La Unipau analitza el model turístic i en proposa la seva tranformació

per Mariano Martínez

Drets

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La Universitat per la Pau (Unipau) ha organitzat un seminari sobre l'actual model de turisme i la recerca de possibles sortides. L’obertura es va fer el divendres, amb el Model Turístic de Barcelona, una reconversió necessària, a càrrec de l’ABDT (Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic). L’esdeveniment s’ha celebrat a la Casa de Cultura i en va fer la presentació Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau. La ponència va ser a càrrec d’Agnès Rodríguez i David Soler, membres de l’ABDT.

Rodríguez va fer una amena i didàctica exposició sobre el turisme a Barcelona, amb antecedents històrics i les repercussions al llarg dels anys. Va explicar que el turisme, turisme de masses com ho entenem ara, té els seus inicis a l'Anglaterra del segle XIX, quan les famílies acomodades enviaven els seus fills de viatge pel continent, una mena de viatge iniciàtic. I Barcelona no va trigar a estar en aquests circuits, ja al 1909 es va editar el primer document registrat que tracta de la creació d'una societat per rebre els forasters.

Després tenim a Barcelona els gran esdeveniments que van tenir lloc al llarg del segle XX, amb les dues vessants que comporten aquest tipus d'accions, la crida que mou masses i la transformació urbanística que en va aparellada. Recordem l'Exposició Universal de 1929, metro, Ferrocarrils de la Generalitat i l'arribada d'immigrants de la resta de l'Estat per a les obres. I el Congrés Eucarístic de 1952, enderrocament de barraques i, aprofitant l'ocasió per congratular-se amb la Santa Seu i els països democràtics, l’alliberament d'alguns presos polítics. Més tard arriba el mundial de futbol i els Jocs Olímpics del 1992, amb la gran transformació urbanística que tots coneixem.

Rodríguez va arribar al present, al segle XXI i el seu turisme de masses, cada vegada més voraç. En poc més d'una dècada s’ha duplicat la capacitat hotelera de la ciutat, es demanen més serveis públics, com l'ampliació de l'aeroport i el port, per satisfer les necessitats del sector. Per exemple, Barcelona es converteix en el primer port d'Europa de creuers.

Amb el creixement desaforat dels visitants s'incrementen els problemes. Una vegada que el centre s'ha saturat es condueix els turistes per la resta de la ciutat, a districtes que fins el moment s'havien mantingut al marge, amb la vida tranquil·la de barri. I aquesta saturació que envaeix tota la ciutat i provoca les primeres protestes dels veïns i el moviment d'oposició al turisme sense regles, l'anomenada turismofòbia.

Va acabar la seva intervenció desmitificant la gran repercussió econòmica, un dels grans reclams que fa servir el sector turístic com a justificació quan ha de defensar-se pels problemes que ocasiona amb l'entorn. Un resum telegràfic amb dades:

– El sector, incloent l'economia submergida, pot arribar al 20 % del PIB, però amb la paradoxa que als municipis més turístics tenen una renta per sota de la mitja del país.

– Segons alguns estudis, realment a la ciutat queda el 32 % de la despesa que fa cada visitant, perquè el cost del viatge i l'allotjament solen ser multinacionals erradicades a l'exterior.

Reconversió de la indústria turística, propostes econòmiques i socials

Acte seguit va intervenir David Soler, amb la reconversió de la indústria turística, propostes econòmiques i socials.

Soler va iniciar la seva intervenció dient que “abans de la recerca d'alternatives, guanya la por”, un dels problemes que es troben els moviments socials quan es presenten projectes per sortir del model actual de turisme. El rebuig i la desqualificació com resposta del sistema. Va presentar el decreixement com l'única alternativa real, que no vol dir aturada, sinó trobar activitats essencials per a la millora de la vida i dels ecosistemes, desenvolupament de l'economia sostenibles i treballs dignes.

I per fer el gir al sistema actual? “Fa falta la voluntat política i la implicació de l'administració i les entitats gremials arrelades al territori, perquè a les multinacionals només els interessa treure rèdits per emportar-se’ls a les seves seus a l’exterior”. Soler assenyala altres sectors que podrien compensar la disminució del “turisme extractiu de masses”, com són l'artesania sostenible, la indústria lleugera i les manufactures així com la rehabilitació d'edificis. I, per lluitar contra el malbaratament de matèries primeres i d’energia, va demanar impulsar la reparació i la reutilització, a la vegada que els nous productes siguin amb materials més duradors, única via per anar a una economia més sostenible.

La disminució del número de visitants permetria reconvertir les infraestructures turístiques sobrants. I aquí de nou és l'administració la que ha de prendre la iniciativa. Hotels que poden esdevenir habitatges socials o protegits, edificis d'oficines o equipaments socials, com poden ser residències per a gent gran o espais perquè s'instal·lin cooperatives i empresses de economia sostenible. També s'ha de fer una decidida aposta pels transports públics, amb una àmplia cobertura del territori i preus socials.

Però amb tot això no n’hi ha prou. Paral·lelament s'ha de produir un canvi profund en la societat. Per reconduir la situació de degradació del medi natural i social hem d'elaborar “un nou marc socioeconòmic i cultural, les persones hem de canviar els nostres hàbits de consum i la forma de relacionar-nos amb la natura”.

Les aportacions del pati de butaques

Per acabar, ressenyem els comentaris més destacat que es van produir quan vam passar a la participació del públic. L'assemblea intenta proporcionar solucions als sectors implicats, intenta ser un fòrum de reflexió i un actor que reculli la veu i els interessos dels veïns de cada barri. El sentir general denota un cert pessimisme. Alguns apunten que la reconversió del sector respectant el benestar de la majoria, el medi i la sostenibilitat, és pura utopia, que l'única via possible és la revolució. També es comenta que Barcelona recuperà el mateix tipus de turisme a mesura que es vagi superant la pandèmia, amb la qual cosa es tornarà al punt de sortida i els problemes ja coneguts. I com única sortida s'apunta la reflexió personal, el canvi de hàbits, replantejar-nos les activitats de lleure, com viatgem i on.

També hi ha alguna nota positiva, com és haver aconseguit l'aturada del projecte d'instal·lar al port una sucursal del museu Hermitage, gràcies a la mobilització de la gent al carrer. I la creació de la Xarxa 7, que coordina a les ciutats de la Mediterrània que pateixen, com Barcelona, el problema del turisme invasiu.

Com a apunt final, Fernández va anunciar que Sant Cugat està en el punt de mira del sector, com primera línia d'expansió, una vegada que s'esgoti el primer cercle.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article