Oriol Cisteró (ERC): “L'equip de govern no és d'esquerres, per tant, un pacte no pot ser d'esquerres”

per Jordi Pascual

Política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Oriol Cisteró, nou president d'ERC. Foto: Jordi Pascual

El nou president local d'ERC, Oriol Cisteró, valora positivament la tasca del grup municipal en el més de mig any de mandat. Destaca les comissions informatives i l'acord dels pressupostos amb Convergència. En aquesta entrevista explica, també, els principals objectius marcats en l'assemblea del 22 de gener a la Casa de Cultura en què ell, al capdavant de l'única candidatura que s'hi va presentar, va ser escollit per ocupar el càrrec que fins el moment ostentava Mireia Ingla.

Que s'hi presentés una única candidatura significa que ERC no té prou base social perquè hi hagi més?

– No crec que ningú es vulgui plantejar dues candidatures. Es presenta la gent que vol. En aquests moments no hi ha voluntat de més gent de plantejar una alternativa sobre el taulell. Segurament els sembla bé la línia que se segueix.

Plantegeu apropar-vos al teixit associatiu. Això què vol dir?

– No és res de nou, va ser part de la meva explicació davant de l'assemblea. Hem de seguir fent una aposta molt important per formar part, no només com a ERC sinó com a persones, del teixit associatiu de Sant Cugat. És el que fa rica a la societat civil catalana i, per extensió, santcugatenca. Ajuda que el país avanci.

Com s'apropa un partit polític al teixit associatiu sense polititzar-lo?

– Justament dic que no només com a partit sinó com a persones per això. El partit és un grup de gent amb un interès compartit, en aquest cas ideològic, però cadascuna de les persones té altres interessos personals. Et poden agradar els trens o ballar swing, per exemple. És important que ens inserim i participem de les entitats organitzades del municipi. Cadascú en l'àmbit que li vingui de gust per afinitat personal, no política.

També parleu d'apropar-vos als veïns de dues formes diferents. Voleu fer una secció veïnal a Mira-sol i Valldoreix. Això quan estarà?

– L'assemblea va aprovar que es podia crear la secció veïnal de Valldoreix. És una fórmula no jurídica però formal dins del partit. És una mena de subsecció local. Calia aprovar-ho estatutàriament perquè creiem que l'EMD té prou entitat com per tenir-ho i perquè allà ho volen.

Més enllà que l'assemblea de Sant Cugat ho aprovi, ara toca als veïns de Valldoreix decidir si ho volen fer, quan i com. Com a executiva nova els hi donem tot el suport i els engresquem que ho facin perquè creiem que serà bo.

A Mira-sol, el mateix funcionament?

– El mateix però a llarg termini. Creiem que hi ha el potencial però caldrà més temps.

A La Floresta i Les Planes dieu que cal apropar-vos una mica però sense parlar de secció. Què passa allà per no plantejar el mateix que a Valldoreix i Mira-sol?

– A Les Planes i La Floresta el partit té menys presència de militants. No hi ha suficient massa crítica per plantejar una actuació com la de fer una secció veïnal.

Com us apropareu, llavors?

– Anant-hi, no hi ha més remei. Ara tenim avantatges respecte a altres moments. Estem presents en els Consells de Barri i en el Ple municipal. Tenim molta més acció directa en la política que es fa. Això permet apropar-te amb molta més força a les entitats i la gent dels barris.

Dieu que voleu millorar la comunicació interna perquè els militants participin més de les accions que realitzeu. Què passa amb la militància? Costa mobilitzar-la per qüestió de temps?

– No puc parlar en nom dels militants d'ERC perquè cadascun té la seva idiosincràsia i realitat personal. Ara bé, hem sortit d'un moment en què el partit havia perdut la representació en el Ple. Això feia que tinguéssim menys recursos disponibles i menys activitat a nivell formal. Vam haver de reduir formes de comunicació, com la postal, per un tema bàsicament econòmic.

Ara que la situació ha canviat, hi ha la voluntat de recuperar el nivell de comunicació. És fonamental perquè és la forma que els teus militants saben què fas. Així poden exercir d'activistes. Aquest terme ha sortit molt en els mitjans, perquè ho vaig dir jo, però s'ha interpretat d'una manera que no desitjava. Quan dic activisme vull dir que s'ha de ser activista en el dia a dia, s'ha d'estar convencent perquè el procés que viu el país ho necessita.

