Cercant una mirada estratègica per a la cultura tradicional

La cultura tradicional santcugatenca és jove i s’enfronta a un moment de creixement i reflexió estratègica sobre què és i quin paper ha de jugar a la ciutat

per Jordi Pascual Mollá

Cultura

La Festa Major és el moment àlgid de la cultura tradicional a Sant Cugat
La Festa Major és el moment àlgid de la cultura tradicional a Sant Cugat | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. La conservació del patrimoni local.

Sant Cugat és una ciutat amb moltes entitats de cultura tradicional i, alhora, tot just construeix les seves tradicions. El seguici de la Festa Major es va començar a celebrar a finals del segle XX, el Gall de Carnaval es va crear arran del canvi de model de carnaval a l’any 2000 i la majoria d’entitats tenen entre 25 i 35 anys, nascudes amb la recuperació dels ajuntaments democràtics. La cultura tradicional santcugatenca s’enfronta, per tant, a un moment de creixement i reflexió estratègica sobre què és i quin paper ha de jugar a la ciutat.

Amb aquesta voluntat l’Ajuntament té un Pla Estratègic, aprovat definitivament al desembre del 2020 –conjuntament amb un protocol d’ús dels gegants–, un document basat en l’anàlisi de la situació i la participació de les entitats. Per ara no s’han fet grans passos per a la seva aplicació, diuen les entitats, que reconeixen, però, les trobades que actualment es realitzen per actualitzar el protocol del seguici de Festa Major, amb la possibilitat encara no acordada de fer un seguici infantil.

“Portem dos anys d’aturada i ens volem reactivar, fer xarxa”, expliquem Marc Puiggarí i Jaume Casals, membres de la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana, on s’agrupen les entitats santcugatenques, “hem de vetllar perquè la cultura popular sigui present durant el transcurs de l’any”. Les entitats de cultura tradicional conceben la Festa Major com el seu moment més àlgid però també participen a altres tradicions com els Foguerons de Sant Antoni, la Festa de Tardor, l’Aplec de Sant Medir o Sant Jordi.

El seu gran repte és que tot el municipi concebi les expressions tradicionals com patrimoni propi i no com a actes puntuals descontextualitzats o com a extraescolars per als infants. Amb bona salut i fer actes tot sovint, la presència habitual als carrers no hauria de banalitzar la tradició sinó que hauria de servir difondre-la com a element d’identificació col·lectiva. “Busquem la presència al carrer com una forma de transmetre aquest patrimoni”, defensen des de la Coordinadora, “l’Espai d’Arrel de la Festa Major és un potencial, com ho són les festes majors dels barris”. Algunes entitats adverteixen, però, que han de valorar la seva pròpia activitat abans de ser a tot arreu perquè replicar acríticament les expressions de cultura tradicional suposa desdibuixar el seu valor patrimonial.

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, reconeix que cal avançar en l’aplicació del Pla Estratègic i en el seu seguiment per part de la Taula de Cultura Popular com a vies per fer la reflexió estratègica. “La funció pedagògica per posar en valor el nostre patrimoni no només passa per entrar a les aules”, reflexiona, “a les entitats hi ha el sentiment que no se les pot convidar a un acte només per fer bonic”. A ulls de la tinenta d’alcaldia, la cultura tradicional santcugatenca es troba davant d’una pregunta transcendental: “Què volem ser de grans?” Tot plegat mentre algunes entitats tenen problemes per trobar un relleu generacional a les juntes.

La mirada de les entitats

Cada entitat té una mirada particular tot i que amb problemes comuns com el finançament, l’accés a espais, la valoració de la seva activitat, el relleu generacional i el repte d’arribar als nous veïns i veïnes de la ciutat. Parlem amb elles per conèixer els seus neguits.

Made with Flourish

La mirada estratègica al Parlament

Bona part dels neguits de les entitats es van posar sobre la taula a una reunió el passat 10 de febrer al Parlament de Catalunya. En aquesta, representants de diverses de les entitats de cultura tradicional de la ciutat es van reunir amb els diputats d’ERC Juli Fernández i Irene Aragonès, amb Madrona com a representant política local, per traslladar les seves reflexions en el marc de la tramitació de l’avantprojecte de llei del Patrimoni Cultural Immaterial Català i de l’Associacionisme Cultural, hores d’ara en fase de retorn després del període de recollida de propostes.

Fernández defensa que la llei és una eina per ajudar la cultura popular i que, per tant, hauria de suposar una simplificació administrativa, un dels principals motius de queixa de les entitats. Els diputats van prendre el compromís de fer un retorn de les aportacions fetes per les entitats amb una reunió a Sant Cugat i van avisar que, tot i que la llei en sí no garantirà un pressupost, el govern català ha incrementat en un 41% el destinat a cultura popular pensant en les línies de subvenció. Fernández i Aragonès diuen que hi haurà més opcions d’incidir en el redactat de la llei quan aquesta iniciï la tramitació al Parlament.

Diversos representants de les entitats de Sant Cugat en la reunió al Parlament | Jordi Pascual Mollá

A la reunió, a la qual va accedir elCugatenc, es van parlar d’afers concrets amb aportacions d’entitats que no només tenen activitats relacionades amb la cultura tradicional. Toni Ramon, representant de l’Ateneu, per exemple, va advertir que l’administració no ha de substituir les accions de les entitats i que tampoc hauria d’entendre les activitats associatives com una prestació de serveis ja que això aboca les entitats a presentar-se a concursos públics que difícilment guanyaran.

Jordi González, cap de servei de Cultura i Joventut a l’Ajuntament, va plantejar que hores d’ara la cultura tradicional es manté a Sant Cugat per les subvencions municipals i que, per tant, s’hauria de definir bé el criteri sobre què és subvencionable, separant l’activitat d’escola i les expressions de cultura tradicional en si. També va advertir de les dificultats que es troben l’Ajuntament i les entitats per fer activitats que anys enrere eren autoorganitzades perquè ara cal redactar plans d’autotroptecció, tramitar assegurances... “Si mai arriba un govern que decideix no comptar amb les entitats i muntar-s’ho tot per lliure, les entitats es quedaran orfes”, va advertir.

Un cop passada la reunió i havent recollit els neguits en clau pressupostària, burocràtica i de reconeixement públic, Madrona en fa una valoració positiva i defensa que la reunió del Parlament ha de ser l’avantsala de noves trobades. “Més enllà de les definicions és important que la llei faci la vida fàcil a les entitats i a l’administració”, defensa la tinenta d’alcaldia, “les entitats són diverses però actualment mantenen la seva activitat perquè hi ha molta gent que treballa gratis per afrontar les dificultats burocràtiques”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article