Lluites florestanes: com el barri afronta la crisi alimentària, habitacional i de drets

Crònica i àudio complet de la taula rodona amb la Rural de Collserola, Clau Mestra i la Floresta contra Fronteres a la jornada ‘Fem bosc i barri’

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD, Ecologia, Drets

Membres de la Rural, Clau Mestra i la Floresta contra Fronteres a la taula rodona de la jornada 'Fem bosc i barri'
Membres de la Rural, Clau Mestra i la Floresta contra Fronteres a la taula rodona de la jornada 'Fem bosc i barri' | Julio Sánchez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En un context d’acaparament de terres amb una lògica industrial de la ramaderia i l’agricultura, d’increment del preu de l’habitatge i de vulneració de drets de les persones que migren buscant oportunitats de vida, la Floresta s’autoorganitza i intenta donar resposta a aquestes crisis aparentment independents però interconnectades al mateix temps. La Rural de Collserola, amb producció agroecològica a Valldoreix; Clau Mestra, amb l’impuls de la promoció d’habitatge cooperatiu de les Cases dels Mestres, i la Floresta contra Fronteres, amb parelles lingüístiques i l’acollida de joves que han migrat sense referents adults un cop han deixat d’estar tutelats per la Generalitat, esdevenen mostres de com la unió ciutadana afronta uns contextos hostils.

Així ho van explicar Alfred March (la Rural), Ana Muñoz (Clau Mestra) i Joana Casteleiro i Cecilia Gafaell (la Floresta contra Fronteres) a una taula rodona moderada per aquest mitjà i emesa en directe per Ràdio Floresta a la jornada Fem bosc i barri del passat 5 de febrer. Va ser una diada organitzada per la cooperativa cervesera la Florestina i on van participar també entitats i empreses socials del barri amb la voluntat de ser un lloc de trobada d’on sorgeixin propostes compartides. A continuació pots escolar la taula rodona completa:

March explica els reptes de la pagesia en un context de mercat global. Les persones que s’hi dediquen tenen dificultats per sobreviure i els projectes també topen amb la manca de coneixements per incorporar personal. Tot sovint les persones estrangeres, especialment d’Àfrica i Amèrica Llatina, tenen més coneixements rurals però les dificultats per regularitzar la seva situació suposen un handicap difícil de salvar per a projectes petits. En el cas de la Rural, l’agricultura de muntanya esdevé menys rendible a nivell econòmic però alhora indispensable per aconseguir una mosaic agroforestal que ajudi a la biodiversitat i la prevenció d’incendis. És per això que, en un context de poc suport institucional, March veu amb bons ulls la posada en marxa del contracte agrari a Collserola, iniciativa que ha de permetre que les iniciatives agroecològiques cobrin pels serveis de gestió forestal que fan directament o indirecta com l’obertura de franges o la neteja del sotabosc.

Muñoz defensa l’habitatge cooperatiu com una forma de transformar el model especulatiu de l’habitatge, amb propostes d’habitatge a llarg termini però que també permeten estades curtes. El cas de les Cases dels Mestres, nascut d’una ocupació reivindicativa al 2014, es desenvolupa amb la cooperativa Sostre Cívic i esperen poder començar a residir-hi a partir de la tardor. El projecte, a més, busca un retorn al barri tant per la voluntat comunitària del projecte com amb projectes concrets, com la creació d’un espai obert a la ciutadania. La rehabilitació de les Cases dels Mestres, però, ha trobat molts entrebancs legals i burocràtics, ara ja resolts, que s’ha traduït en un relleu de persones. Hores d’ara en queden poques dels inicis.

Casteleiro i Gafaell denuncien que els menors que han migrat sense referents adults i que són tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) es troben sense suport un cop són majors d’edat. Amb la voluntat de no deixar-los enrere, la Floresta contra Fronteres ha afavorit l’acollida d’aquests joves en cases de famílies del barri, permetent així un acompanyament de cara a la vida adulta. Des del col·lectiu també han fet trobades de veïnatge i han impulsat el projecte de parelles lingüístiques, fites indispensables per aconseguir que els joves no se sentin sols al seu nou país. Les activistes es mostren preocupades per l’increment de casos de racisme i xenofòbia i demanen una regularització massiva de persones sense la documentació en regla, una petició que es fa a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va poder signar a la mateixa jornada.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article