Mayte Pérez, regidora de comerç, acompanyada de Santi Carol, en la presentació del PEC. Fotografia: Xavier Boix

En el mes d’octubre del 2014 esdevenia una picabaralla entre l’Associació Centre Vila i el Tinent d’Alcalde de Promoció Econòmica Carles Brugarolas. Aquesta venia determinada per la diferent forma de veure l’associacionisme i el model comercial de la ciutat. Sense entrar en més detalls d’aquest enfrontament, recurrent cal dir-ho, Carles Brugarolas va afirmar que “abans de final d’any aprovarem un pla estratègic que volem consensuar amb tots els agents econòmics i que l’està fent una empresa especialista que ens recomanarà cap a on hem d’anar com a ciutat, aquest pla és un full de ruta que surt de l’àmbit legal, com ho era el POEC aprovat fa uns anys, un document més flexible, que marcarà el camí per on ha d’anar el desenvolupament comercial de la ciutat”.

Un any després d’aquesta afirmació, la regidora de comerç Mayte Pérez presentava, aquesta setmana, el document del Pla Estratègic de Comerç (PEC) impulsat per l’Ajuntament, a càrrec de l’empresa Uste, que hauria d’abastar el període 2016 – 2019. Aquest encàrrec es va realitzar el mes d’abril del 2015 en un procediment negociat sense publicitat, sol·licitant ofertes a tres empreses. El preu de l’elaboració d’aquest pla ha estat de 59.895 € amb IVA inclòs.

La diagnosi del comerç local

L’objectiu d’aquest PEC és analitzar la situació actual del comerç de Sant Cugat i plantejar estratègies de futur en aquest àmbit, tenint en compte les oportunitats i amenaces que s’albiren. Les declaracions a les que fèiem referència al principi de la notícia sorgien en el moment en que ho era la implantació del centre comercial al Centre Direccional entre Sant Cugat i Cerdanyola. Aquesta qüestió està ara “congelada”, almenys formalment.

El primer que s’ha fet és les zones a prioritzar, les centralitats: Mira-sol, Volpelleres, Coll Favà, Avinguda Cerdanyola, Torreblanca i el Nucli urbà. Com es pot veure Valldoreix queda fora de l’estudi. La diagnosi s’ha fet a partir de 1.800 enquestes a la ciutadania a peu de carrer, 130 enquestes a comerços i un inventari de locals.

Dels comportaments comercials de la gent de Sant Cugat se n’extreu que es fan 2,49 compres per setmana amb una despesa de 38€ per compra i que quan aquestes compres es fan al centre de la ciutat s’hi dediquen 60 minuts o més – o el que se’n diu “anar de compres” – i quan es fan a la resta de centralitats s’hi dedica entre 30 i 45 minuts. Un 50% dels consumidors compren ja per internet i, per aquests, aquesta compra representa un 14% de la seva despesa total. Pel que fa a les compres de productes frescos, més d’un 50% van als supermercats i hipermercats, un 34% a botigues d’alimentació i entre un 10-15% a mercats. Un 27% dels consumidors tenen interès en l’origen de la roba, un 23% en els productes ecològics i un 54% en productes de quilòmetre zero.

En la diagnosi dels hàbits de compra també podem extreure que el 60% dels consumidors de Sant Cugat compren els articles de moda i complements a Sant Cugat i d’aquests la meitat ho fan al centre urbà – l’altra 50% ho fa al Sant Cugat Centre Comercial –. Pel que fa a l’oci, en alguns models associat al comerç, un 75% dels usuaris del cinema van al del Centre Comercial Sant Cugat i un 12% als de l’Auditori, del 67% de la població de la ciutat que manifesta que va al cinema. A més, un 35% de la població és consumidora de la restauració santcugatenca. Pel que fa als horaris comercials, a la meitat de la ciutadania ja li està bé els horaris existents, un 30% voldria que les botigues obrissin abans i un 20% que ho fessin al migdia.

Els consumidors volen que a Sant Cugat hi hagi més moda d’home, per joves i talles grans. Ho vol un 20% dels enquestats. Al mateix percentatge ja li va bé l’oferta. Un 30% concreten que cal un Zara o un H&M a la ciutat i un 14% un Decathlon. En aquest sentit cal apuntar que en la compareixença de la regidora, aquesta va apuntar que en el cas de les marques de roba “seria bo resoldre-ho perquè es convertiria en un bon motor per la resta de comerç del centre” i que potser hi hauria oportunitat d’encabir-ho en la nova promoció de Rius i Taulet. elCugatenc ha confirmat amb la propietat de la major part dels locals comercials de l’antiga benzinera la possible instal·lació d’una gran botiga de moda d’aquestes marques i la resposta ha estat negativa ja que la voluntat és que hi vagin petits comerços. Pel que fa a la instal·lació de  Decathlon, Santi Carol, d’Uste, explicà que ve determinat pels hàbits esportius de la població de la ciutat.

