Toni Morán, president del comitè d’empresa de Delphi: “Davant d’una agressió com aquesta s’ha de treballar des de la unitat”

per Xavier Boix

Economia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

José Antonio Morán entrevistat per Xavier Boix. Fotografia: Jordi Pascual

Delphi està vivint un molt mal moment, no només amb repercussions a l’empresa sinó també en moltes famílies de la nostra ciutat. A ningú se li escapa que Delphi té una llarga història, més de 50 anys d’implantació a Sant Cugat i per tant les repercussions d’aquest moment també ho són a la ciutat i per aquest motiu, després d’haver publicat un reportatge que us recomanem llegir, hem volgut entrevistar al José Antonio Morán, en Toni, president del Comitè d’Empresa i sindicalista de CC.OO.

Abans però i donat que l’entrevista es va gravar dimecres, avancem novetats que es van donar ahir dijous 10. Pel matí, el comitè d’empresa es va reunir amb la direcció de Delphi i amb la consultora encarregada de la recerca d’inversors per la reindustrialització per la planta santcugatenca. En aquesta reunió, que “va ser cordial” segons paraules del president del comitè, es va informar als representants dels treballadors que “hi ha possibilitats reals d’inversors i un ventall d’empreses que està preparant projectes però no es cobrirà el volum actual de plantilla sinó com a màxim la meitat”. Aquesta és la mala notícia del dia.

Però encara n’hi ha una altra més i és que segons Morán, en declaracions a elCugatenc, Delphi anuncia poca flexibilitat per negociar i cap la possibilitat que se solapin el moment de la manca de feina a la planta amb l’entrada d’un nou inversor, amb el que pot comportar de risc d’un nou ERO. En tot cas – i veureu que es fa esment a l’entrevista que publiquem tot seguit – hi ha dues qüestions que sí que s’han pogut començar a aclarir: Delphi no vol especular amb els actius i està disposada a que els representants sindicals participin a les negociacions – l’èxit en ambdues qüestions de la part sindical vindrà determinat pel recolzament que tingui de les administracions per “salvar” el número de llocs de treball, la qualitat dels llocs de treball i el projecte de futur –. De confiança en Delphi per part del comitè la justa.

Pel que fa als treballadors que hi ha a la planta i de quines localitats són, hem pogut saber, per les dades del mateix comitè, que provenen de Barcelona (67), Rubí (62), Terrassa (58), Cerdanyola (57), Sant Cugat (50), Ripollet (36) i Sabadell (26) i a partir d’aquí d’altres localitats en menor mesura. Ahir també es van reunir amb els alcaldes de les localitats del Vallès per tal de traslladar-los la problemàtica i demanar-los suport. L’acord més important és que es convocarà el Segon pacte amb la indústria de la comarca per tal de coordinar accions.

 

 

  • Quants anys fa que treballes a Delphi?

 

  • Aquest any en fa 25 que hi treballo o sigui que ja hi portem uns quants

 

  • Com us van comunicar al comitè el cessament de les activitats?

 

  • Bé, la comunicació és un acte protocol·lari. La companyia el que va fer és convocar el secretariat del comitè europeu des d’Europa i en una conference call ens ho va comunicar oficialment a les 8 del matí amb la resta de companys europeus al comitè restringit. A les 9:30 vam convocar al comitè d’empresa i la direcció a través del Plan Manager ens notificà la mateixa comunicació, la decisió de cessar l’activitat durant el 2016, donant-nos la seva versió de tirar-ho endavant. Amb posterioritat vam traslladar la informació a la resta de la plantilla en els diversos torns.

 

  • Quan parles amb tota aquesta terminologia un es dona compte que heu hagut de fer un desenvolupament com a sindicalista important

 

  • Es una terminologia anglosaxona a la que ens hem hagut d’adaptar i la plantilla també.

 

  • I també a nivell sindical parleu un “llenguatge diferent”, no es demana ara el mateix que fa 20 anys.

 

  • No és el mateix, no es lluita, ni debat el mateix. Jo dic que tots els treballadors, des del “plan manager” fins el treballador de rang més baix, som assalariats de l’empresa multinacional, la direcció local són administradors i discuteixes amb financers que estan a milers de quilometres i mantens reunions a Luxemburg i a París que és on es mantenen les decisions, on has de participar perquè aquí només s’executen.

 

  • Fa més de 50 anys que està Delphi a Sant Cugat. Al començament hi havia molts treballadors de la ciutat, en aquests moments quants hi ha?

