Fotomuntatge: Jordi Pascual

Des de l'inici del curs han aparegut i ressorgit tot tipus de notícies i reclamacions en l'àmbit de l'ensenyament a Sant Cugat. Bones noves com el trasllat del Leonardo da Vinci o la construcció de la dotzena escola, crítiques com la dels desperfectes a l'Escola de La Floresta i propostes com la del Col·lectiu Educació Viva d'aprofitar el nou centre per implementar aquest model educatiu. Tot plegat permet veure l'estat docent de la ciutat així com els punts clau del debat sobre la redefinició del model que pot arribar amb les dues noves instal·lacions.

Sant Cugat té onze escoles i quatre instituts públics. A més, hi ha un centre de primària, el Santa Isabel, i sis de primària i secundària que tenen concert. Cinc d'ells són catòlics i dos, La Farga i el Viaró, segreguen per sexe. Justament La Farga, segons va explicar Crític en un reportatge, és el centre català concertat vinculat a l'Opus Dei que rep més diners de la Generalitat, aquest curs 3.300.435€ –La Vall (Sabadell) ha disposat de la mateixa quantitat–. El Viaró n'ha aconseguit 2.559.722€ sent el quart amb més subvenció autonòmica.

El Ple de novembre va aprovar una moció del PSC i ICV-EUiA per demanar a la Generalitat la retirada del concert a les escoles que segreguen per sexe. A més dels grups proposants, hi van votar a favor la CUP-PC, Ciutadans i ERC-MES. Tot i que en l'Audiència pública prèvia a la sessió van parlar representants de l'AMPA de La Farga i de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), únicament el govern i el PP van votar en contra, quedant-se en minoria.

Els centres propietat de l'església tenen avantatges sobre altres escoles o instituts privats. El Pureza de Santa María, també concertat, ha quedat exempt de pagar 1.200€ en concepte d'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ja que l'ordenança fiscal número 5 preveu no cobrar-lo als immobles de “la Conferència Episcopal, les Diòcesis, les Parròquies i altres circumscripcions territorials, les Ordres i Congregacions Religioses i els Instituts de Vida Consagrada i les seves províncies i cases que estiguin exempts de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI)”. Així ho va saber elCugatenc a través d'una acta de la Junta de Govern.

La nova escola, la reivindicació aconseguida

En l'ensenyament públic hi ha diferents fronts oberts. El més recent, l'anunci de la Generalitat de fer el dotzè centre educatiu d'infantil i primària. Es va comunicar a principis de febrer i va satisfer el govern, tal com s'explicava en un comunicat oficial. Segons deia llavors la regidora d'Educació, Universitat i Família, Esther Salat, es dotava el centre d'un “equip directiu consolidat” amb l'actual responsable del Ferran i Clua, Clara Caso, com a directora.

La dotzena escola havia estat una reivindicació constant de la comunitat educativa. Quan la Coordinadora d'AMPA va presentar la junta entrant al juny, marcava el nou centre com un objectiu a aconseguir. Amb l'anunci ja fet, la seva presidenta, Carme Roca, valora positivament el centre i només es mostra preocupada per l'arrancada amb barracons al costat de l'Escola Olivera. Que les classes comencin el curs vinent provoca que la nova instal·lació no pugui estar enllestida i s'hagi pres aquesta decisió.

Roca diu que també li hagués agradat tenir més contacte amb el govern davant l'anunci. Segons explica, Salat ha prioritzat les trobades amb l'Associació de Veïns de Volpelleres. “Ens sembla bé que es parli amb els veïns però ens hagués agradat acudir a reunions on no vam poder anar perquè no vam ser convocats”, sentencia.

Una ubicació canviant

Segons el Pla d'Equipaments vigent, ara en revisió, la dotzena escola hauria d'anar ubicada al Parc Ramon Barnils per adaptar-se a la demanda de places al centre de la ciutat. Si bé en les comissions de seguiment va aparèixer la proposta de canviar la reserva de sòl a Volpelleres. Finalment, el centre anirà ubicat al carrer Alfons d'Aragó, al costat d'on es construirà el nou Leonardo da Vinci i molt a prop de l'estació de Ferrocarrils d'aquest barri.

