conèixer l’Omar, que feia un mòdul d’FP”, explica el santcugatenc Carles Castell, que es mostra sorprès de la capacitat d’estudi i superació del jove, “al juny del 2021 Omar va acabar el mòdul i volia seguir amb el nivell següent però no li convalidaven la formació del Marroc i vam fer un intensiu perquè es presentés a una prova de nivell al mes següent, la va superar i va accedir-hi sense pràctiques ni contracte”.

Omar Kabouri, amazic, és a Catalunya des del 2017, quan tenia 16 anys, després d’haver migrat sol sota un camió des del Marroc, on té tota la seva família amb la qual parla per WhatsApp. Va ser tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) fins que va ser major d’edat. Actualment viu a un pis d’extutelats. “Al CRAE (centre de menors) de Terrassa feia classes de català i castellà i després vaig treballar a una cuina”, explica el jove, “amb les pràctiques he aconseguit un contracte de la meva formació, instal·lacions elèctriques, que m’ha permès renovar el NIE”. Les dificultats per trobar un contracte de pràctiques i regularitzar la seva situació van coincidir amb els moments més durs de la pandèmia, el que va situar Kabouri com un dels joves que va posar la cara per visibilitzar la situació.

Ara Punt de Referència, l’entitat que va ajuntar Castell i Kabouri, prepara el seu desplegament pel Vallès Occidental amb el suport d’Òmnium Cultural, que el passat 18 de gener va organitzar un acte a la Casa de Cultura per donar a conèixer aquesta iniciativa. “Els joves viuen la infantesa en el sistema de protecció de menors però després queden exposats”, va explicar Rita Grané, directora de Punt de Referència, tot recordant que l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya és de 30 anys, “ara al país hi ha més de 16.000 menors al sistema de protecció, 1.550 dels quals han migrat sols, un 20% dels quals són demandants d’asil i la resta tenen una situació irregular”.

En una jornada organitzada pel Síndic de Greuges local, Grané també va apuntar una mirada de gènere necessària. Les nenes representen un 40% de les migracions detectades durant la ruta migratòria i, en canvi, són menys d’un 3% de les tuteles de la DGAIA. Segons va advertir la directora de Punt de Referència, aquesta diferència és una mostra de la tracta de nenes i de l’esclavitud per fer tasques domèstiques.

Punt de Referència posa atenció en aquests joves extutelats, que normalment porten pocs anys a Catalunya perquè acostumen a migrar quan tenen entre 16 i 17 anys. El seu objectiu és acompanyar-los amb propostes com el taller d’estudi o la mentoria, entre d’altres projectes. “Alguns mitjans han estigmatitzat els joves migrants amb un abús de les sigles MENA”, denuncia Grané, “conèixer algú que en lloc de dir-se exMENA es diu Fàtima fa que l’etiqueta es trenqui”. Per ara a nivell comarcal preparen el seu projecte original, Referents, que es basa en fer mentoria a aquests joves durant els primers mesos de la seva emancipació. És un espai de trobada setmanal durant un temps mínim de sis mesos i màxim de 10 en què els voluntaris es troben amb els joves per ajudar-los i escoltar-los.

“Primer fem una formació perquè són situacions complicades i tot i que ser professor m’ha ajudat, no és el mateix que ser un mentor”, explica el santcugatenc Enric Hidalgo, que va participar fins al setembre al programa Referents amb Abdel Karim, un jove migrat des del Marroc, “el procés previ és clau perquè els tècnics de l’entitat coneguin els voluntaris i trobin l’encaix amb els joves que acudeixen al projecte”. Hidalgo explica que allò més important des d’un principi és la comunicació: “Has d’establir un vincle i fer-lo créixer. El primer dia vam anar a caminar junts, xerrant i explicant-nos la vida. Havíem de trobar converses com ara la família, la feina o la religió”.

La bona entesa entre tots dos els va fer optar per allargar quatre mesos més la mentoria, mantenint les trobades setmanals fins al setembre passat. “Buscàvem excuses per trobar-nos com anar a exposicions, a un centre cívic per rebre orientació laboral, pujar al Tibidado...”, explica Hidalgo, “des del juliol treballa a Viladecans i ara hem tingut la bona notícia que el proper dia 14 li donaran el NIE, el que li permetrà tenir contractes regulars i marxar al Marroc a visitar la família sense risc que no el deixin tornar”.

La mentoria ha esdevingut una amistat i, tot i que el projecte ha acabat, segueixen trobant-se quan les seves agendes els ho permeten. Un 60% de les relacions iniciades als projectes de Punt de Referència es mantenen un cop acabat el termini. També Castell i Kabouri segueixen en contacte per via telefònica i trobant-se quan poden. “Hi ha joves que de seguida s’obren i d’altres que els costa aconseguir un punt de confiança però, quan passen els mesos, és normal acabar tenint una relació d’amistat i confiança”, explica Castell, “són joves que tenen les necessitats bàsiques cobertes amb altres programes i per això Punt de Referència hi és sempre que ho necessitem, per si un jove de sobte demana diners, un lloc de residència...”

Racisme i aprenentatges

Hidalgo i Castell coincideixen a dir que els joves que participen als programes de Punt de Referència estan estigmatitzats i la millor manera de trencar l’estigma és conèixer-los. “Veig difícil que molts xavals que he tingut a l’institut siguin capaços de fer el que ha fet l’Abde”, valora el primer, “no els importa demanar ajuda quan ho necessiten i això és clau per a la seva supervivència”. “Són supervivents, ho tenen molt clar, valoren molt ser aquí i que els ajudis”, afegeix el segon, “quan es troben una situació de racisme te l’expliquen des del punt de vista de la injustícia, no des del victimisme”. Així ho explica també Kabouri, més centrat en el seu futur com a autònom que en les situacions de racisme tot i que reconeixent que les viu amb preocupació: “Cal aguantar i ser forts”.

Els voluntaris santcugatencs defensen que la trobada amb els joves extutelats els ha suposat un xoc –“la vida mai ens hagués posat a un mateix lloc”, apunta Hidalgo–. Haver-se trobar amb ells els ha fet reflexionar sobre els seus privilegis, mirar la migració amb uns altres ulls, veure la duresa de la situació, de creuar l’estret amb pastera i la importància de tenir un suport emocional per seguir endavant. Tots dos celebren l’extensió de Punt de Referència cap al Vallès Occidental com una oportunitat per a joves extutelats i potencials voluntaris de la comarca.