Dani Martín: “Dedicar un 6% del PIB és el mínim per tenir una educació de qualitat”

El membre de l’USTEC Vallès Occidental, el sindicat majoritari a l’ensenyament, defensa els motiu de la vaga del 15, 16, 17, 29 i 30 de març

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Dani Martín fa dies que recorre la comarca amb xerrades als centres educatius per explicar els motius de la vaga
Dani Martín fa dies que recorre la comarca amb xerrades als centres educatius per explicar els motius de la vaga | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El 15, 16, 17, 29 i 30 de març el personal docent està cridat a una vaga amb què demanen una negociació sobre el canvi de calendari i de currículum, l’estabilització del personal en abús de temporalitat, arribar a tenir un pressupost per a educació del 6% del PIB i revertir les retallades amb mesures diverses com la reducció de ràtios, el retorn als horaris lectius previs a les retallades, incrementar el personal d’atenció directa a l’alumnat, la retirada del decret de plantilles i l’equiparació salarial del professorat de Formació Professional, entre d’altres. La vaga està convocada per l’USTEC-STEs-IAC, CCOO, la Intersindical, ASPEPC-SPS, UGT, CGT i FEUSOC.

Dani Martín és membre de l’USTEC Vallès Occidental, el sindicat majoritari a l’ensenyament, i fa dies que ronda pels centres educatius de la comarca per explicar els motius de la vaga més enllà del canvi de calendari escolar, que és l’aspecte que més s’ha visibilitzat als mitjans. Entre xerrades i preparatius de la vaga, troba el moment per atendre elCugatenc i fer aquesta entrevista que publiquem conjuntament tres mitjans de la comarca: Malarrassa, Veus Barberà i elCugatenc.

Dieu que el canvi de calendari ha estat la gota que ha fet vessar el got. També és la mesura que ha tingut més impacte mediàtic. Per què?

– Perquè s’ha tramitat per vies no ordinàries. Normalment es fa una proposta, es porta al Consell Escolar de Catalunya i a les meses de negociació amb els sindicats. Aquesta vegada el conseller Josep González i Cambray ho ha anunciat directament en una roda de premsa i després n’ha parlat amb els sindicats sense opció a negociar.

No hi ha capacitat de negociació?

– A la mesa ens va presentar el mateix que va dir a la roda de premsa. Vam dir que no ho volíem signar i ho va guardar a un calaix. Després de la tancada a la seu del Departament, ens va convocar de nou però sense voluntat de negociació.

El nou calendari avança el curs al 5 de setembre i tot aquell mes serà amb horari de 9 a 13h. Quin és el problema?

– Les formes d’aplicar-ho no han estat les correctes. No només ens hi oposem els sindicats, també el Consell Escolar de Catalunya, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE). A qui ha preguntat el conseller?

Més enllà de les formes, amb la comunicació que ha fet el Departament han aconseguit diluir la resta de reivindicacions. Sembla, llavors, que només protestem pel canvi de calendari, donant a entendre que ens queixem perquè suposadament ens treuen una setmana de vacances, cosa que no és certa perquè l’1 de setembre sempre som al nostre lloc de treball. Al juliol també treballem perquè és el període de formació estipulat per la llei i fins el 15 de juliol ens poden cridar per ser al centre.

I la preparació del curs següent?

– Si al curs següent segueixes al mateix centre, pots començar a preparar-lo al juny. Però hi ha nomenaments que es fan a finals d’agost i, per tant, la preparació es fa directament al setembre. No es pot preparar un curs en quatre dies! Pretenen que se’ns reclami els primers 15 dies del juliol per preparar el curs següent però si t’han nomenat per a un altre centre de cara al curs següent, com t’ho fas? Has de tancar el curs d’un lloc i preparar el següent dels dos centres? A més, si tens el contracte a un centre, no pots anar a l’altre perquè no es cobriria un possible accident laboral.

Alhora, al setembre proposen fer una jornada continuada. Portem anys reclamant que s’apliqui a tota l’escolaritat de primària i secundària. Tot i les proves pilot al Maresme, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, han decidit tornar a fer jornada partida i aplicar-la també a secundària. Si no ho consideren viable durant la resta del curs, per què sí que ho apliquen al setembre?