Previsió de la ubicació del Leonardo da Vinci i la dotzena escola en el Pla d'Equipaments vigent. Document: Ajuntament de Sant Cugat (Pla d'Equipaments).

El terreny és de propietat municipal i es cedirà al Departament d'Ensenyament al llarg de març, segons explica la regidora d'Educació. Convergència presentarà una moció en el proper Ple en què demana a la Generalitat més celeritat per enllestir l'escola en els “terminis mínims”. Als acords també agraeixen la construcció del nou centre i es comprometen a equipar els mòduls provisionals a l'Escola L'Olivera amb “els recursos necessaris i de qualitat que els infants requereixin”. La regidora d'Educació diu que fins que la Generalitat no aprovi la planificació no se sabran els terminis.

El govern explica el canvi d'ubicació per l'augment d'infants a les zones de nou creixement, Volpelleres i Can Matas, principalment. Salat diu que això no significa que al centre no hi hagi demanda però, en cas de construir l'escola a la Rambla del Celler, “portaríem gent dels barris”. Segons la darrera onada de l'Observatori Sociològic Municipal, Can Mates-Volpelleres és la quarta zona d'anàlisi amb més menors de 16 anys, 2.296 en total, mentre que el Nucli en té 1.983. Per davant hi ha Parc Central-Coll Favà (4.684), Eixample-Torreblanca (3.272) i Mira-sol (2.450).

La presidenta de la Coordinadora d'AMPA confirma que les escoles de Can Matas i Pins del Vallès són les més demandades però assegura que les inscripcions varien molt any a any en funció de la impressió que dóna cada centre en les jornades de portes obertes. És un dels defectes, diu, de tenir dues grans zones escolars que prenen 6 i 5 CEIPs respectivament per a les inscripcions.

Assegura que la majoria d'infants accedeixen a l'escola en primera instància però, els que no ho aconsegueixen perquè el centre educatiu s'omple, queden rellogats al final del llistat i normalment tampoc accedeixen a la segona o tercera opció. “Passen a estar al darrere dels nens que venen d'altres municipis”, explica Roca. Per això, valora que la millor opció seria haver d'elegir un únic centre.

Aprofitant l'obertura de les preinscripcions i les portes obertes, recorda que cap nen pot estar obligat a acudir a una escola concertada i, per tant, si no es posa l'opció en el llistat, l'administració solament ho pot suggerir. Si la família es nega, s'ha de facilitar una plaça a un centre públic. Les sol·licituds s'han de presentar entre el 30 de març i el 17 d'abril. Des del 16 de febrer i fins el 29 d'abril l'Ajuntament ha habilitat l'Oficina Municipal d'Escolarització a la Casa de la Vila per resoldre els dubtes.

La nova escola implicarà variar les zones escolars

Sant Cugat té una zona A amb sis escoles i dos instituts i una zona B amb cinc escoles i dos instituts. El nou centre educatiu pretén absorbir la demanda de Volpelleres i Can Mates que es troben a la primera de les zones però l'espai on s'ubicarà l'escola queda, per pocs metres, en l'altra. El mateix passa amb el nou Leonardo da Vinci. “S'haurà d'ajustar quan estiguin els centres fets”, confirma la regidora d'Educació.

Zones escolars en el curs 2015-16. Document: Ajuntament de Sant Cugat

Salat avança que el govern treballa per introduir factors per beneficiar la proximitat de la casa del nen respecte al centre en la puntuació de les inscripcions però mantenint la lògica de dues zones. És la resposta a la demanda de la Coordinadora d'AMPA per aplicar l'anomenada zonificació dinàmica que puntua la distància perquè els infants tinguin accés assegurat a alguna de les escoles més properes al seu domicili.

Roca considera que la contraproposta de l'Ajuntament és més un problema que una solució. “Les cases que quedessin entre les dues bandes podrien tenir accés a escoles de totes dues zones i això faria que a la pràctica es fessin més extenses”, argumenta. Insisteix que la proposta de la Coordinadora no impedeix que els nens es puguin matricular en centres més llunyans sinó que s'assegura una plaça en els més propers.

