Svitlana Voytovych i Anna Nardi: “Què és pitjor, tenir un país sense gas o milions de morts?”

Les dues santcugatenques d’origen ucraïnès s’han implicat en la recollida de materials per portar a Ucraïna, país on resideixen alguns dels seus familiars que no volen marxar tot i la guerra

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Les dues voluntàries al punt de recollida de materials del Casal Torreblanca
Les dues voluntàries al punt de recollida de materials del Casal Torreblanca | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. No a les guerres!

Voluntàries en la recollida de materials per enviar a la població ucraïnesa, Svitlana Voytovych i Anna Nardi Fontanals són dues santcugatenques d'origen ucraïnès que veuen amb preocupació la guerra al seu país. Totes dues són nascudes i criades a Ucraïna, on conserven una part de la família. Mentre Voytovych va venir a Sant Cugat com a migrant, la segona va ser adoptada tot i que manté el contacte amb la seva família biològica. Amb l'esclat de la guerra s'han mobilitzat per fer suport al seu país, impulsant iniciatives solidàries i mobilitzacions contra la guerra com la del passat 28 de febrer al davant de l'Ajuntament.

Veuen amb preocupació la desigualtat de forces entre l'exèrcit rus i l'ucraïnès i defensen la lluita armada com a forma de defensa davant de la invasió. Per això demanen la implicació d'actors internacionals per poder aturar la guerra, conscients que la via pacífica és gairebé impossible d'assolir un cop l'exèrcit rus ha bombardejat les principals ciutats del país i fins i tot s’ha aproximat a la frontera amb Polònia. Tot i el risc, molts dels seus familiars prefereixen restar a Ucraïna defensant la seva sobirania davant la invasió russa.

Heu coordinat moltes de les iniciatives solidàries i, alhora, n'han sorgit d'altres per part d'entitats i persones a títol individual. Com és aquesta tasca?

– Svetlana Voytovych [SV]: Vaig crear una associació ucraïnesa al 2014 per afavorir l'intercanvi lingüístic i fer activitats culturals. Amb la guerra, hem d'ajudar a tothom que ho necessiti. Vaig trucar a l'Ajuntament, que ens va cedir el Casal Torreblanca per fer la recollida de materials. Hem rebut motles trucades de persones d'origen ucraïnès i rus però també de catalans que volen fer suport. Hi ha altres grups que recullen materials, com el Centre de Jardineria Masó-Navarro.

A través del consolat?

– [SV]: Sí. Tot i això, el transport del material depèn de voluntaris, que poden entrar dins d'Ucraïna però prefereixen quedar-se a la frontera perquè ja tenim constància de dos camions que han entrat i han desaparegut. Des de la frontera venen camions ucraïnesos que fan ajut humanitari i distribueixen el material recollit. També és molt important l'ajuda que va a parar a Polònia, on hi ha molts refugiats.

– Anna Nardi [AN]: Cal explicar-ho perquè la gent que fa aportacions vol saber com es vehicula i a qui van a parar els donatius.

Recolliu tot tipus de material: aliments, roba, productes d'higiene... Es fa una classificació abans d'enviar-ho?

– SV: A cada punt de recollida fem la classificació com ens ho recomana el consolat. Ho enviem a una nau del consolat des d'on es preparen els camions per enviar-ho. Un cop allà, els voluntaris que hem fet la recollida en perdem la pista. Només sé que l'entrada des de Polònia és més segura [l’entrevista es va fer el dimecres 10 de març].

El Casal Torreblanca ha estat punt de recollida i emmagatzemament de material per enviar a Ucraïna | Jordi Pascual Mollá

Com viviu la situació de guerra des d'aquí?

– SV: Allà hi és la meva mare i també diverses amigues però no volen marxar del país. Volen treballar de voluntàries. La meva mare tota la vida havia treballat a l'àmbit mèdic i ara en fa de voluntària.

– AN: Diuen que no deixaran els seus homes sols a Ucraïna.

Com és el voluntariat en el context de guerra?