Per finalitzar, també s’ha analitzat el grau de satisfacció del consumidor a Sant Cugat. El que menys agrada són els aparcaments, que reben una nota d’un 4,8. La resta d’ítems aproven però hi ha 3 grups ben diferenciats. Els preus amb un 5,1, un grup amb una nota de més de 6 on trobem des de la mobilitat, a la presència d’internet, l’atenció al client, o la varietat d’ofertes. I un darrer grup amb notes de més de 7 i fins el 8 que va des de les activitats de promoció fins la il·luminació passant per la neteja, la seguretat o la qualitat dels mercats. La millor nota se l’emporta la varietat d’oferta de l’alimentació i els supermercats, com podeu veure en el gràfic adjunt.

Grau de satisfacció segons el PEC. Gràfic: Jordi Pascual

Què en pensen els comerciants de la situació del comerç?

La crisi del darrers anys no ha estat aliena als comerços de la ciutat. Els 130 comerços preguntats donen diferents valors extrapolables al sector comercial santcugatenc. Segons l’enquesta la satisfacció amb el funcionament del negoci té una nota d’un 6,2 sobre 10 i les perspectives futures d’un 7, amb el que s’albira un futur positiu. L’evolució de les vendes entre setembre del 2014 i setembre del 2015 ha estat d’un 5,7% positiva. La única dada negativa pels negocis és el llast del preu dels lloguers: representa un 18% de les vendes quan el normal seria entre un 12 i un 15%.

De la mostra enquestada, 100 comerços no estaven associats. Les dades donen però que un 14% dels comerciants podrien estar interessats en associar-se, un 53% dels no associats no coneix el cost d’associar-se i 5 de cada 10 tenen interès en participar d’una associació. Preguntats els especialistes pel model més eficaç d’associacionisme comercial, Santi Carol respongué a elCugatenc que a nivell català sembla que és més eficient la preeminència d’una associació a nivell local. La regidora però va aclarir que es respectarà la voluntat de les associacions a nivell de Sant Cugat i que la prioritat serà que els botiguers s’associïn.

També s’han analitzat les noves pràctiques comercials. En aquest sentit, un 53% disposa d’un sistema de fidelització del client, un 59% de plana web, un 70% treballa amb les xarxes socials i un 26% fan campanyes per e-mail. Entre les necessitats plantejades pels comerciants, la majoria destaquen la necessitat de millores en l’aparcament i la mobilitat – un 83% -, l’ampliació dels horaris de forma consensuada – un 55% - i la necessitat de nous “motors” comercials – un 58% -.

Quin tipus de comerç hi ha a Sant Cugat?

Quan un passeja per Sant Cugat pensa que majoritàriament és una ciutat amable, de vianants, un “centre comercial a l’aire lliure”, com s’ha dit alguna vegada. És certa aquesta afirmació? Per començar cal saber que un 48% dels locals comercials de la ciutat – de les centralitats de les que parlem durant tota l’estona – o estan tancats (18%) o estan dedicats a serveis bancaris, immobiliaris, etc, el que es diu en l’argot urbanístic “zona freda”-. En metres quadrats serien un 42% del total.

A més d’aquest tipus de locals, també hem de “descomptar” un 13% que és el dedicat a la restauració. La resta més important són el comerç mixt – el 14% en m² -, el lleure i cultura – 11% en m² - i, per darrere, l’equipament per la llar (9%), alimentari quotidià (6%) i equipament de la persona (6%). Pel que fa a l’equipament de la persona, destaquen la moda de dona amb un 39% dels locals, la joieria (13%), sabateries (12%), la moda infantil (11%) i els complements (10%).

Una dada important, que representem en el gràfic adjunt, és l’afluència de gent a les diferents centralitats i si aquesta hi compra o no. Aquesta dada ens dóna idea de la fidelització d’algunes centralitats i l’especialització d’altres. En el primer cas parlem del centre ciutat on només hi compra el 35% dels 4,2 milions de la gent que hi va, l’Avinguda Cerdanyola on hi compra el 19,6% dels 2,8 milions i Coll Favà, on de l’1,3 milions de persones que hi van només hi compra el 30%. En canvi, en el cas de Torreblanca i Mira-sol queda clar que són centralitats especialitzades en comerç, on la majoria de gent que hi va és per comprar.