D'aquesta manera, els nens podrien anar a classe caminant o en bicicleta des de casa seva. Per fer-ho, però, caldria la millora dels camins escolars. Almenys això planteja el PSC en un comunicat de premsa. “A la vista està que no s'ha fet una aplicació de les millores de forma equitativa, i ara cal fer més inversió per assegurar els accessos, de forma més segura, a les escoles públiques”, explica Pere Soler, portaveu dels socialistes en el Ple.

Camí escolar a l'Angeleta i el Joan Maragall. Foto: PSC

El Camí Escolar Segur va ser una proposta d'ICV-EUiA al 2010 que va quedar recollida al Pla de Mobilitat Urbana (PMU). Els socialistes creuen que el govern ha millorat els accessos als centres privats però no als públics. Proposaran destinar part dels diners de lliure disposició del Consell de Barri del Centre-Oest a millorar les rutes de l'Arnau Cadell, el Joan Maragall i l'Angeleta Ferrer. Roca comparteix la visió que pocs camins són segurs: “Hi ha temes de més urgència però és cert”. De fet, al camí de Can Pagan que arriba a l'Escola de La Floresta no hi ha senyalització i hi va haver un petit accident entre una nena que sortia del centre i un cotxe.

El model d'educació viva en l'ensenyament públic

La zonificació vigent també representa un handicap important si la nova escola acaba esdevenint, tal com demana el Col·lectiu Educació Viva, un centre que segueixi el model d'ensenyament viu i actiu. Hi hauria famílies que desitgen aquest format que quedarien a l'altra zona mentre que hi hauria altres que no el volen i seria l'escola més propera. Ester Boté, representant del col·lectiu, diu que hi ha diversitat d'opinions internament sobre la zonificació però creuen que s'hauria de poder escollir el projecte. “Hi ha famílies de Sant Cugat que porten els fills a Ripollet amb 0 punts per estar a una escola viva i activa”, argumenta.

El nou centre, però, té poques paperetes de prendre aquest model. El col·lectiu creu que l'equip directiu escollit no respon a les seves demandes i, sabent que no poden triar els docents, critiquen que el govern municipal no hagi parlat amb el Departament d'Ensenyament per respondre a les peticions de les famílies. Destaquen la falta de coherència ja que el programa electoral de CiU –ara al govern com a Convergència– incloïa el desenvolupament d'un projecte “per tenir una escola pública de Pedagogia Viva i Activa a Sant Cugat”.

Boté també lamenta haver-se assabentat de la construcció del nou centre a través dels mitjans de comunicació i avança que el Col·lectiu Educació Viva demanarà una reunió amb el Departament i l'Ajuntament, oposició inclosa ja que hi va haver cinc partits que van recollir les seves demandes en el programa electoral de les passades municipals (CiU, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i la desapareguda UASC). “Són els mitjans que tenim per fer-nos sentir”, clou.

Com a altaveu de la Coordinadora d'AMPA, Roca diu que no estan a favor ni en contra del model educatiu plantejat. Comparteix l'anàlisi del col·lectiu que si hi ha onze centres amb un projecte pedagògic concret, està bé que hi hagi un diferent perquè les famílies que el vulguin el puguin escollir sense haver de canviar de municipi o acudir a centres privats.

Més preocupada es mostra la presidenta de l'AMPA de La Floresta, Xènia Amorós, ja que creu que el govern dóna a entendre que l'Escola de La Floresta fa un canvi cap al model d'educació viva i activa. “Potser Collserola i la nostra són les dues escoles que estem menys lluny del model però no vol dir que l'apliquem”, argumenta per sentenciar: “No podem dir a les famílies que tenim el model que volen i que no sigui cert”.

Amorós recorda que el claustre del centre ha iniciat un procés participatiu amb les famílies que ha servit per agafar un projecte educatiu determinat. “És una cosa innovadora i n'estem contents però, tot i agafar alguns trets, no som una escola viva i activa”, diu. Mentrestant Salat, com a representant de l'àrea d'educació del govern, s'excusa dient que el titular dels centres és la Generalitat. “Hem dit al Departament que rebi les famílies per parlar del model pedagògic per treballar amb serveis territorials”, assegura.

Les demandes del col·lectiu tornaran a estar presents en el debat polític del proper Ple. ERC-MES presentarà esmenes a la moció de Convergència sobre el nou centre introduint un nou acord: “Que el projecte educatiu de la dotzena escola respongui a la demanda del Col·lectiu Educació Viva que reclama un nou sistema metodològic educatiu”. Demanaran que el diàleg entre Ajuntament, Departament i famílies es produeixi abans del període de preinscripció.