Hem de parlar amb la gent i explicar què es fa, no només a nivell de municipi sinó també de país. La militància d'ERC ha d'exercir l'activisme per construir un estat nou.

Alhora ho combineu amb la recerca de nous militants. Quants en teniu ara?

– Crec que sobre els 80, ho desconec.

Plantegeu cercar militants, sobretot, en la franja dels 30 – 40 anys. Per què?

– Tenim un gap generacional. Mirant la militància, en aquesta franja tenim menys gent que la que per lògica hauria d'haver-hi. No hem fet un estudi però és una cosa que s'ha de treballar. Hem de tenir una militància transversal socialment i generacional. Vam indicar la franja per recordar-nos-ho a nosaltres mateixos. No és el nostre objectiu prioritari però hem d'augmentar el nombre de militants. Ells permeten que el partit faci coses a través de les seves quotes i feina.

Un objectiu clar d'ERC a nivell local i nacional és caminar cap a la República Catalana sense oblidar el marc dels Països Catalans. Què es pot fer a nivell municipal per la República Catalana i pels Països Catalans quan hi ha territoris amb parlaments propis en què Sant Cugat no té res a dir?

– Què podem fer per aconseguir la república? Explicar-nos. Qui té més informació sobre la república que volem? Els militants per la informació que els hi donem i que recullen per propi interès. Els militants d'ERC són de les persones que tenen més informació i vocació perquè això tiri endavant. S'han d'explicar. És fonamental per al projecte.

Com a partit hem de fer campanya i difusió. Hem de treballar per eixamplar la base social de l'independentisme, la proporció de la població que entén que l'única solució perquè el nostre país tiri endavant és la independència.

Entenc, llavors, que l'objectiu d'ERC és que el percentatge en debat del 47 – 53% creixi per la banda independentista?

Clar. No puc parlar per ERC, però jo voldria que fos del 100%. Voldria que tota la població de Catalunya entengués, perquè és un tema d'entendre, que l'única solució és anar cap a un nou país. Per fer-ho, hem de donar informació i explicar.

Quan parleu de Països Catalans tot es fa més complex...

És la manera de recordar-nos el marc nacional. Ara, òbviament, fem el que podem: Construir la República Catalana dels territoris on s'articula aquesta gestió, el Principat. El nostre marc nacional sempre ha sigut i serà més ampli.

Quan parleu d'ampliar la base social, també dieu que el vostre projecte de ciutat pot encabir a tota l'esquerra. Vol dir que treballareu per a anar junts en altres eleccions?

Falta molt per a les properes eleccions. Ens podríem trobar que en les següents siguem una república independent i potser canvien moltes coses. Si em preguntes que si demà fossin les eleccions ho intentaríem, et diria que sí. Ja vam fer passes en aquest sentit i n'hem de fer sempre. Ara, el projecte és un. En pro de la unitat no podem fer una proposta que no és ni de bon tros el que defensem. Hem d'intentar que les esquerres que volen construir un nou estat vagin juntes.

Es va intentar en les darreres municipals i finalment van anar candidatures per separat.

Intentar-ho és bo. S'ha de veure si al final el diàleg fructifica en una cosa o en una altra. No anar junts no significa que no ens entenguem en res.

La coalició que vau fer amb MES, la repetiries?

Sí, ens ha aportat molt. Forma part de la voluntat d'eixamplar la base social del partit. La incorporació de Ferran Villaseñor a l'equip del grup municipal és fantàstica pel seu nivell d'experiència.

Parleu de pactes amb l'esquerra però l'acord més important que heu fet a nivell municipal és el de pressupostos i ha sigut amb el govern de Convergència.

– L'equip de govern no és d'esquerres, per tant, un pacte no pot ser d'esquerres. La nostra voluntat és fer avançar el municipi cap a les maneres de fer que com a ERC defensem. Si parlant amb el govern arribem a acords que creiem que són beneficiosos per al municipi, no ens hi posarem de cul perquè no siguin d'esquerres.

Sabem on som. Nosaltres diem què i com ho volem. Si ens posem d'acord, ho periodifiquem i tenim garanties que això funcionarà, endavant. Val la pena perquè és una millora per al municipi.

Dieu que cerqueu sinergies amb la resta de grups municipals. Això vol dir mocions conjuntes o va més enllà?