 

  • No podria donar un número exacte però m’agradaria tenir-ho perquè tothom ho pregunta i perquè demà (dijous) tinc una reunió amb els alcaldes. Està molt diversificada però segurament un centenar  viuen a Sant Cugat. Però independentment d’això tothom tenim molts vincles amb la ciutat i la ciutat amb l’empresa.

 

  • Ho dèiem al reportatge, si al final Delphi fes un cessament de l’activitat deixaria al carrer més de 500 persones. Explica-ho si us plau.

 

  • Es destruirien més de 700 llocs de feina directes. Dins de Delphi treballen moltes empreses com a subcontractes, treballadors que porten molts anys, alguns més que jo, però que porten roba diferent a la meva, companys meus, realitzen funcions de manteniment, instal·lacions, neteja, menjador, mèdiques, seguretat, informàtica, infinitat de serveis que es perdrien i, a més, petits proveïdors que es veurien repercutits i l’economia municipal que també rebria.

Un moment de l'entrevista. Fotografia: Jordi Pascual

  • Delphi ha rebut ajudes públiques?

 

  • No quantioses, cal ser honest, hi ha molt poc avui, fa anys quan es van llençar alguns projectes, sobretot el que eren crèdits tous. No subvencions.

 

  • Els terrenys són de Delphi

 

  • Són de Delphi, són actius de l’empresa, i és un dels factors claus que volem posar sobre la taula i no volem que especulin amb els actius i els terrenys perquè encara que no estiguem en el moment de la bombolla immobiliària entenem que el terreny, les instal·lacions i la maquinària són dels treballadors i la ciutat, a banda de les indemnitzacions. Repassant l’acord de tancament de Delphi Càdis del 2007 el cost dels actius es va cedir a la Junta d’Andalusia per 170 milions d’euros. No podem permetre que amb el valor dels actius pagui les indemnitzacions i se’n vagi d’aquí fent negoci. Ha de posar a disposició d’aquest projecte de reindustrialització els actius com una part important que no li suposi cap estalvi

 

  • A Delphi els sindicats heu fet lluites molt importants i també negociacions i acords demostrant la responsabilitat del moviment sindical del país. Mirant enrere creus que ha valgut la pena les decisions que heu pres, moltes vegades doloroses?

 

  • Jo crec que sí, que moltes de les decisions que hem pres han estat referents en moltes altres empreses. Nosaltres quan en l’any 2000 parlàvem de negociar una jornada irregular que avui està molt en boca de la indústria o quan hem parlat de flexibilitat nosaltres la tenim instaurada com a mesura pal·liativa per no aplicar expedients de suspensió. L’experiència sindical a Delphi té molta història, és molt àmplia, és un referent no només industrial sinó també sindical. Ha generat grans sindicalistes, de fet avui el secretari general d’indústria de la comarca de CC.OO. és un treballador de Delphi. Per tant, tenim un referent molt important sindical i molta experiència en assumir determinats processos. Jo no me’n penedeixo de cap decisió presa però hi ha hagut decisions difícils, dures, però estem per prendre decisions difícils.

 

  • Hem deies quan vàrem fer el reportatge que la unitat sindical en principi està assegurada

 

  • Si, jo crec que sí. No té perquè haver cap discussió. Hi ha quatre sindicats al comitè d’empresa, som diversos, hi ha diferències en com abordar el temes. Però davant una agressió d’aquestes tipus s’ha de treballar des de la unitat. I si hi ha alguna discrepància al comitè tenim una plantilla molt qualificada que sabrà prendre decisions al respecte i centrar-nos a tots perquè anem a una. Serà democràticament la plantilla la que prendrà decisions de cap a on hem d’anar i ho fem informant a la plantilla cada dia.

 

  • Aquest dimarts vau tenir una reunió amb els representants polítics de Sant Cugat. L’alcaldessa, via nota de premsa, ens va informar que us havia acompanyat a París en una ocasió. Ens pots explicar l’objectiu d’aquesta visita?

 

  • Jo diria que Delphi ja fa anys que va prendre aquesta decisió de marxar de Sant Cugat. I nosaltres ja fa temps que estem buscant solucions. L’any passat ja ens va dir que no tenia projecte per Sant Cugat i vam avisar a l’alcaldessa i la Generalitat que es veia venir un problema molt seriós. De fet, el 2013 que vam viure un expedient molt difícil, es va aprovar una resolució al Parlament, per gairebé tots els grups, on es demanava que Delphi expliqués el pla d’empresa que tenia. I Delphi ho posà sobre la taula. En aquest context tant la Generalitat com l’alcaldessa, que estava interessada en assistir, volien preguntar a la direcció a París, cosa que agraïm, quina era la situació. Els van traslladar que no hi havia una alternativa pública i el juny de l’any passat es va contractar una consultoria externa per fer prospecció per buscar possibles alternatives, cosa que ja fèiem des de la planta des del comitè de direcció. Així que la corporació ho va assumir com a procés de reindustrialització.

