FOCUS. La conservació del patrimoni local.

El tancament del bar Catalunya, la transformació del Mesón, la impossibilitat de fer el traspàs de la llibreria Alexandria... Sant Cugat perd el seu comerç històric a marxes forçades. En alguns casos marcats per qüestions econòmiques, en d’altres per jubilacions i per la impossibilitat de fer traspassos. Sigui com sigui, els establiments que durant les darreres dècades han format part de la ciutat, en molts casos generant identificació col·lectiva, identitat i, per tant, patrimoni a ulls de moltes persones, són substituïts per nous comerços, molts d’ells cadenes i franquícies.

“L’Ajuntament no té eines per evitar els tancaments”, explica el tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, “en el cas de ser una finca catalogada podem actuar perquè no es malmeti i intercedir amb la propietat per conservar els elements perquè perduri la memòria”. És a dir, l’administració pot protegir el patrimoni arquitectònic però no l’activitat que hi acull. L’interrogant és fins on arriba la categoria de “patrimoni” i fins a quin punt es pot actuar en el seu nom, sense perdre de vista l’element de fons explicat pel tinent d’alcaldia: “Els negocis emblemàtics tanquen per cansament i per jubilacions”.

És el cas de Josep Maria Cardona, que va tancar Cicles Cardona al setembre del 2020. Sense relleu i marcat per les limitacions de la COVID-19, va optar per jubilar-se amb 72 anys. “Em va saber greu perquè portàvem 70 anys però no tenia continuïtat familiar i els propietaris no volien que ho traspassés”, apunta, tot dient que tenia un lloguer de renda antiga de 300 euros al mes i ara els locals de la zona es lloguen a més de 1.700 euros mensuals, “és difícil mantenir un comerç local amb els nivells de venda actuals i, en el meu cas, és molt important conèixer l’ofici i dedicar-hi moltes hores i, a més, calia reformar el local”. Assegura que uns anys abans de jubilar-se, la propietat el va portar a judici per intentar trencar el lloguer de renda antiga. L’únic vestigi de Cicles Cardona al que ara és una botiga de crestes és la rajola on s’indica que allà es va fundar la Unió Ciclista.

“Fa més d’un any que vaig posar el traspàs a Reempresa però les persones interessades no eren llibreteres”, explica Àngels Tolosa, que a finals de gener va tancar la llibreria Alexandria, “tampoc he pogut arribar a acords amb cap treballador per mantenir l’activitat”. Tolosa s’ha jubilat i tot i que li sap greu el tancament, entén que no tenia més marge: “Per portar una llibreria has de tenir il·lusió, ganes, coneixement i dedicar-hi moltes hores”. Amb Alexandria es perd un nucli de dinamització cultural on s’havien fet presentacions de llibres, moltes d’elles de la mà de l’Associació de Veïns del Centre-Estació. Els clients habituals i puntuals es mostren comprensius: “Ploro cada dia per les mostres d’afecte que he rebut des que vaig anunciar el tancament”.

Protegir l’arquitectura és protegir el patrimoni?

Un cas diferent és el del Mesón, traspassat pel seu gerent durant 12 anys, Xavi Vendrell: “Ho he fet per motius de salut. És una llàstima però els temps canvien. Els nous propietaris estan en el seu dret de fer el que creguin”. Al voltant de la transformació del Mesón en el bar Mono s’ha generat una àmplia polèmica, tant per la transformació del seu interior com per si es mantindran o no les activitats culturals, un debat que tractem a fons en un altre article d’aquest FOCUS en què, entre dubtes d’entitats i d’una part de la societat civil, el nou gerent, Francesc Fernández, es compromet a mantenir iniciatives conjuntes amb el teixit associatiu santcugatenc.

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, diu que es pot arribar a acords amb les propietats per mantenir l’esperit del comerç, com assegura que han intentat fer amb el Mesón, però no hi ha més marge que la mediació: “Jo no soc ningú per demanar a la gent que no es jubili”. Mentrestant només poden intentar aconseguir la protecció patrimonial arquitectònica, com l’Ajuntament ha impulsat en el cas del bar Catalunya, amb l’aprovació provisional de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al darrer Ple.

“Farem tot el possible per protegir el patrimoni però la llei no limita el canvi d’ús així que només podem protegir els elements arquitectònics i alguns de materials”, explica Madrona, “al Catalunya potser podem protegir la barra i la façana però hi ha altres elements que no, com les neveres revestides de fusta, que no són patrimonials”. El tràmit per protegir el bar Catalunya es va iniciar al juliol del 2020 amb uns treballs previs, va seguir al juliol del 2021 i ha seguit al Ple de la setmana passada amb l’aprovació provisional, pendent del vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Amb aquest procés es preveu incloure la finca en el registre de finques de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Què és patrimoni a un comerç?

“Fins on arriba el concepte patrimoni? Els bars ho són?” Jordi Casas, historiador i membre del Grups d’Estudis Locals, fa la pregunta clau en aquest afer: “Per què i per a qui són significatius els comerços?” En definitiva, a què respon el patrimoni? A la identificació col·lectiva, a qüestions estètiques, al valor arquitectònic..? És més greu un tancament que ensorrar un edifici sencer com la casa del Boter de la plaça d’Octavià?

Domènec Miquel, historiador i també membre del GEL, es planteja fins a quin punt en nom del patrimoni es pot intentar aturar la renovació urbana. Alhora reconeix que llocs com el Mesón representen un patrimoni sentimental per a una generació. L’historiador recorda que hi ha hagut un tancament gradual des de fa anys posant d’exemple el de la pastisseria Alegret del carrer Santiago Rusiñol, ara esdevinguda una botiga de Tous: “Què han de fer els comerciants si venent-se el local tenen la vida més solucionada que treballant de sol a sol?”

“Hi ha una pugna entre la força bruta del capitalisme i la vessant més nostàlgica, de creació d’identitat i de manteniment de l’essència de poble”, apunta Helena Minuesa, responsable del servei educatiu dels Museus de Sant Cugat, “efectivament, de què serveix mantenir una façana si el negoci que hi ha dins ha desaparegut?” En el cas santcugatenc, reflexiona Minuesa, cal afegir-hi el repte d’un gran creixement demogràfic que dificulta la identificació col·lectiva: “No sé si hem estat capaços d’arribar als nouvinguts que ocupen els grans barris. Segurament no saben què és el Mesón, el Cata, el Cal Caballu...”

La mirada de les entitats de comerciants

Sant Cugat Comerç, l’Associació de Comerciants Centre-Vila i l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir coincideixen a dir que, més enllà de la tristesa o no que generen els tancaments, és difícil evitar-ho. Durant els darrers anys l’increment de les vendes en línia i l’obertura de grans establiments han dificultat la viabilitat de molts comerços petits, que en alguns casos no han estat capaços de modernitzar-se.

Els comerciants són conscients que la renovació del comerç és pròpia de qualsevol ciutat i que, en el context actual, cada vegada hi haurà més serveis tradicionals que no tindran botiga física. Això no significa que no puguin aparèixer altres negocis que responguin a les necessitats socials emergents. I qui sap si aquests nous establiments esdevindran un nou patrimoni sentimental per als santcugatencs i santcugatenques.