Què fem amb la Torre Negra i Can Monmany? El repte dels grans espais patrimonials

La compra de grans edificis patrimonials per part de l’administració suposa un repte d’inversió i dificultats per definir-ne els usos

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

La compra de la Torre Negra per part de l'Ajuntament obre el debat sobre els usos
La compra de la Torre Negra per part de l'Ajuntament obre el debat sobre els usos | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. La conservació del patrimoni local.

La formalització de la compra de la Torre Negra per part de l’Ajuntament sense la definició de l’ús que tindrà fa ressonar l’experiència de Can Monmany, una gran masia adquirida per l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix al 2012 i que actualment segueix pendent d’una actuació integral. Tots dos edificis tenen un alt valor patrimonial però presenten la dificultat de ser molt grans, amb necessitat de rehabilitacions importants i apartats del nucli urbà.

D’una banda, la fortificació de la Torre Negra s’ha adquirit a la família Rabadà per un cost de 2,8 milions d’euros. Està catalogada però no té la màxima figura de protecció, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que el govern no descarta demanar-la tot i que encara no ha pres una decisió al respecte. El tripartit va anunciar la compra al novembre del 2022 i va completar l’operació el passat mes de gener. L’alcaldessa, Mireia Ingla, va anunciar la posada en marxa del procés per definir-ne l’ús –sense concretar com serà– mentre el tinent d’alcaldia Pere Soler va dir que caldrà fer rehabilitacions i adaptacions de l’entorn, unes accions que encara no estan quantificades.

D’altra banda, a Can Monmany s’han fet algunes actuacions per evitar la pèrdua del patrimoni però l’operació més estructural va ser la reparació de la coberta de la part exterior de la masia –no a l’edifici central–, afavorint així la continuïtat de l’ús agrícola concedit a la cooperativa l’Ortiga. Sense un pla d’usos ni un pla director, la masia roman tancada al públic excepte en visites puntuals. Hores d’ara no està protegida amb la figura de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), una tramitació que es començarà a fer a través de la comissió de coordinació de l’EMD i l’Ajuntament amb l’objectiu final de demanar la seva catalogació com a BCIN.

“És difícil treballar en espais patrimonials grans perquè poden acollir molts projectes i cal actuacions importants”, reconeix la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, “quan tenen figures de protecció, la rehabilitació és més complexa perquè passa més controls”. És el que va passar amb el Pont de Can Vernet, catalogat com a BCIN i pendent d’una rehabilitació des del maig del 2021 arran d’uns despreniments.

Cartell perquè els visitants del Monestir respectin el patrimoni | Jordi Pascual Mollá

“Tenim molts edificis, patrimonials o no, pendents d’ús, com el xalet de la cruïlla entre l’avinguda Cerdanyola i el passeig Torreblanca, la seu del Centro Popular Andaluz o els baixos de la plaça de l’U d’octubre”, apunta l’historiador local Domènec Miquel, membre del Grup d’Estudis Locals (GEL), “no podem seguir salvant entitats a base de comprar-los el patrimoni ni fer compres d’edificis patrimonials sense saber quin ús tindran”.

L’interrogant de la Torre Negra

Segons el govern municipal, la primera voluntat és facilitar l’accés a la Torre Negra el més aviat possible. Per això el mateix dia de l’entrega de claus simbòlica, es va anunciar que s’habilitaria el camí d’accés, una actuació que pretenen tenir enllestida a la primavera, quan esperen poder fer alguna visita a l’interior. Alhora, l’Ajuntament haurà de fer inventari dels objectes que hi ha, aixecar plànols i revisar la masia per saber quines actuacions de rehabilitació fer. “La Torre Negra ens ajuda a explicar la part més recent de la nostra història”, reivindica la tinenta d’alcaldia, en la línia de diverses declaracions del govern, que encara no ha concretat si això suposarà fer algun tipus de museïtzació.

Al darrer Ple Junts per Sant Cugat va presentar una moció en què es proposava, entre d’altres, que la Torre Negra servís per acollir un espai de memòria del passat agrícola. El regidor Josep Maria Vallès va explicar que havia parlat amb diverses famílies perquè cedissin eines del camp per exposar-les a la Torre Negra, recuperant així la idea de fer un museu rural. Una d’aquestes persones és l’antropòleg Rogeli Pedró, que en una entrevista a aquest diari ja es va mostrar disposat a cedir una part de la col·lecció particular que hores d’ara té exposada al seu poble natal, Ponts (la Noguera). La moció va ser rebutjada ja que el govern diu que cal fer actuacions i anàlisis abans de definir-ne l'ús.

“El primer que hauria de fer l’Ajuntament és explicar bé què és la Torre Negra perquè sempre parla de masia”, denuncia Miquel, recordant que l’edifici va ser una fortificació creada arran del concili català del 1145en què es van tractar les conseqüències de les darreres falconades serraïnes i els problemes de despoblació. L’abat Ermengol va lliurar les terres a un grup de 10 persones per repoblar la vall de Gausac i la part baixa de Collserola. En aquest context, l’objectiu de la Torre Negra era defensar l’àmbit territorial del Monestir, amb el precedent històric directe del castell de Riquer (Ricard) recollit a la butlla de Calixte II al 1120 com a castrum. L’ús com a centre d’una explotació agrària és posterior, quan va perdre força el seu ús original, el de defensa del territori de la vall de Gausac.