Per què considereu que és millor la jornada continuada?

– Per evitar els impasos en els alumnes. És molt millor perquè es concentren els temps d’aprenentatges en franges en què l’alumnat està més despert. No es pot pretendre aturar l’ensenyament dues o tres hores per dinar i després recuperar una hora i mitja d’ensenyament. Amb la jornada continuada l’alumnat acabaria les classes, dinaria i tindria extraescolars. Per als docents no suposa un gran canvi perquè treballaríem les mateixes hores, plegant a les cinc de la tarda.

La qüestió és com quadrar la jornada continuada amb les famílies. Els horaris laborals d’aquí no són els de la majoria de països europeus.

– S’ha de fer en condicions. Al setembre han muntat uns menjadors escolars i unes activitats extraescolars gratuïtes.

L'USTEC defensa la jornada continuada per a tot el curs escolar | Jordi Pascual Mollá

També us oposeu a la proposta de nou currículum: avaluacions a final de curs, desaparició del suspens, apel·lar a l’autonomia de centre per a la qüestió lingüística... Són moltes coses. Què és el més problemàtic?

– Tot això és un moviment per emmascarar la falta de recursos als centres i que el projecte d’inclusió no funciona perquè no donen el personal necessari. Amb el nou currículum es pretén que les competències siguin més importants que els coneixements però, no ens enganyem, no pots assolir competències sense un mínim de coneixements.

Pel que fa a les notes, es preveu que ara siguin: assoliment excel·lent, notable, bo i en procés d’assoliment. Això és una postura molt neoliberal. Què vol dir en procés d’assoliment? Això és que no ho has assolit!

Per què neoliberal?

– Traiem les assignatures, les avaluacions, treballem per espais i per coses abstractes... Quan aquests alumnes arribin a la universitat i al món laboral, es trobaran amb molts “no”. El Departament ho fa, se suposa, per evitar el trauma que suposa repetir un curs però l’única cosa que aconsegueixen és postergar el trauma a un moment en què és molt pitjor d’assumir perquè ja no té solució. És a dir, defensen una estructura inclusiva però no doten els centres dels recursos i el personal suficients per acompanyar els infants amb necessitats educatives especials.

A nivell lingüístic, ara demanen un C2 al professorat perquè diuen que els alumnes de secundària no tenen el nivell suficient de català. No té sentit demanar un nivell molt elevat per a donar classes a primària. En canvi, d’altra banda accepten el 25% d’hores en castellà i que a partir d’ara cada centre podrà decidir quin percentatge fa en català i en castellà en funció del context sociopolític de l’entorn. És a dir, hi haurà llocs on la llengua majoritària és el castellà i al centre s’optarà per fer més percentatge de castellà. Llavors no pots exigir un nivell de català! Es poden crear guetos.

Martín critica la introducció d'una òptica neoliberal a l'ensenyament públic de Catalunya | Jordi Pascual Mollá

Demaneu cobertura legal al Departament pel que fa al manteniment de la immersió lingüística.

– Segons ells, el Departament sempre ha estat per la immersió lingüística però a la pràctica passen la pilota als centres dient-los que poden elegir en funció del seu entorn.

Com s’hauria de resoldre la qüestió lingüística, llavors?

– La llengua vehicular és el català. El castellà s’ha tractat com a llengua estrangera i no hi ha hagut cap problema. Els infants saben parlar-lo perquè, de fet, és la llengua majoritària al pati i al carrer. Davant d’això hem de garantir un bon nivell de català.

Però hi ha una sentència que diu que s’ha de fer com a mínim un 25% de les hores en castellà.

– Entenc que l’única forma de no incomplir-la és que com a mínim es faci aquest 25% i cada centre decideixi si amplia el percentatge. Això xoca totalment amb la immersió lingüística. A més, si ara decideixen posar el C2 com a obligatori, la formació hauria de ser gratuïta per als docents actius i incorporar-se al temari de la universitat.

Heu criticar l’autonomia de centre també des d’una perspectiva de segregació escolar i de contractació de personal mitjançant el decret de plantilles.

