Júlia Bolao: “Vam començar sent 4 a Maulets i ara som 4 però 4 regidors a l’ajuntament”

per Anna Poquet

Política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Membres d'ARRAN Sant Cugat durant l'entrevista. Fotografies: Anna Poquet

En motiu de la celebració dels 20 anys de vida de la organització juvenil independentista més gran dels Països Catalans, Arran Sant Cugat realitza el documental “20 anys trencant la gàbia” que explica tota la seva trajectòria des dels seus inicis i la vinculació que han tingut amb la ciutat i els diferents projectes en els que han participat.

 

Tot i que ARRAN neix l’any 2012, els seus inicis es troben l’any 1995, que és quan apareix el primer nucli de Maulets.

 Amb quins principis ideològics neix la organització juvenil de l’esquerra independentista a Sant Cugat?

 Julia Bolao: des d’un principi naixem amb uns eixos ideològics que són la independència dels països catalans, el feminisme i el socialisme, aleshores diguem que han anat evolucionant amb el temps, en el sentit que anem incorporant coneixement i formació així com també la manera de treballar-los, però sí que s’ha mantingut des d’aleshores.

 Per tant els pilars són els mateixos des del principi…

– Alba Elvira: sí, tot i així, encara que siguin els tres eixos no vol dir que no treballem altres aspectes, com per exemple, el tema de l’ecologisme, que recentment l’estem treballant molt.

– Sempre s’ha qualificat Arran com el braç juvenil de la CUP. Quina vinculació hi ha amb aquest partit?

– Martí Somoza: és el moviment de l’esquerra independentista, la CUP seria el braç institucional del moviment, igual que ARRAN és la organització juvenil, per tant, no és que nosaltres siguem les joventuts de la CUP sinó que som una de les branques d’aquesta organització, igual que hi ha Endavant o SEPC.

– Podríem dir que ARRAN és estrictament juvenil…

– M.S: sí, totalment.

– Desde l’organització heu engegat diferents projectes a nivell de Sant Cugat, quins serien els que han tingut més impacte en la nostra ciutat?

– J.B: Com ARRAN, els últims mesos ens hem dedicat a fer cicles formatius de portes endins i cap enfora, però també hem estat treballant molt amb altres organitzacions, ja sigui la plataforma de joves l’Aplec, fent campanyes amb el col·lectiu feminista revolucionari de Sant Cugat, Hora Bruixa, duent també a terme la campanya nacional d’Arran que és “sostre i treball”, també participem de l’Assemblea del Temerari, òbviament al quinto, Correllengua i tots els diferents actes, la FMA.

– A.E: el dia 16 d’abril també fem una trobada jove de Collserola amb dues assemblees més de joves que són l’Assemblea de joves de la Floresta i l’Assemblea de joves de Vallvidrera. Es tracta de tot un dia d’activitats a Vallvidrera i fem debats amb temes de defensa del territori, ecologisme i concerts a la nit, gimcana i temes més lúdics.

– M.S: també tenim el Botifler de l’Any, per exemple, que ho va començar l’Assemblea de joves i s’ha seguit fent cada any i té bastanta repercussió.

– Desde que apareix el primer nucli de Maulets ara fa 20 anys, fins a dia d’avui, tot i haver passat per diferents canvis generacionals, dissolució de col·lectius i creació de nous, en algun moment Sant Cugat s’ha quedat sense organització juvenil que els representi?

– M.S: no, en cap moment. De fet en el documental s’explica que desde que neix Maulets, abans de la dissolució de Maulets ja va néixer l’Assemblea de joves, i més tard aquesta és la que s’acaba convertint en Arran, per tant, no ha hagut cap moment que hi hagués cap “parón”.

"Sant Cugat mai s'ha quedat sense organització juvenil tot i els canvis que ha patit l'organització"

– Quan organitzeu actes o esdeveniments, quin és el vostre principal repte, polititzar a la gent?

– A.E: fem actes de diferents formats, estem fent, per exemple, un cicle de debats joves que es diu “Les joves parlem de …” on pretenem donar un espai al jovent perquè pugui expressar les seves inquietuds i necessites i debatre sobre coses que en el dia a dia no podem. Després també fem xerrades més de caire formatiu, amb un contingut teòric més elevat i com també participem en aspectes més lúdics, com el cas del Quinto o el Correllengua, diguéssim que anem combinant diferents formats per satisfer diferents necessitats.

– M.S: sempre intentem encarar-ho des de la nostra perspectiva jove, de classe, de gènere i totes aquestes coses, per tant, més que polititzar, intentem oferir eines perquè la gent ens conegui. Ens intentem adaptar a diferents formats segons cada situació.