Interior de la Torre Negra | Lali Puig

El mateix historiador ho explica a l’article El patrimoni històric i cultural en l’àmbit territorial de la Torre Negra, publicat al Gausac 30-31, publicació del GEL: “Moltes de les actuals obertures exteriors són conseqüència de les reformes fetes durant els segles XVIII i XIX. Cal recordar que Felip V manà destruir les fortificacions catalanes i una manera de restar valor militar sense malmetre la construcció era practicant finestres i balcons a les façanes, de manera que perdessin el seu valor defensiu. També l’adaptació de l’edifici com a centre d’una explotació agrària comportà modificacions”. A partir del segle XV va esdevenir una quadra independent dins del terme d’Octavià amb el nom dels seus primers possessors coneguts, els Vilanova.

Segons l’historiador, la pèrdua de les funcions defensives va permetre fer la residència rural nobiliària tot i que mantenint l’aire de fortalesa. La decadència militar s’accentuà després del 1714 i al 1728 el Monestir va comprar l’edifici, convertint-lo en el centre d’una explotació agrària, tot i que la quadra es va conservar fins al 1846 en ser absorbida pel municipi de Sant Cugat del Vallès arran de la nova llei d’Ajuntaments: “Com a conseqüència de l’exclaustració i la desamortització del Monestir, la finca és treta a subhasta pública i venuda a particulars”. Hores d’ara queda l’estructura d’aquest darrer moment: planta baixa per a usos agrícoles, planta noble com a residència dels propietaris i planta superior com a magatzem.

Encara pendents de la concreció de les actuacions a la Torre Negra, Miquel demana que no es repeteixi l’experiència de Can Monmany i que es defineixi l’ús i les actuacions a temps. També es mostra crític per com s’ha tramitat la compra: “Tot i que entenc que l’Ajuntament ha vist una oportunitat de protecció patrimonial perquè els propietaris van baixar el preu de venda, quin debat hi ha hagut sobre la Torre Negra? A la Taula de Patrimoni i al Consell de Cultura no se n’ha parlat”.

Can Monmany inicia els tràmits per ser BCIL

La vocal Elena Degollada, representant de l’EMD a la comissió de Can Monmany, assegura que el pas per declarar la masia com a BCIL ha d’obrir les portes per demanar posteriorment el reconeixement com a BCIN, un grau de protecció que permetria accedir a ajuts nacionals. “Ara tenim un projecte de reparacions urgents per 300.000 euros”, explica, tot reconeixent que fins ara s’ha prestat més atenció a l’ús agrícola que a la protecció patrimonial de la resta de l’edifici, “una de les coses a fer és estudiar-ne els usos”. Per ara no descarta cap fórmula sempre que la titularitat sigui pública tot i que prioritza la gestió pública per davant d’una hipotètica concessió.

Can Monmany és un dels grans espais patrimonials de Valldoreix | Jordi Pascual Mollá

“És evident que ni l’Ajuntament ni l’EMD tenen la capacitat financera per abordar íntegrament la restauració de Can Monmany”, apunta l’historiador valldoreixenc Juanjo Cortés, membre de Valldaurex, “el problema és que anem tard i pel camí hauríem pogut preparar un pla director”. L’historiador reivindica el valor patrimonial i històric de Can Monmany i en demana accions urgents: “És un monument espectacular perquè no és pròpiament una masia, també és una colònia agrícola del segle XIX, que havia estat anteriorment una masia i que durant moltes generacions ha estat ocupada per la mateixa família fins que ha esdevingut de titularitat pública. Té un valor arquitectònic molt important però cal destinar-hi molts diners”.

Segons l’inventari de patrimoni de la Generalitat, Can Monmany fou una de les masies més importants de la comarca entre els segles XVIII i XIX. La seva producció principal era de vi, oli i cereals, a més de l’explotació del bosc i l’elaboració de mel per al consum domèstic. Al 1884 el seu propietari, Francesc Oliver-Monmany i Reventós, va ordenar reconstruir el vell edifici, donant-li l’aspecte senyorial que es conserva en l’actualitat. Segons explica Cortés al seu blog, les dades més antigues del mas daten del segle XVI, amb el nom de Mas Brunet.

També és destacable l’estudi La Geneaologia de la Casa d’Oliver o Can Monmany de Canals (Valldoreix) de Francesc Oliver Monmany i Mir (1828), realitzat per Cortés. En aquest s’analitza una carta escrita Francesc un cop empresonat –primer a la Ciutadella i després a Ceuta– després de la denúncia de dos veïns de Canals pel seu suport a la constitució de Cadis del 1812 un cop aquesta havia estat derogada. Al document, que va haver de ser restaurat, es fa evident la importància de la finca per a la família. El 1832 va rebre l’amnistia per part de la reina i posteriorment va ser escollit alcalde de Canals durant dos anys consecutius, essent una de les figures més rellevants del municipi i peça clau en la història de Can Monmany.

Miquel i Jordi Casas, des del GEL, recorden que han sortit moltes propostes per a Can Monmany però mai s’ha acabat de definir l’ús, motiu pel qual posen en dubte la gestió de la compra anunciada al 2012 pel president Josep Puig i Pere Casajoana, regidor d’Urbanisme: “Hi ha opcions com una residència de gent gran o un acord amb la Generalitat per acollir l’ampliació de l’Arxiu Nacional, per exemple, però s’ha de treballar la proposta”. Des del GEL denuncien també la manca de neteja que van veure a la seva darrera visita, una situació que Degollada reconeix i es compromet a solucionar amb la incorporació de la finca al nou contracte de servei de neteja.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article