Natàlia Alexandrova: “El dia 24 ens vam despertar amb el nostre país matant gent innocent en nom nostre”

Santcugatenca d’origen rus, Natalia Alexandrova viu la invasió militar russa a Ucraïna amb sentiment de culpa i germanor amb la comunitat ucraïnesa

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Natalia Alexandrova dubta si podrà tornar a Rússia a visitar els seus pares després d'haver-se posicionat públicament contra la guerra
Natalia Alexandrova dubta si podrà tornar a Rússia a visitar els seus pares després d'haver-se posicionat públicament contra la guerra | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. No a les guerres!

Santcugatenca d’origen rus, Natàlia Alexandrova viu la invasió militar russa a Ucraïna amb sentiment de culpa. Els seus pares viuen a Rússia, on també té amics i amigues que s’han mobilitzat contra la guerra tot i la repressió. A Catalunya no ha dubtat a manifestar-se per la pau així com mantenir i reforçar la relació amb els seus amics i amigues d’origen ucraïnès. El conflicte s’escala amb una desigualtat evident entre les forces militars de tots dos països mentre a casa nostra el compromís polític per proveir d’armes Ucraïna ha estat gairebé unànime, una decisió que mira des del dubte.

Com vius la situació de guerra des d’aquí?

– És com si els russos no tinguéssim dret a queixar-nos perquè ho vivim amb preocupació però els ucraïnesos estan perdent familiars i les seves cases. Però no per això no ens sentim malament. El dia 24, quan va començar tot, ens vam despertant sabent que el nostre país, en nom nostre, llençava bombes i matava gent innocent. És un xoc, amb impotència i enuig. La manifestació del passat 28 de febrer a l’Ajuntament responia a aquest enuig, a la voluntat de reacció.

Passats uns quants dies, l’empenta és diferent i fins i tot és més complicat. Sentim que caiem en un forat molt profund: dolor, culpa, vergonya... Els matins són molt complicats perquè durant un segon penses que la vida és com abans però no, has de seguir les rutines mentre continua la guerra i la preocupació per tota la gent que és a Ucraïna, també familiars dels nostres amics. De fet, gairebé no llegeixo notícies perquè ens envien vídeos i testimonis directes.

I la teva família?

– Tinc molts dubtes sobre si podré tornar al meu país si no canvia el règim. Tinc la sensació que les persones que tenim entre 30 i poc més de 40 anys hem viscut el moment més lliure de Rússia, com a mínim en comparació amb el moment actual. Quan jo estudiava, no teníem propaganda. En canvi, ara es transmeten unes idees de patriotisme de forma directa i obligatòria. Ho visc com un dolor, però em sento malament quan ho dic perquè els meus amics ucraïnesos estan perdent familiars. No hi ha punt de comparació.

Tota la vida havia diferenciat el meu país i el seu govern. Si haguéssim identificat el país amb els seus governants, no el podríem estimar. Per això ens identifiquem amb la bellesa de la natura, amb l’herència literària, la cultura, la gent... Ara tot això s’ha trencat. No puc sortir amb la meva bandera russa a dir que estic en contra de la guerra.

T’has trobat algun tipus de discriminació per ser russa?

– Al contrari, per ara. El suport que he rebut és increïble: amics, veïns... De cara al meu fill també. A l’escola han fet una bona tasca per parlar de pau i diferenciar la nació, les persones i els governants.

Alexandrova es mostra preocupada pel seu fill, a qui ha explicat que ell no té cap responsabilitat en la guerra | Jordi Pascual Mollá

S’han fet molts paral·lelismes entre l’URSS i la Rússia actual però ideològicament són molt diferents. Com ho veus?

– A nivell històric es té la imatge de Rússia com un imperi, que segurament és el que transmeten als infants allà. Però no sé dir si Putin realment vol crear un imperi. És molt difícil saber si la guerra és una bogeria o una estratègia pensada durant els darrers anys. En qualsevol cas, vull que acabi la guerra, que Rússia s’ocupi de la seva pròpia terra. Per a què volem més territori?! Ja som un país molt gran! M’agrada molt més la idea de països petits amb les seves tradicions com a forma de compartir-les amb tothom sense imposar res a ningú.

No és una idea majoritària a Rússia...

– Perquè hi ha molta gent que ha viscut aquests darrers vuit anys amb la televisió davant. Són com dues realitats. El que nosaltres pensem aquí de la propaganda de Putin és exactament el mateix que pensen ells de les informacions que rebem nosaltres, que qualifiquen de propaganda europea. Més enllà d’això, hem de ser conscients que hi ha molta gent que vota Putin perquè el considera un bon president però està en contra de la guerra. A Rússia ningú era conscient que es pretenia envair Ucraïna.

D’aquí les manifestacions en contra de la guerra, tot i les detencions.

– Tinc diversos amics que van sortir, un d'ells amb una multa de 250.000 rubles. A l’inici de les manifestacions, s’emportaven la gent a la presó i els alliberaven però ara si surts et jugues sis anys de presó. Tinc una amiga que és mare soltera. Vol sortir a manifestar-se però no pot deixar una nena òrfena. Hi ha altres persones han estat acomiadades per haver signat declaracions contra la guerra. Tinc amics que m’han demanat que esborri les publicacions contra la guerra que he fet a les xarxes per poder tornar en algun moment a Rússia i perquè no facin res als meus pares. Malgrat la por, hi ha molta gent que seguirà sortint.