Vol dir i ha volgut dir de tot. Des que es van fer les eleccions municipals hi ha hagut múltiples reunions amb diversos entorns per buscar aquestes sinergies i temes en què ens puguem posar d'acord els suficients per tirar endavant una certa idea. Tots els escenaris són vàlids sempre que les propostes siguin les correctes per al municipi.

Diàleg per arribar a acords amb altres grups en el sentit ampli?

– Exacte.

Quan us referiu a model de ciutat que defenseu com a ERC, proposeu aprofitar el Consell del Centre-Est per mostrar-lo. Qui el presideix és Ferran Villaseñor, que és militant de MES, no d'ERC. És el mateix model el que defensen els dos partits?

– Quan parlem de model de ciutat no volem enderrocar-ho tot i reconstruir. Tampoc que el model vigent s'hagi d'eliminar. A Sant Cugat s'hi viu molt bé. Ara bé, hi ha una manera de fer les coses i de determinació de prioritats que s'han de canviar. Tenir la presidència d'un districte tan gran com el Centre-Est és una oportunitat immillorable per fer les coses d'una manera diferent i evidenciar-ho.

Pel que fa a Villaseñor, nosaltres no fem aquesta diferència. Ell és regidor d'ERC-MES. És militant de MES però la presidència és de tots dos perquè surt del grup municipal.

Vosaltres parleu de donar a conèixer el model de ciutat d'ERC però la presidència és d'un militant de MES. Això significa que la proposta d'ERC i MES és la mateixa?

– Pel que jo sé, sí. Mai he tingut cap document ni conversa que evidenciï que el nostre model de ciutat és diferent. Coincidim en pràcticament tot.

Utilitzar un Consell de Barri per mostrar el model de ciutat que defenseu no posa en risc de politització partidista un òrgan de participació?

– No, perquè el Consell de Barri és un òrgan on hi participen les entitats. El president no té la capacitat de decisió. Pot proposar i organitzar la participació per avançar. Es farà el que el consell decideixi perquè el president no és oligarca. En el fons, són els veïns organitzats en entitats els que tiren endavant les propostes. Ara, treballarem conjuntament i participarem perquè és una oportunitat interessant. No ho veiem com una politització. Sinó hauríem de dir que quan fas ciutat, fas política de partit.

Pel que fa a la relació amb les JERC, parleu de mantenir l'autonomia. Si mirem l'organigrama que queda ara d'ERC a nivell municipal hi ha la secretària d'organització, Alba Gordó; el secretari de política municipal i regidor, Èric Gómez; la secretària de la dona, Ainhoa Miró, i el portaveu de les JERC, Lluc Cahís. Tots ells són de les JERC. De 12 càrrecs que determinen com és ERC a nivell municipal hi ha quatre en mans de les joventuts.

– Els militants de les JERC durant un temps ho són de les joventuts i d'ERC. Les dues organitzacions tenim un mateix projecte. La millor manera de fer-ho tot seria conjuntament. Si això passés, els grans tindríem tendència a no visualitzar certes coses des d'una perspectiva jove. L'existència de les JERC com a partit reclama la voluntat dels joves d'establir la seva forma de veure i fer política. L'autonomia és que els temes d'interès per a les JERC els tractin ells i ERC els hi respecti l'espai.

Quan arriba sobre la taula un tema del Ple municipal, per exemple, sobre joventut es passa a les JERC i ho gestionen ells?

– En aquest cas ho tenim molt fàcil. Tenim l'Èric que és regidor i de les JERC, per tant, ho fa ell. Si no el tinguéssim, seria impensable que un regidor d'ERC que no fos de les joventuts no els passés els temes que els afecten.

Quina valoració fas del grup d'ERC-MES en els mesos que portem de mandat?

– Hem fet una tasca molt rellevant amb propostes molt ben rebudes per la ciutadania com la piscina del Parc Central o les comissions d'informació dels temes urbanístics, per exemple. Estem comunicant tan bé com podem i molt millor que els últims anys, quan no teníem l'estructura per poder-ho fer.

Treballem a una, tant el regidor que milita a MES com els dos que ho fan a ERC. És un equip cohesionat entre ell i amb la resta del partit, entès com a executiva i gent que participem activament de la vida política de Sant Cugat. Això és fonamental i ens portarà a obrir horitzons d'accions molt desitjats des de fa anys.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article