Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Sense sorpreses i amb retard –tot i que menys que els anys precedents–, el tripartit s’ha valgut de la seva majoria per aprovar inicialment el pressupost del 2022, obrint així un període d’exposició pública en què els dos grups de l’oposició ja han anunciat que presentaran al·legacions. Els comptes ascendeixen a 134,5 milions de despesa ordinària, 151 milions si se sumen les inversions previstes tot i que encara no concretades ja que moltes queden incloses dins de grans paquets reservats per a les àrees de l’Ajuntament.

La concreció de la proposta, que ha passat el primer tràmit amb la majoria absoluta tripartita, la vam explicar en aquest article així que avui ens centrarem en els debats generats al seu voltant a la sessió plenària d’aquest dilluns. Un dels elements determinants és que l’aprovació definitiva difícilment es podrà fer abans de l’abril i, per tant, el tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, manté la tradició de no presentar cap pressupost abans d’iniciar l’exercici. Hores d’ara tots els pressupostos d’ERC-MES, PSC i CUP-PC s’han aprovat un cop començat l’any i, per tant, s’ha hagut de treballar amb pressupostos prorrogats.

Aquesta ha estat una de les grans crítiques dels dos partits de l’oposició, Junts per Sant Cugat i Ciutadans, que critiquen el govern per anar tard tot i no haver negociat prèviament els comptes. De fet, Soler ha dit que el tripartit sempre negocia la proposta després de l’aprovació inicial aprofitant la presentació d’al·legacions per part de l’oposició. Si bé, el tràmit legal per acceptar o no les al·legacions encotilla més la negociació ja que hi ha propostes que tècnicament no es poden acceptar.

Carles Brugarolas, regidor de Junts, ha posat l’accent en la generació de noves despeses sense l’increment d’impostos, una pràctica que a mig termini, diu, pot suposar haver d’aplicar retallades: “Es nota molt que presenten el pressupost com un tràmit. En el fons saben que la realitat tindrà poc a veure amb el pressupost”. El regidor repeteix fins a la sacietat que el tripartit ha optat per finançar despesa corrent amb diners provinents del romanent de tresoreria però que això és un error perquè tard o d’hora es tornaran a aplicar les normes d’estabilització pressupostària que bloquejaran de nou l’ús del pressupost acumulat. A més, diu, per compensar l’increment d’ingressos, el govern opta per una previsió optimista dels ingressos, especialment per les pluvàlues.

Soler, que en tot moment ha reivindicat la proposta com a política, no s’ha pogut estar de respondre a Brugarolas que és el primer regidor de dretes que proposa un increment de la pressió fiscal. Perquè una de les medalles que es penja el tinent d’alcaldia d’Hisenda és el de mantenir els impostos congelats en una situació de crisi econòmica, una congelació que ell mateix diu que equival a una baixada: “Si puja l'IPC i mantenim congelats els impostos, indirectament es guanya poder adquisitiu”.

Aquesta darrera frase és la que Soler ha emprat per respondre a Sergio Blázquez (Ciutadans) quan li ha recriminat l’increment de l’IBI al 2020. Els taronja demanen una davalla de la pressió fiscal no només en clau local i per això també apunten al tribut metropolità i a l’impost sobre el diòxid de carboni. El regidor de Ciutadans també ha criticat que no es concreten grans inversions pendents com la sala polivalent o el Complex Esportiu de Mira-sol ni s’han fet passos per construir nou habitatge de protecció oficial.

La regidora no adscrita, Munia Fernández-Jordán, ha votat el mateix que el seu antic grup polític però amb un argumentari diferent. Ha qualificat la proposta d’arrogant i poc efectiva i ha criticat les partides reservades a la transició alimentària i cultural, tot i que s’ha mostrat favorable a la transició energètica, mantenint l’interrogant si cal reservar 12 milions d’euros per a aquesta.

Haver introduït l’aprovació inicial del pressupost del 2022 en un Ple que es preveia llarg –i al final ho ha estat– ha permès no allargar més el debat. Perquè tot sovint els polítics treuen pit de l’argumentari, obrint un debat al Ple que molta gent obvia per insubstancial. Abans de començar la sessió ja es veia clar que el govern tiraria pel dret sense suports de l’oposició, i així ha estat com a mínim fins que tingui una nova oportunitat de buscar adeptes abans de l’aprovació definitiva.