Gabriel Ferrater tenia la segona tertúlia al taller de l’Eugeni Canas

Una trobada al taller Canas recorda la vinculació de Ferrater amb Sant Cugat més enllà de les tertúlies del Mesón

per Mariano Martínez

Cultura

El taller Canas, al carrer Gorina
El taller Canas, al carrer Gorina | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

És coneguda la fidelitat del Gabriel Ferrater amb el Mesón de Sant Cugat, local emblemàtic de la localitat, però és menys coneguda la relació amb l'Eugeni Canas i les tertúlies al seu taller. El periple començava a la plaça d’Octavià i, de camí a casa, parava a fer llargues xarrades al taller d'enquadernació, on coincidia amb un grup de joves artistes que començaven, era la dècada dels 60.

L'Eugeni Canas era enquadernador, amb inquietuds per l'art. Es va iniciar en la poesia i participava en quasi totes les agrupacions de Sant Cugat. El seu taller, ara en mans de la segona i tercera generació, estava i està al carrer Gorina. A sobre del taller es va instal·lar el seu fill Eugeni, que era escultor, i poc després van acollir al Josep Royo, també un jove escultor que iniciava la seva carrera. En aquest local es reunien amb altres joves artistes sancugatencs, el Pep Codó, el Joan Tortosa o els germans Ricard i Paco Soler, músics, a més d'algú altre que es passava de manera esporàdica. Això va ser l'inici d'una amistat i del grup GALLM (Grup d'Art Lletres i Música). El grup va estar actiu de 1964 a 1968, i la prematura mort de l'Eugeni, al 1966, va contribuir a la seva desaparició. Però les trobades al local van continuar per un temps.

I per recordar aquella època de la vida cultural de Sant Cugat i la figura del Gabriel Ferrater, del que es compleix el centenari del seu naixement, al taller dels Canas es va reunir un grupet de nostàlgics enamorats de l'art, una tarda a finals de febrer. Estaven els germans Canas, l'Oriol i el Francesc, aquest era molt petit i els records que guarda són molt difusos, res en concret que no fos veure el seu pare envoltat d’altres adults que parlaven i parlaven. També van acudir a la trobada, entre d’altres, la Doris Leussler, que va organitzar un homenatge al poeta de Reus al novè aniversari de la seva mort, o el Josep Canals, un dels impulsors a nivell de Sant Cugat de la celebració del centenari del naixement Ferrater.

L'Oriol llavors tenia 12 anys i guarda algun record més, com que parlaven molt de poesia. També recorda un tema que se li va quedar a la memòria: la poesia de les matemàtiques. I, com no podia ser d'una altra manera, parlaven de temes diversos, de l'actualitat, d'art, d’allò diví i d’allò humà. L'Oriol recorda l'afició del seu pare per la poesia i mostra una còpia d'un poemari en català imprès als anys 40 a l'impremta d'una caserna de Segovia. Acte d'heroisme, d'inconsciència o amor per la seva nòvia: A qui anaven destinats el poemes?

Aquella tarda es va recordar la importància de la figura del Gabriel Ferrater, del poc reconeixement que ha tingut a Sant Cugat, de la coneguda relació amb l'alcohol, a la qual cosa el Francesc va afegir que és menys conegut que a l'hora de escriure a la taula només hi havia una ampolla de Vichi. I entre la Doris i el Canals van fer un relat de l'esmentat i llunyà homenatge, lamentant-se del que consideren una falta de col·laboració de l’Ajuntament.

Queda una resta d'aquella època. A la mateixa entrada del taller, en una paret que es pot veure des del carrer, es poden apreciar unes pintures de l'Eugeni Canas fill.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article