Un nou institut

El termini previst pel govern per començar les classes al nou Leonardo da Vinci és de gairebé dos cursos. No serà fins el 2017-2018 quan començarà a funcionar. Almenys això és el que van anunciar ara fa un any quan Ajuntament i Generalitat van arribar a un acord per a l'acceleració de l'obra i la construcció d'un pavelló esportiu obert a entitats. El conveni de construcció es va signar al maig del 2015 amb un cost total d'obres de 8'7 milions. El centre tindrà sis línies d'ESO i 3 de batxillerat. Tal com es va presentar en el Consell Sectorial d'Esports, el govern ha previst en els pressupostos vigents una inversió de 390.000€ per a la construcció d'un PAV 1 a l'institut.

Al novembre del 2015 es va formalitzar el contracte per a la redacció de la modificació del projecte d'obres. L'empresa encarregada és Pascual-Ausió Arquitectes ja que va ser l'única que es va presentar al concurs en haver-se negociat sense publicitat. El contracte està valorat en 59.984'19€.

El Leonardo també implicarà un canvi de la línia que separa les dues zones educatives ja que actualment es troba a la A i, si no es varia, la nova ubicació està a la B. L'institut té adscrites les escoles Catalunya, Collserola, Ferran i Clua, Gerbert d'Orlhac, L'Olivera, Joan Maragall, La Floresta, Pins del Vallès, Pi d'en Xandri, Turó de Can Mates i Ciutat d'Alba.

Leonardo i escola, un nou punt clau per a la mobilitat

El trasllat de l'institut des de la carretera de Rubí al carrer Alfons d'Aragó i la ubicació de la nova escola just al costat representa la creació d'un nou espai on la mobilitat juga un paper important. Salat assegura que, “com sempre que es projecten equipaments”, es farà un estudi de mobilitat. Considera que un dels punts clau serà l'ampliació de zones d'aparcament.

“Desenvoluparem un Estudi de Mobilitat General que ens ha de permetre fer les actuacions correctes”, diu. També reconeix que la proximitat de l'estació d'FGC de Volpelleres facilita la gestió dels desplaçaments dels alumnes que en un futur acudiran diàriament a les noves instal·lacions educatives.

Manca de manteniment

L'AMPA de l'Escola de La Floresta ha evidenciat els desperfectes que sofreixen molts CEIPs amb la presentació de 400 instàncies referents al seu centre. Hi ha problemes de manteniment de les instal·lacions i de drenatge del pati, entre d'altres. Abans de presentar la queixa, van fer dues visites guiades en què van acudir tots els partits amb representació en el consistori llevat del PSC i Convergència.

ERC-MES ha inclòs la petició dels pares i mares del centre florestà de millorar els desperfectes en una de les esmenes que presenten a la moció de Convergència sobre la nova escola. Segons la presidenta de l'AMPA, Xènia Amorós, el PP també es va mostrar disposat a ajudar en tot el que calgui per solucionar l'estat del centre. Recorda, a més, que en el darrer Ple va haver una pregunta al respecte però, en ser tard, el govern va dir que la respondria en comissió informativa.

Desperfectes a l'Escola de La Floresta. Foto: AMPA de l'Escola de La Floresta

“Tinc la sensació que les coses que creiem consolidades no ho estan tant”, argumenta Amorós. Posa l'exemple de les barreres arquitectòniques que han impedit que una família es pogués matricular, que un nen que temporalment va amb cadira de rodes pugui acudir a l'escola i que dificulta la feina de les persones amb mobilitat i visió reduïdes.

Arran de les instàncies van aconseguir una trobada que es va celebrar l'1 de març en què demanaven solucions amb una priorització d'obres i un calendari. Salat explica que l'Ajuntament “va fer un fort esforç inversor de prop de 300.000€ fa dos anys per millorar l'accés” i ara toca “centrar-se en l'exterior del pati”. Amorós lamenta que el govern consideri l'actuació necessària a l'escola com una inversió ja que “amb un bon manteniment no s'hagués arribat a aquest límit”.

