Antibiografia, una exposició que indaga en formes d'autobiografies dissidents

“És una mirada a un temps hipervisual, on la imatge és omnipresent i compartida en temps real”

per Mariano Martínez

Cultura

L'exposició recull 10 propostes de 10 artistes
L'exposició recull 10 propostes de 10 artistes | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L'exposició Antibiografia es va inaugurar al Centre d'Art Maristany fa dues setmanes, una proposta que indaga en el rastre de imatges que generem a diari des d’almenys el moment de la democratització de la fotografia. Aquest procés ha anat en augment amb la arribada de la digitalització, d'aparells per enregistrar imatges i les xarxes per publicar i compartir.

Ens trobem amb l'Alexandra Laudo, comissària de l'exposició, que acaba d'arribar d'Arco i ens atén per comentar-nos-la. Aquest projecte enllaça amb la penúltima obra, Una certa foscor, al Caixaforum i un treball anterior que es documentava en la memòria familiar i el paper de la imatge. Ella ens explica que “és una mirada a un temps hipervisual, on la imatge és omnipresent i compartida en temps real”, que al present s'ha convertit en una necessitat. “Actualment, amb l’auge dels mitjans de comunicació de masses, les noves tecnologies i la cultura digital, els recursos per a produir imatges i relats autoreferencials s’han democratitzat enormement, com també les possibilitats de compartir-los entre un immens nombre de persones”. Un fenomen que va acompanyat de la posterior validació del contingut a les xarxes i l'espera dels corresponents likes. No és necessari que parlem aquí de la problemàtica que crea aquesta dinàmica i com s'està esculpint un tipus de personalitat dependent d'aquest sistema, les situacions compromeses que es produeixen...

Al llarg de l'exposició es percep una crítica a aquesta pluja d'imatges, però “no és una crítica absoluta, participo d'aquest sistema, aquí es mostra una altra realitat”, dissident del relat socialment acceptat. És una mena de resistència, una antibiografia, una manera de repensar aquesta realitat paral·lela que s'està creant al ciberespai.

Apropar-nos a Antibiografia, com a qualsevol mostra d'art contemporani, suposa una actitud i una predisposició obertes, perquè podem caure en l'anàlisi simple i superficial traient l'idea que estem davant d’una sèrie d’obres simples, inacabades, d'escàs contingut i amb poc suport artístic. La mirada ha d’anar més enllà de la superfície o l'aparença. Amb un esforç de raonament, mirant per sobre de la forma pura i abstracta, descobrirem tota la càrrega de denúncia i crítica a un sistema que ha normalitzat l'exhibicionisme com a norma i compartir el nostre dia a dia amb les xarxes, a les quals tindrà accés tothom, el nostre cercle i gent desconeguda.

Alexandra Laudo és la comissària de l'exposició | Mariano Martínez

10 artistes, 10 propostes

A la mostra participen deu artistes, amb formulacions que ens faran repensar la relació que tenim amb les xarxes socials. Com és Amb amics de la Mercè Soler, un llibre d'artista que consisteix en una recopilació de “totes les dades associades al perfil de Facebook (...), emmagatzemades per la plataforma entre el 30 de gener de 2012 i el 28 de desembre de 2021, i descarregades per l’artista el 29 de desembre de 2021”. Es troba “documentada la seva activitat a la xarxa al llarg d’aquests anys, s’inclouen tots els seus ‘m’agrada’, totes les cerques de persones que va fer, els usuaris a qui va enviar missatges, l’historial de pagaments efectuats...” Més de 1.000 pàgines, on podem trobar “alquilo mi casa en Friederichshain, Berlín, de septiembre a noviembre”. O “avui de ressaca de l’Arts Libris, però molt contenta dels vostres elogis”...

La Lurdes R. Basolí presenta Eclipse, una col·lecció de postals de retrats de gent massai, generalment fetes per fotògrafs blancs, que mostren la visió estereotipada de l'africà negre, salvatge i sense cultura, la idea colonial dels nadius. Lurdes ha investigat la identitat dels autors de les fotografies i amb els seus rostres ha tapat “els rostres d’aquells subjectes a qui ells van fotografiar”. Com en un eclipsi, Basolí oculta l’espectador unes imatges amb unes altres, protegeix uns rostres que han estat fotografiats i exhibits (...) Com un gest de restauració d'identitats i establir una relació diferent entre el “subjecte fotografiat i el fotògraf, una relació menys desigual”.

Només una més, possiblement la més provocadora. Pressió sanguínia, de Diana Tamame, és un recull de la mesura del ritme cardíac i la pressió arterial de la seva besàvia, aquestes dades els anotava “damunt qualsevol suport que tingués a prop, a vegades, al dors de les fotografies del seu àlbum familiar, o fins i tot a la part davantera d’aquestes. A l’artista li interessa com aquest ritual quotidià i les dades que se’n deriven semblava ser per a la seva besàvia més important que la conveniència de preservar intactes les fotografies del seu àlbum”. L'artista mostra les anotacions de la besàvia, que no va tenir en comte el valor biogràfic de les fotografies, respecte al seu gest. A partir d'aquí cadascú farà les seves reflexions sobre la priorització que fem en moments determinat de la nostra vida i les decisions que prenem a vegades portat per circumstàncies i factors externs.

Hi ha set propostes més, algunes perquè l'espectador pensi i repensi el valor de fotos, selfies, xarxes socials... quin rastre deixem a les ones cada dia.

L’exposició romandrà oberta fins el 14 de maig i al llarg d'aquest temps tindran llos diversos actes, una xarrada, una pel·lícula... per comentar la mostra.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article