134,5 milions tot i el canvi de càlcul de les plusvàlues: el Ple debat l’aprovació inicial del pressupost del 2022

per Jordi Pascual

Economia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual (arxiu)

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La sentència que obligava a canviar la fórmula de càlcul de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU, plusvàlues) no suposa un daltabaix pressupostari per al govern tripartit, que ha presentat uns comptes que arriben al màxim històric de 134,5 milions de despesa ordinària, 151 milions si se sumen les inversions previstes. El tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, assegura que inicialment preveien un increment de les plusvàlues i que, un cop aprovat el recàlcul, l’afectació es veu compensada amb ajuts extraordinaris de l’Estat per fer front a aquesta situació i amb la incorporació dels cobraments no efectuats durant els darrers sis mesos.

El pressupost del 2022, que es porta a aprovació inicial al Ple d’aquest dilluns, acaba recollint un increment dels ingressos impostos i indirectes, una situació que Soler atribueix al creixement de la ciutat. A més població, més propietats que paguen l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), el principal ingrès dels ajuntaments. Pel que fa als ingressos només preveu una davallada de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) ja que anticipen que moltes empreses no hauran arribat al mínim de factura per cobrar-lo.

Als gràfics següents trobaràs l’evolució dels principals ingressos de l’Ajuntament durant els darrers anys, notant-se només una davallada en aquells relacionats amb la construcció. Són tres gràfiques incloses a l’anàlisi de la darrera liquidació pressupostària (2020). Hores d’ara encara no es tenen dades de la liquidació de l’exercici del 2021 ja que el termini per fer-la encara no ha acabat.

Amb els impostos congelats, el pressupost de despeses també creix tant per al personal com per a béns i serveis, essent les inversions les que més retallades tenen, un 24,7% menys respecte a l’any anterior. Segons Soler, aquesta circumstància està marcada per la lògica pluriannual de les inversions, que també es valida aquest dilluns al Ple amb la presentació de l’annex del Pla Estratègic de Subvencions 2020-2023. També adverteix que resten pendents de rebre diners per a projectes concrets a través de fons europeus com els Next-Generation i d’altres administracions com l’Àrea Metropolitana, la Diputació o la Generalitat.

El tinent d’alcaldia defensa que els comptes del 2022 són els del canvi després de tres pressupostos amb adaptacions però sense un canvi general. Ho considera així per l’eliminació o ajust de partides que no s’executaven o que s’executaven parcialment. Tot i això, defensa que puja l’aportació pressupostària a totes les àrees. Alhora, defensa que molts serveis estan mal dimensionats perquè no s’havia previst el creixement de la ciutat i que en aquest pressupost es preveu incrementar-ne l’aportació, una aposta que també es traslladarà a la regularització dels serveis que es presten fora de contracte i que mensualment passen pel Ple municipal com a reconeixements extrajudicials de deute, és a dir, com a pagaments de factures fora del contracte.

Dubtes de l’oposició

Però l’oposició no comparteix l’optimisme del tripartit. Carles Brugarolas, regidor de Junts per Sant Cugat, critica que el govern ha retallat algunes despeses rellevants i parla directament d’infradotació a l’àrea de Drets Socials. També critica el govern per la seva estratègia de promoció econòmica, que al seu parer hauria d’anar de la mà del sector privat per afavorir col·laboracions publicoprivades. Es mostra preocupat per altres aspectes com l’eliminació de la reserva dels diners de lliure disposició dels Consells de Barri i per la dotació de partides de nova creació per a impulsar noves empreses públiques o per mantenir el lloguer del centre d’emprenedoria tot i haver-lo traslladat a un local de propietat municipal a Mira-sol.

“Manca una dotació pressupostària més gran per a despeses segures com la Festa Major i sorprèn la retallada en algunes partides fins deixar-les per sota de l’execució de l’any passat”, denuncia Brugarolas, “el govern condia en la incorporació del romanent de tresoreria per fer els ajustos corresponents però això pot canviar en qualsevol moment quan el govern espanyol anul·li la flexibilització de les normes d’estabilitat pressupostària”. Junts insisteix habitualment al Ple que s’estan destinant diners del romanent de tresoreria per finançar despesa corrent, el que qualifiquen de mala gestió.

Paral·lelament, Brugarolas adverteix que en un context d’inflació al 6%, la congelació dels impostos és l’equivalent a una rebaixa, el que considera impossible de mantenir si es preveu incrementar la despesa: “Si jo fos el regidor d’Hisenda, hauria fet una previsió de tot el mandat i entendria que de tant en tant cal pujar els impostos perquè deixar-los congelats en termes reals suposa baixar-los”. El regidor de Junts anuncia que presentaran al·legacions a moltes partides tenint en compte que als ajuntaments no es pot presentar una esmena a la totalitat.

Ciutadans, per la seva banda, espera a pronunciar-se al Ple en què es debatrà l’aprovació pressupostària. Tot i això, en el debat pressupostari de l’EMD de Valldoreix van apuntar a alguns afers a tenir en compte també al pressupost de Sant Cugat com la dotació de càmeres de seguretat, la comissaria de Policia Local per als barris o el tancament del conveni econòmic entre l’EMD i l’Ajuntament. En qualsevol cas, el tripartit té la majoria suficient per aprovar els comptes, obrint així un període d’exposició pública en què es podran presentar al·legacions.

