La pintura de Tatiana Blanqué és un plor i un crit per la natura

per Mariano Martínez

Cultura

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’artista plàstica santcugatenca Tatiana Blanqué ha inaugurat una exposició a la sala Rusiñol. Àngels Ponsa, exconsellera de Cultura i seguidora des de fa temps de l'obra de Tatiana, va ser l’encarregada de fer la presentació el passat 10 de febrer. Hi va destacar la importància de la Sala Rusiñol al panorama artístic de la ciutat i el valor de mantenir oberts espais com aquest en els moment que estem vivim. Va destacar que és “una obra innovadora, amb una gran preocupació per la natura”. I també la seva “capacitat per teixir aliances i fer noves propostes artístiques”.

Quan acabes el primer recorregut a l'exposició de la Tatiana perceps que hi alguna cosa diferent, que no és una exposició al ús, on tota la obra guarda una uniformitat, com si fos un conjunt tancat. Aquí hi ha un relat que va avançant al llarg del recorregut, amb un principi, un desenvolupament i un final. Perquè al final et trobes amb interrogants que interpel·len l’espectador reflexiu, i que intenta desxifrar el missatge que vol transmetre l'autora, amb una obra que va evolucionant per blocs.

Es nota una diferència amb altres exposicions, la majoria són bastant compactes, totes les obres responen a un mateix patró, presenten una fase del artista. Aquí no veiem una estampa, és un àlbum, que recull, com hem dit abans, un relat que té un principi, un desenvolupament i potser també podem veure un desenllaç, això segurament és més subjectiu.

L'obra que presenta la Tatiana s'ha anat madurant durant una dècada, des de els primers esborralls, fins els últims en què la pintura quasi està fresca. La primera sensació que provoca la contemplació de Poesia del medi és de moviment. I la natura és omnipresent, ho abasta tot.

La icona representativa és l'arbre com l'element que identifica la natura. Al principi són figures que atrapen la mirada amb les seves línies definides i formes estilitzades, després el color es converteix en taques que es van desprenent de les branques. Després el color es converteix en taques que es desprenen de les branques i omplen la superfície del quadre. En aquesta etapa el colorit es fa més ric, apareixen morats, s'enfosqueix el verd..., les taques de color són més intenses, fins acabar en llàgrimes, que després acaben soles, aïllades, com úniques protagonistes del quadre. Són llàgrimes que focalitzen la mirada i volen ser signes d'esperança i un crit per moure voluntats i consciències en defensa de una natura en perill.

El treball de la Tatiana Blanqué es defineix per la pulcritud del traç, el detallisme en què la línia juga un paper central, fruit de seu interès “pel món i per la filosofia oriental, en què el contrast de la línia i la taca aconsegueixen l'equilibri visual”. Per a ella l'art és la via i camí per expressar les seves inquietuds personals, les seves emocions i relació amb el medi i el moment històric que estem vivim. I aquí trobem “la convicció que l'art i la natura estan units per lligams infrangibles, la seva filosofia de treball ret homenatge a la importància del que és senzill, orgànic, natural i, sobretot, autèntic”.

Tècnica mixta i guants

Quan t'apropes pots distingir la minuciositat del traç fi i la combinació amb el color i la taca, l'equilibri esmentat. Però a la vegada t'arriba la lluminositat i claredat que irradia la pintura. Empra una tècnica mixta i algunes obres mostren el procés d'elaboració, una agregació de fulles que van conformant el paisatge, que pot créixer fins l'infinit. “A vegades comences i no saps quan acabar, és una obra oberta”.

A la sala també hi ha una mostra de la seva col·laboració amb 18 destacats cuiners del país, un dels sectors més castigat durant la pandèmia. Durant el temps de confinament la Tatiana va pintar guants de làtex amb els motius arborescents que apareixien als seus quadres. Després es van realitzar una sèrie de fotografies artístiques dels cuiners amb els guants i el resultat final va ser una exposició a Barcelona.

L'exposició romandrà oberta fins el 8 de març.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article