– El decret de plantilles es basa en la idea que cada director o directora és cap de personal de l’escola: decideix qui es queda i qui no, es fan entrevistes que ja tenen noms i cognoms... Això genera competició entre centres amb l’adhesió a tot tipus de programes que els prestigien i els dona accés a subvencions i més reconeixement públic. Així tenen més demanda d’alumnat, generant sobrecàrrega i por entre el professorat si no compleix la política de l’equip directiu. Són casos puntuals però no es pot obviar. El decret de plantilles s’ha d’eliminar.

Pel que fa al decret d’inclusió, que pretén no segregar l’alumnat amb necessitats educatives especials, la solució és eliminar-lo o dotar-lo de recursos?

– Estem d’acord amb l’eliminació de la segregació escolar perquè tot sovint el suport entre companys és més eficient que amb una persona adulta. Per tant, si es pot inserir l’infant a l’aula ordinària, millor, però cal tenir persones de reforç que ho afavoreixin. S’han de reduir les ràtios i incrementar el personal d’acompanyament.

L'USTEC demana apartar les mesures unilaterals i iniciar una negociació amb els sindicats | Jordi Pascual Mollá

Pel que fa a les ràtios, el conseller Cambray va dir a una roda de premsa a Sant Cugat que, en un context de davallada demogràfica, serà més fàcil reduir les ràtios i aconseguir una preinscripció equilibrada entre centres.

– I mentrestant què? I si ve un babyboom o arriben moltes persones d’origen estranger? Ara han anunciat una baixada de ràtios que només afecta a infantil 3 (i3, P3). A més, hi ha matrícula viva, és a dir, hi ha alumnes que es poden afegir durant el curs.

Aquesta reivindicació se suma a moltes d’altres que feu des de les retallades: arribar al 6% del PIB, els horaris lectius, reforç del personal d’atenció directa, decret de plantilles, equiparació salarial d’FP...

– Fins i tot hi ha acords signats que s’estan incomplint, com el de tornar a l’horari lectiu previ a les retallades. Pel que fa al pressupost, diuen que compleixen amb un percentatge del pressupost d’Educació però la llei diu que s’ha d’arribar al 6% del PIB.

Per què un 6%?

– És el mínim per tenir una educació de qualitat. Portem quatre anys fent vagues per tot això però sembla que ara només es visibilitza que els docents volem fer més vacances, cosa que no és certa.

També demaneu l’estabilització de personal. No esteu d’acord amb l’acord del Congrés per estabilitzar totes les persones que portin més de cinc anys d’interinatge mitjançant reconeixements de mèrits i capacitats sense passar oposicions?

– Tot això es mou perquè la Unió Europea obliga l’Estat espanyol a rebaixar el percentatge d’interins al 8%, ja que actualment és del 40%. Amb l’Icetazo i el posterior acord del Congrés, es pretén fer unes oposicions massives en les quals les persones amb menys de tres anys treballats tenen moltes més oportunitats perquè tot just han acabat la carrera. Al Departament li interessa perquè és més barat contractar gent jove que gent amb experiència perquè així no paga l’antiguitat.

A més, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) els obliga a córrer. El frau de llei és des dels tres anys treballats, no des dels cinc. Fa anys que l’USTEC demana un concurs de mèrits perquè la llei ho preveu per a casos excepcionals. Però hi ha sindicats que no volen perquè fan cursos d’oposicions, que són una font de finançament per a la seva activitat. El més preocupant és que, tal com es planteja ara, hi haurà una estabilització de places però no de persones.

La solució és la fixesa del personal ja contractat?

– La utopia és que, com a qualsevol empresa privada, es faci fixa tota la gent amb contractes temporals abans d’arribar als tres anys treballats. Entenem que en el cas de places públiques és més complex però hores d’ara hi ha gent amb 18, 20, 25... anys treballats!

La darrera de les reivindicacions de la vaga és directament la petició de dimissió del conseller. A nivell d’estratègia no és contraproduent si voleu que us escoltin les reivindicacions?

– Les peticions les fem al Departament. La petició de la dimissió pot influir en la negociació? Sí, però hores d’ara no hi ha cap negociació! Per negociar, el conseller hauria de treure les accions que ha fet de forma irregular: el decret de calendari i el C2. Després s’hauria d’anar a la mesa de negociació amb un calendari de reversió de les retallades i començar la negociació.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article