– J.B: i crear xarxa també, és un punt important perquè volem apropar-nos als joves, perquè volem ser tot un gruix de persones que es pugui comunicar entre ells i es pugui crear aquesta xarxa per posar sobre la taula problemàtiques que ens trobem com a joves aquí a Sant Cugat.

– El passat 21 de març, a l’Audiència Pública, veu retornar tres plaques amb noms franquistes que encara hi havien als carrers de la ciutat i l’alcaldessa va afirmar que us obriria un expedient per tractar-se d’un acte vandàlic. Esperàveu aquesta reacció?

– J.B: totalment, ens esperàvem que passaria això, la gent de l’ajuntament és gent d’ordre, no volen mal de caps i en el moment que els hi mostres una contradicció, el fet de tenir plaques de carrers que encara fan referència al franquisme i d’alguna manera s’estan “petant” la llei de la Memòria Històrica, molesta.

"La gent de l'ajuntament és gent d'ordre, no vol mal de caps"

– A.E: a més que els poses com en evidència perquè son plaques relativament noves, del 2004, per tant, s’entén que a l’ajuntament els hi molesti pel fet que hem posat el dit a la “llaga” en aquest sentit.

– M.S: d’alguna manera ens havien de respondre.

– Aquest tipus d’accions directes que us defineixen, a vegades són un recel per la societat en general, com ho feu per connectar amb ells o simplement hi renuncieu?

– A.E: les accions que fem sempre són molt pensades, tenim uns objectius clars, no les fem perquè si, per tant, sempre intentem traslladar els motius que ens han portat a fer aquella acció. Sempre que fem una cosa així emetem un comunicat explicant els nostres motius i en aquest sentit no renunciem a que la gent entengui perquè fem les coses, però si que es veritat que veiem una contradicció amb el fet de sentir recel amb aquestes accions, que nosaltres considerem de justícia i que considerem legitimes i que en canvi, no es dirigeixi aquest recel cap al fet, per exemple, que hi hagi plaques franquistes que es van posar l’any 2004. Llavors és una mica canviar el discurs que potser està molt arrelat a que això és vandàlic i dir que poder el que és vandàlic es que hi hagin plaques franquistes al 2016.

"Sorprèn que hi hagi gent que mostri recel cap a nosaltres i no pel fet d'haver plaques franquistes a la ciutat"

– Segons hem vist a Facebook, aquest any torneu a recuperar el Rebot, el festival de música que organitzeu a nivell català, quina vinculació està tenint Arran Sant Cugat en l’edició d’enguany?

– J.B: això ho muntem com a organització a nivell nacional, per tant, hi participem en el sentit de muntar-ho, gestionar-ho allà, fer torns, etc. La vinculació és aquesta, Arran Sant Cugat participa com una altre assemblea més de totes les altres dels països catalans.

– Us heu trobat amb gent d’altres poblacions de Catalunya que es sorprèn una mica que a una ciutat com Sant Cugat, Arran tingui una presència activa?

– J.B: sorprendre no crec, és més pel fet de “quin tipus de feina fas i si la pots fer”, no tant que sigui perquè normalment, en ciutats com aquesta acostuma a haver una oposició o un contrapoder que està en contra precisament de com està tot muntat i que fa feina.

L’interessant és la simpatia que hem anat aconseguint al llarg d’aquests 20 anys per part de la població de Sant Cugat perquè si ens hi fixem vam començar sent 4 a Maulets i ara som 4 però 4 regidors a l’ajuntament, vull dir que hem anat fent bona feina i nosaltres per exemple, com a ARRAN, si ens podem apropar a certs sectors de la població i tenim simpatia és perquè hi ha una herència social, un treball fet per altres persones que han estat allà i s’ho han currat en el seu moment.

– M.S: Sant Cugat sí que es la ciutat que és però hi ha dues realitats, també hi ha moltíssima precarietat i més encara per part dels joves, el model de ciutat que ha hagut sempre, ens permet també aquesta part de discurs per part nostre, per una banda ens trobem un model “pijo” però per altre banda tota la precarització que hi ha, només mirant barris com la Floresta, és totalment diferent que Sant Cugat, és a dir, podem aprofitar això com a nivell de discurs com ha dit la Júlia, ja que, ara mateix la CUP és la segona força de l’ajuntament.

"Una cosa és el que ens fan creure que és Sant Cugat i l'altre el que realment és"

– A.E: evidenciar que una cosa és el que ens fan creure que és Sant Cugat i l’altre és el que realment passa a Sant Cugat, per tant, es tracte de trencar amb un estigma, que no vol dir que no hi hagi una determinada realitat social però que també hi ha un altre, que Sant Cugat és heterogeni i que hi han molts conflictes que s’estan posant sota la catifa i que són necessaris.

 

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article