A una banda, negociacions bilaterals que per ara no serveixen de res, limitació de la tasca dels periodistes, propostes de corredors humanitaris que van a parar a Rússia... D’altra, mesures benintencionades però que a ulls de Putin poden ser més raons per seguir amb la guerra: sancions, enviament d’armes, estudiar si Ucraïna es pot incorporar a la Unió Europea...

– Veig molt difícil avançar cap a un escenari positiu perquè ja ha mort gent i s’han destruït algunes de les ciutats més importants d’Ucraïna. També hi ha famílies que s’han separat perquè la majoria tenen vincles a banda i banda de la frontera. La meva mare, per exemple, és d’origen ucraïnès.

Alexandrova dubta de l'enviament d'armes per part d'Espanya si aquest només serveix per allargar la guerra i provocar més morts | Jordi Pascual Mollá

Què penses de l’enviament d’armes per part d’Espanya?

– Soc una persona de pau i no m’agradaria que seguís l’armament per cap de les dues bandes. Tot i això, entenc la crida del poble ucraïnès perquè els enviem armes. Però quantes armes hauríem d’enviar per resistir davant d’un exèrcit com el rus? Què aconseguirem? Més morts? Putin també ha dit que aturarà la invasió si s’annexiona Donbass, Crimea i els territoris on va començar el conflicte. Zelenski ho acceptarà?

Via diplomàtica?

– No, la via diplomàtica ja ha fallat, per això hi ha guerra. És molt complicat perquè ve de molt lluny. Però fins que no ha explotat no s’han posat els mitjans. També és preocupant veure com l’extrema dreta creix arreu d’Europa i no es fa res, com aquí amb Vox. Davant d’això tampoc podem esperar a actuar.

Putin parla de desnazificació d’Ucraïna, i és cert que allà l’extrema dreta té molta força però a Espanya és la tercera força al Congrés. Això justificaria una invasió?

– Exacte, i amb una diferència de fons: aquí podem parlar i mobilitzar-nos però a Rússia no. Ara gairebé tothom fa suport a Ucraïna, com és lògic, mentre els russos, que podem estar en contra de la guerra, seguirem sent russos. Per això ens veiem obligats a explicar-nos, a dir que no volem la guerra, que sentim vergonya perquè som el costat agressor i ens mobilitzem per la gent que a Rússia no ho pot fer.

Tems per un possible creixement de la russofòbia?

– Sobretot pel meu fill. Ho viurà amb vergonya? Es trobarà alguna situació d’assetjament? El primer dia que va anar a l’escola després de l’esclat de la guerra vaig parlar amb ell per dir-li que no s’havia de sentir culpable perquè Putin no és tota la nació. Nosaltres, i ell també, estem en contra de la guerra.

A la manifestació que vam fer davant de l’Ajuntament va sortir un adolescent ucraïnès dient que uns companys es van riure d’ell dient-li que estaven a favor de Putin. Jo mateixa, que soc educadora a un museu, vaig viure una situació similar: uns nens van dir que un quadre de Brueghel els recordava al caos de la guerra a Ucraïna i llavors uns altres també van dir que estaven d’acord amb Putin... S’entén que és una provocació de l’adolescència però s’ha d’anar amb compte.

Què podem fer des d’aquí?

– Enviar armes no sé si és la solució però tampoc depèn de nosaltres. Com a comunitat russa, ens hem ajuntat amb la ucraïnesa per centrar-nos en l’ajuda humanitària a través del consolat ucraïnès. Ara ja arriben els refugiats i, per tant, haurem de canviar l’enviament d’alguns materials per l’acollida de les persones que arriben. Una de les nostres preocupacions més grans és què passarà amb els infants: Podran anar a l’escola aquí? Quins suports tindran? L’idioma, els traumes de la guerra... [L'entrevista es va fer abans que l'Ajuntament preveiés aquests aspectes amb el pla que ha creat ad hoc per a aquesta crisi]. És un país que segurament no coneixen i on, a més, no volien venir.

Per a les persones adultes també és molt difícil. De què treballaran si tenim l’atur pels núvols? I les persones grans, podran aprendre l’idioma? Ens espera una crisi humanitària molt gran arreu d’Europa. Si la comunitat russa s’hi implica, trencarem l’odi. Perquè potser els ucraïnesos que vinguin ho faran pensant que fugen dels russos però es trobaran aquí amb molts russos que els volen ajudar perquè no estem d’acord amb el nostre govern. Som persones per davant de tot.

És difícil d’aconseguir.

– Bé, jo mateixa m’he criat escoltant històries del meu avi, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial. Per exemple, sempre ens explicava que una bomba havia esclatat just al seu costat i es va quedar soterrat a la runa. El seu cavall es va quedar al costat d’on era, el que va permetre que el localitzessin; el cavall li va salvar la vida. Sempre ens havíem vist com una nació que havíem lluitat contra el nazisme i per això celebràvem el dia de la victòria. Ara, de sobte, estem totalment a l’altre costat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article