Afluència i percentatge de compradors segons el PEC. Gràfic: Jordi Pascual

Les conclusions de l’estudi

Els encarregats de l’estudi avaluen que com a fortaleses Sant Cugat disposa de bones dades de renda, atur i taxa de creixement econòmic, una “marca” de ciutat ben posicionada i uns productes i serveis quotidians de qualitat, el que se’n diu “comerç de tota la vida”. A més, hi ha una bona oferta de serveis de la llar, decoració especialitzada i disseny i l’atractiu de l’entorn urbanístic. Pel que fa a les debilitats, la renda disponible s’ha debilitat per determinades despeses per la mida de les famílies i el cost de l’habitatge. També s’apunta que hi ha una baixa atracció de les ciutats del voltant, només un 7% dels compradors ve de fora, i una fuga de compra en moda i complements – un 27% compra a Barcelona i un 13% als Centres Comercials fora de Sant Cugat -. S’indica que hi manca oferta de grans superfícies i més varietat i que hi ha massa limitació de la mida dels locals. L’associacionisme comercial, l’ús de les noves tecnologies, la mobilitat, els aparcaments i la percepció de preus alts, són aspectes a millorar també.

Però al mateix temps que hi ha fortaleses i debilitats també hi ha oportunitats i amenaces. Pel que fa a les primeres, es planteja com a objectius a estudiar captar la població no resident que treballa en els polígons industrials i que representen al voltant de 30 mil persones, reforçar la relació amb el turisme local, que té recorregut i que actualment representa unes 30 mil visites l’any i unes 32.000 pernoctacions/any de 2,5 dies de mitjana, així com amb el sector de la restauració. Es preveu que les dades macroeconòmiques milloraran i per tant tindrà conseqüències en el consum, que hi ha potencial creixement demogràfic i encara un lleu creixement del sector moda. Es proposa també una millora del mix comercial aprofitant noves implantacions com ara Volpelleres,  Mira-sol o el nou edifici a Rius i Taulet –del qual ja hem parlat -.

Pel que fa a les amenaces, s’apunta l’atracció del centre urbà de Barcelona, les obertures o ampliacions de centres comercials a l’àrea d’influència, les incerteses en el grau de recuperació de l’economia i l’augment sostingut de la venda per internet – que pot ser també una oportunitat –.

El full de ruta del govern municipal

Preguntada per quins passos seguirà l’equip de govern a partir d’ara, la regidora de comerç va explicitar que la primera mesura seria crear la Taula de Comerç perquè els agents implicats poguessin compartir les diferents informacions i marcar el full de ruta junts. El govern té propostes però vol que la resta d’agents digui la seva. No es tenia massa clar què s’havia de fer després però. Si s’havia d’aprovar per ple, quan ni com. Per la tarda, en la presentació als comerciants i amb la presència de Ciutadans, es va confirmar que també hi seran presents els Grups Municipals de l’oposició. Res es va dir però dels consumidors – a Sant Cugat no hi ha cap organització que els agrupi –, ni cap associació o organització de consum ecològic o comerç just, per exemple. Ni tampoc de les associacions de veïns.

Com a propostes importants que es plantegen en el document presentat als mitjans destaquen diferents campanyes per potenciar la marca de ciutat i la compra, així com els productes frescos i els mercats, un estudi d’hàbits de la població no resident, la creació d’un observatori del comerç que tindrà com a objectius conèixer l'evolució d’aquest, l’afluència de públic, l’actualització del mix comercial, dels hàbits dels clients i compartir coneixement. També es proposa assessorar a emprenedors i empresaris en diferents àmbits específics del comerç, iniciar models de gestió avançats com el Business Improvement District – cooperació públic/privada per dinamitzar zones concretes –, un Living Lab del comerç urbà – laboratori del comerç que permetrà posicionar Sant Cugat com a ciutat innovadora –, així com el reforçament en àmbits digitals, sinergies i orientació al servei.

També es proposen accions en l’àmbit urbanístic com per exemple millores en l’accessibilitat, en la senyalística, art urbà com a vincle per motivar possibles clients en àrees comercials, augment de la superfície comercial i creació de nous circuits de vianants – potenciar l’eix comercial a l’entorn de la Plaça Barcelona i ampliar l’eix de vianants cap a l’Avinguda Cerdanyola seria un objectiu -.