La presidenta de la Coordinadora d'AMPA explica que el de La Floresta no és un cas aïllat: “A totes les escoles hi ha problemes de manteniment però potser aquest cas i el de les pistes del Ciutat d'Alba són els més urgents”. El pati de l'escola ubicada a l'extrem est del districte de Mira-sol reflecteix molta llum i ha provocat danys oculars a alguns alumnes. Ara fa tres mesos es va crear una petició per demanar una solució a través de Change.org. Els desperfectes del Leonardo da Vinci també són una reivindicació constant dels pares i mares però Roca espera que tot quedi solucionat amb el trasllat.

Les famílies paguen una tècnica d'atenció infantil

El mal estat de l'Escola de La Floresta no es queda únicament en la part física i estructural del centre sinó que arriba al funcionament intern amb la reducció d'una línia. Des de P3 fins a primer de primària hi ha un grup mentre que els cursos superiors en tenen dos. Quan els alumnes vagin promocionant es perdran els grups dels cursos superiors i, en conseqüència, llocs de treball.

“Vivim amb estranyesa la situació perquè ens redueixen una línia i ara tenim aules amb 27 alumnes”, enraona la presidenta de l'AMPA. A més, lamenta que el Departament no els asseguri si es mantindrà una línia d'ara endavant o es pot reincorporar una segona ja que així es complicat fer un projecte lectiu fix.

La reducció de la línia ha tingut el seu impacte més significatiu sobre els alumnes més menuts. L'Escola de La Floresta ha perdut la tècnica d'atenció infantil (TAI) perquè el Departament només la contracta quan hi ha dos grups o més per cada curs. “Si per a dos línies ha d'haver una tècnica, que ens en donin mitja”, ironitza Amorós.

Per omplir el buit que ha deixat la TAI i davant de la necessitat de donar suport a les mestres d'infantil; l'AMPA, els pares i l'escola han hagut de fer una aportació especial per contractar una tècnica amb el permís del consell escolar. “Tenim una professional privada en horari lectiu”, es lamenta. La Coordinadora d'AMPA, però, assegura que és un cas excepcional de La Floresta.

La lluita pels menjadors escolars

Tot i que des que el Ple de gener va aprovar rebutjar l'acord marc plantejat pel Departament d'Ensenyament per a la gestió dels menjadors escolars, la lluita de l'AMPA continua. L'acord, que també va ser rebutjat a l'EMD de Valldoreix, deixa en mans d'“experts” la decisió de quines empreses han de gestionar el servei de menjador en escoles públiques del Vallès Occidental i Maresme.

Audiència pública del Ple de gener amb un centenar de persones protestant contra l'acord marc. Foto: Jordi Pascual

Segons explica la presidenta de la Coordinadora d'AMPA, s'ha acceptat part de la impugnació que es va presentar en contra de l'acord marc. S'hauran de modificar, entre d'altres, els punts referents a l'alimentació de proximitat i als productes ecològics perquè quedi ben especificat què inclouen i què exclouen aquestes categories. A més, avança que segurament hi haurà una taula de negociació entre Departament, empreses, mestres, directors i pares.

Les AMPA volen tenir accés a taules i cadires municipals

Aprofitant l'encontre amb elCugatenc per fer aquest reportatge, tant l'AMPA de La Floresta com la Coordinadora han visualitzat un nou tema, l'accés a taules i cadires de l'Ajuntament per a actes a les escoles. El principal problema, segons explica Amorós, arriba amb les festes de fi de curs quan l'Ajuntament no dóna les cadires per celebrar-les i són els pares i les mares qui han d'abonar el lloguer. “Un 20% del pressupost de l'AMPA se'ns en va en lloguer de cadires”, assegura.

Lamenta, a més, que sí se'n cedeixin a centres concertats i, en canvi, les AMPA estiguin vetades. “Si el problema és que no en tenen prou, que les lloguin perquè una setmana després del final de curs comença la Festa Major i segur que en necessiten”, proposa. Roca diu que el curs passat van poder arribar a un acord i esperen poder-ho fer en aquest també. Això sí, critica haver d'arribar a aquesta situació quan “les AMPA no rebem subvencions i, de fet, aportem coses que els signifiquen un estalvi”.