CGT: “Els plans d’igualtat de vegades són una estratègia de l’empresa per rentar-se la cara”

El sindicat ha organitzat una sèrie de xerrades sobre feminisme als espais laborals i de militància a la seva seu local, al bloc ocupat del carrer Escaletes

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Laura del Castillo, Patricia Muñoz i Núria Gil Ruiz abans de començar la xerrada la seu local de la CGT
Laura del Castillo, Patricia Muñoz i Núria Gil Ruiz abans de començar la xerrada la seu local de la CGT | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Laura del Castillo, Núria Gil Ruiz i Patricia Muñoz, militants de CGT Catalunya, van ser el divendres passat a la seu del sindicat a Sant Cugat (el bloc ocupat del carrer Escaletes) per parlar de feminisme a l’entorn laboral. La xerrada està emmarcada al cicle Preparem l’autodefensa, que seguirà el proper 4 de març a les 18:30h. amb una xerrada sobre com afrontar les violències masclistes a l’entorn social i polític.

Les empreses tenen obligacions com fer plans d’igualtat i protocols per actuar davant casos d’assetjament. Són útils?

– Laura del Castillo [LC]: A partir de 50 treballadores estan obligades a elaborar un pla d’igualtat. En alguns casos és una oportunitat per revisar processos interns pel que fa a drets laborals i dinàmiques estructurals: retribució, horaris, conciliació... En alguns casos acaba sent paper mullat. Es fa el tràmit i s’implementa parcialment sense un impacte real.

Què s’hauria de fer perquè tingués un impacte real?

– Núria Gil Ruiz [NGR]: De vegades és una estratègia de l’empresa per rentar-se la cara i no baixa al concret. Potser s’haurien de descriure altres maneres més concretes d’actuar, no responent només a quotes. En qualsevol cas, aquests documents serveixen per posar el discurs sobre la taula.

Crear mecanismes de seguiment?

– LC: Exactament, tant de la implementació del pla d’igualtat com de l’eficiència del protocol contra l’assetjament.

Aquests documents es redacten amb representació de l’empresa i dels treballadors. Hi podeu participar?

– LC: Depèn de la representació sindical i, per tant, de cada empresa i sector.

La Generalitat té un model base que està elaborat per PIMEC i Foment per la part patronal i CCOO i UGT per la part sindical.

– NGR: En termes globals, CCOO i UGT tenen molt de pes, el que té repercussions a la pràctica.

A nivell de gènere, què us diferencia dels grans sindicats?

– NGR: Sense anar més lluny, l’any passat no van estar d’acord en fer vaga feminista pel 8M. Aterrat als llocs de feina, depèn de cada delegada sindical. M’he trobat amb delegades de CCOO que treballen molt bé i d’altres que no.

Els protocols fan una gradació de les violències i, per tant, els micromasclismes queden invisibilitzats i no es treballen?

– LC: Depèn de l’abordatge i la intencionalitat del protocol. Hi ha violències simbòliques que alguns protocols no volen tractar però no és comú a tots els protocols.

Foto: Jordi Pascual

Quin paper juga un sindicat de classe en quant al gènere?

– NGR: El paper de qualsevol sindicat ha de ser el d’estar al costat de les treballadores i defensar els seus drets, no només en la part laboral; especialment si ets un sindicat combatiu com el nostre. En quant al gènere, és un afer transversal a qualsevol capa de la societat. En l’àmbit laboral es nota moltíssim. Si ens ho mirem des d’una perspectiva interseccional, qualsevol afer que ens afecti com a societat, també ho farà a la feina.

Quan una dona es troba en un cas de violència masclista a l’empresa, què pot fer? Depèn molt de l’existència dels protocols?

– Patricia Muñoz [PM]: Pot contactar amb el sindicat que consideri però dependrà molt dels circuits que hi hagi establerts a l’empresa. Normalment es preveu la creació d’una comissió per abordar els casos i, per tant, hi ha un correu de contacte, una representant sindical encarregada i la direcció per fer-ne seguiment.

Això a les empreses petites no existeix.

– PM: En alguns casos sí perquè per acollir-se a algunes subvencions t’obliguen a tenir un pla d’igualtat per molt que sigui una empresa o una entitat petita. On no hi ha comissions ni mecanismes concrets, cal un servei general d’atenció a les violències masclistes i, alhora, els sindicats juguem un paper imprescindible.

– NGR: Ens hem torbat amb cadenes que cada botiga té una part franquiciada i, per tant, no arriben al mínim per tenir un pla d’igualtat. Això deixa les treballadores desemparades perquè legalment no han de tenir cap sistema de protecció.

Llavors, com a sindicat què podeu fer?

– NGR: Acompanyament i crear la comissió a mode de grup de suport. Si veiem que no hi ha eines concretades, fem acció sindical.

Mobilitzacions i pressió a l’empresa?

– NGR: Sí, protestes, denúncies públiques per xarxes...

Els sindicats no estan lliures de masclisme. Com viviu la contradicció de lluitar contra el masclisme a l’àmbit laboral des d’una organització que inevitablement també reprodueix el masclisme?

– NGR: Com podem! Generant pensament crític i esperit de millora. Som una representació de la societat a petita escala.

– PM: Les organitzacions reprodueixen els valors hegemònics de la societat i són contradiccions que hem de cavalcar. Hem de fer lluita interna i formacions com la d’avui.

Fins i tot la representació sindical, especialment la més pública, està masculinitzada. Les dones no s’exposen tant, no tenen temps perquè s’encarreguen majoritàriament a les tasques de cures...

– NGR: Cap espai està exempt de violències masclistes i de l’estructura patriarcal. Una dona que a la feina no pot assolir certs càrrecs de responsabilitat, tampoc ho podrà fer a la militància. A més, te n’adones que a nosaltres ens fa molta vergonya parlar en públic i a les assemblees la participació acaba sent majoritàriament masculina

– PM: Hem de buscar espais alternatius i de suport amb companyes.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article