Des de fora del Ple, En Comú Podem (Sant Cugat en Comú i Podem) va criticar la “deixadesa del govern municipal” per no portar l’aprovació inicial fins al febrer i per no tenir en compte la inflació. També van criticar que no hi ha cap esborrany penjat al web municipal per poder informar la ciutadania durant la preparació dels comptes. “L’Audiència pública també ha de ser als barris per pactar inversions, marcar prioritats i informar amb transparència”, va dir Ramon Gutiérrez, cocoordinador de Sant Cugat en Comú, “l’emergència habitacional i la climàtica són prioritats que l’Ajuntament no compleix”. Américo Ologaray, portaveu de Podem, va dir que aquest és un any clau a nivell pressupostari per la crisi econòmica agrejada per la COVID-19 i per ser el darrer any complet abans de les eleccions municipals del 2023.

Soler defensa que abans d’acabar l’any 2021 va facilitar la documentació del pressupost als grups de l’oposició per poder debatre tot i que, reconeix, en cap moment es van fer reunions per definir-lo conjuntament. Brugarolas, però, critica que els canvis aplicats posteriorment els van obligar a revisar de nou tota la documentació mentre el tinent d’alcaldia recorda que el pressupost parteix del consens de les tres forces polítiques que comparteixen govern.

Inversions per àrees

El govern presenta també la previsió d’inversions. En total són 17,1 milions d’euros, 2,3 dels quals es traspassen a Promusa (2M€), a l’EMD per a les rehabilitacions a Can Monmany (0,2M€), al Teatre-Auditori (0,04M€), a les biblioteques municipals (0,005M€) i a l’empresa pública Cugat.cat (0,06M€). El govern preveu set inversions concretes –entre les quals destaquen la construcció de l’escola la Mirada (3,2M€), les expropiacions (2,5M€) i la compra de patrimoni com la seu del Centro Popular Andaluz (2,5M€)– mentre les restants queden distribuïdes per àrees però sense determinar a què es destinaran. Pots veure el llistat complet a continuació:

Aquesta forma de preveure les inversions ha estat una de les novetats incorporades pel govern tripartit i, alhora, una de les grans crítiques de l’oposició, que considera que sense tenir un llistat d’inversions definides suposa esquivar el debat.

Sense pressupost definitiu fins a l’abril?

Tot i que menys tard que els anys anteriors, el tripartit torna a presentar un pressupost un cop iniciat l’exercici. L’aprovació inicial al Ple d’aquest dilluns suposa l’obertura del període d’exposició pública i de presentació i resposta a les al·legacions. Per tant, difícilment es podrà fer l’aprovació definitiva del pressupost fins a l’abril. Soler defensa que tenien la proposta elaborada abans d’acabar el 2021 però que van haver d’introduir canvis. “Cap servei i licitació s’ha vist afectat pel retard perquè treballem sobre el pressupost prorrogat”, defensa Soler, “l’àrea de contractació s’ha posat les piles amb concursos com el de la Mirada, el SIAD i el SAI LGTBI+ o el manteniment de les zones verdes”.

Carmela Fortuny, portaveu de Junts, critica el retard dient que té afectacions sobre la ciutadania i especialment en les entitats per l’atorgament de subvencions. Aquesta va ser també una de les crítiques d’En Comú Podem, tal com va explicar Ologaray en una roda de premsa de valoració de la situació al gener: “No és admissible tenir el pressupost prorrogat. L’Ajuntament és la primera empresa del municipi”.

El pressupost dels òrgans dependents de l’Ajuntament

Sense haver fet públic més detalls ni partides desglossades, el govern també ha presentat el pressupost consolidat de l’Ajuntament (ordinari més inversions) i dels organismes autònoms: 21,5 milions a Promusa, 7,4 milions al Patronat Municipal d’Educació, 3,9 milions a l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC), 1,5 milions a Cugat.cat i 800.000 euros a l’Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació (IGEPESI). Es mantenen vius, per ara, alguns dels organismes que el govern s’havia compromès a revisar i liquidar, com ja s’ha fet amb la Fundació Sant Cugat Actiu o, en lògica interlocal, amb el Catalonia Innovation Triangle.

Segons Soler, aquests pressupostos s’han de presentar mentre existeixin els òrgans tot i que avança que es treballa en la liquidació de l’IGEPESI. Menys avançat està el tràmit de liquidació de l’OAMCC i la seva conversió en una empresa pública, un compromís pres pel govern després de la dimissió de l’exdirector del Teatre-Auditori, Pep Tugues, esquitxat per la no-regularització de contractes –una situació que encara es manté tant a l’OAMCC com a l’Ajuntament– i per una denúncia pública d’assetjament laboral.

L’Audiència pública prèvia al Ple

La tramitació dels pressupostos obliga a celebrar una Audiència pública en què el govern expliqui a la ciutadania el contingut de la proposta. Aquesta trobada es va realitzar el dijous passat, poc després de la roda de premsa amb què Soler va explicar els comptes a la premsa, quatre dies abans del Ple. Tot i que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) obliga a emetre en directe i deixar disponibles els vídeos de l’Audiència pública, aquesta no es va fer a una sala amb càmeres i, per tant, no ha quedat enregistrada. Sí que ho està, però, la roda de premsa.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article