 

  • I a la reunió amb els portaveus del grups de Sant Cugat hi va haver algun acord o només bones paraules?

 

  • Va ser una reunió molt cordial i sí va ser fructífera. No van ser grans acords però, malgrat la legislació no ajuda, i tot i els nous aires de canvi, la reforma laboral deixa l’administració sense pes gairebé, en la junta vam expressar que el poc que es pot fer ho han de fer. Vam demanar-los la seva implicació en que davant qualsevol ajuda que demani una nova empresa no es posin traves però sempre amb garanties no només per sortir ben parats d’aquesta sinó per garantir treball. La moció aprovada el desembre en el sentit de no poder requalificar els terrenys és molt important.

 

  • Deia l’alcaldessa que hi ha possibilitats reals que vingui un inversor. Vosaltres veieu que és possible.

 

  • Nosaltres creiem que sí. Hi ha possibilitats, portem des de juny treballant-hi i no és un procés senzill. Es comença fent un catàleg d’informació de les “bondats de l’empresa” per fer la reindustrialització. El segon pas és, si els inversors estan interessats, la signatura d’un contracte de confidencialitat en el que se’ls lliura un informe amb la plantilla, salaris, dades tècniques, instal·lacions, etc, per valorar més a fons. La tercera fase consisteix en visites a la planta, veuen les instal·lacions, on poden parlar amb treballadors i responsables, per valorar si el que els han dit és cert. Si hi ha inversors interessats, ja es passa a ofertes no vinculants. Què vol dir això? que “jo em podria quedar això però en aquestes condicions i generar unes condicions determinades”.  Avui per avui ja hi ha una oferta no vinculant. Però creiem que podem tenir-ne més. La següent fase és una oferta vinculant. No coneixem l’empresa i no podrem donar el nom. El comitè d’empresa no el coneix. No coneixem ni les condicions ni per quanta plantilla. A la reunió amb la direcció (dijous) preguntarem el valor dels actius, les condicions de les ofertes i quines empreses. Volem treballar conjuntament i no ser oients, veient com la direcció de Delphi negocien entre ells, som una part important. Com ho podem ser?, tenint a la Generalitat i l’Ajuntament al costat nostre. Si el tema dels actius el deixem clar d’entrada tindrem més capacitat de diàleg però dependrà també del que ofereixi el possible inversor. Creiem que hi ha possibilitats reals. Els sindicats per desgràcia tenim experiència en aquests processos, com el cas de SONY, SHARP, HONDA, etc. la deslocalització tant bestial del país l’estem combatent els sindicats en base a buscar projectes de reindustrialització que ens permetin mantenir la indústria i amb aquesta experiència i amb el que hem avançat creiem que hi ha possibilitats reals.

 

  • Davant vostre teniu veritables especialistes en desmuntar empreses, el director de RR.HH. ho ha fet en diferents empreses

 

  • Es un especialista en fer aquest tipus de treballs. Té un repte interessant davant seu però. El primer i encara que sigui una persona de certa edat i alguns diguin que ja es jubila d’aquesta jo tinc certs dubtes. Crec que això és currículum i li omplirà si s’aconsegueix que surti ben parat, que es mantingui la indústria, és una medalla per ell. I el seu bonus depèn de la maniobra, no si es manté la indústria però si no es manté estarem enfront. És una persona que conec fa poc però s’ha involucrat en això per aconseguir un èxit per mantenir la indústria i la feina. Esperem que Delphi no busqui en aquest tema l’estalvi.

 

  • Per acabar, aquest èxit seria la reindustrialització i mantenir al màxim les vostres condicions de treball?

 

  • El nostre objectiu és mantenir la indústria. El segon és mantenir el major número de llocs de feina i no ens conformarem en cobrir un expedient de mala manera i aquests llocs de treball s’han de mantenir en condicions de qualitat. Ens ha costat 54 anys aconseguir les condicions de Delphi i no les podem perdre de cop, sabem que en una taula de negociació podem deixar-nos coses, però la nostra intenció és aconseguir un treball de qualitat i amb garanties de qualitat en el temps.

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article