– AN: El govern ha demanat a les empreses que modifiquen la seva activitat per ajudar a la defensa del país. Tinc entès, pel que m'expliquen els amics i la família, que els homes no estan obligats a anar al front. Només els homes preparats són cridats al front o per defensar punts concrets de les ciutats, una mena de milícia del poble. La resta de voluntaris esperen a ser cridats per mobilitzar-se. A les dachas [cases de camp], les famílies es coordinen per protegir tot el seu entorn, tenint en compte que són grans extensions de terreny sense exèrcit. Ells mateixos s'autoorganitzen per definir la protecció de les zones rurals, amb formes d'avisar si hi ha risc i intentar forçar una primera aturada a l'exèrcit rus si arriba a la zona.

– SV: Clar! Per ser voluntari no necessàriament has d'anar al front i, si hi vols anar, has de fer un curs. Alhora, s'han constituït grups de protecció territorial per ciutats. També hi ha pobles petits on no hi ha bombardejos on majoritàriament hi ha dones perquè els homes són al front. Les dones preparen àpats i els envien on és necessari: al front, a persones vingudes d'altres ciutats...

Hi ha hagut un ampli debat sobre si Espanya ha d'enviar armes o no. Què espereu de la resta de països?

– SV: Molta ajuda. Haurien d'enviar-nos armes. Crec que si tenim les armes i els avions suficients, podem guanyar la guerra. La gent té molta força per resistir i lluitar.

– AN: És complicat. En general, no es pot fer la pau mitjançant les armes però ens trobem davant d'un enviament d'armes que ha de servir per defensar-se d'una invasió. Putin ha entrat a la nostra casa a matar la nostra gent, destruir les nostres esglésies, les cases dels civils, ciutats senceres, intervenint a les centrals nuclears... Ho fa amb un discurs d'alliberament, de salvació. No ens rendirem perquè és la nostra terra i som independents.

– SV: La informació real no arriba a Rússia. Quan miro canals russos, no diuen en cap moment la paraula guerra. De fet, s'arrisquen a penes de presó fins a 15 anys si ho fan.

Natalia Alexandrova, santcugatenca d'origen rus, explica que és una doble realitat. A Rússia molta gent diu que els europeus estem manipulats per la propaganda occidental.

– AN: Clar, però allà i a molts països de l'entorn, com a Jordània, on viu la meva germana, no tenen l'altra informació i mobilitzar-se és un risc.

Hi ha un context històric que explica la situació, especialment si ens remuntem al 2014 amb l'annexió de Crimea, l'autoproclamació de dues repúbliques prorrusses, el conflicte a aquella zona i els Protocols de Minsk.

– AN: Certament, però hi ha molta perversió de la informació. Hauríem de veure cada situació en concret però en termes general ha estat la població ucraïnesa la que ha trencat les relacions amb el govern rus. Molta gent va haver de callar per Crimea i el Donbass i ara no li queda més que la impotència per defensar-se.

La comunitat ucraïnesa veu difícil un acord diplomàtic que aturi la guerra de cop | Jordi Pascual Mollá

Hi ha alguna via diplomàtica o d'acord que permeti acabar amb la guerra sense que hi hagi més morts?

– SV: La via diplomàtica només era possible abans de la guerra.

– AN: La població ucraïnesa ha dit que prou! Només seria possible un acord de tots els països a nivell mundial. En aquest sentit, la Xina i Bielorússia juguen un paper de pressió molt important. La negociació és difícil perquè la invasió no és la resposta a cap provocació sinó una forma d'aixafar un país per pressionar Europa. A Ucraïna ningú s'esperava la guerra.

Durant les setmanes prèvies a l'esclat sí que hi va haver força notícies de l'acumulació de tropes russes a la frontera, tot i que la majoria d'experts esperaven una intervenció militar a les zones en conflicte des del 2014 però no a tot el país.

– AN: És que ningú s'ho esperava. Si el món no veu que el que passa és una aberració, no sé què més ha de passar. La meva família m'explica que sense Europa hauria estat impossible resistir i, per tant, el que s'ha fet ha permès sostenir el país. Hi ha rumors que diuen que Putin no aguantarà la guerra més d'un mes però la gran pregunta és si la gent d'Ucraïna podrà resistir aquest mes.

Les ciutats no estan preparades per a la guerra. Els soterranis on s'amaga la gent quan hi ha bombardejos eren per a la ventilació dels edificis. En molts casos s'han tancat les obertures i ara hi ha humitats. La gent s'amaga allà, en unes condicions de salubritat baixes i, a més, a uns edificis que no estan preparats. Si cau una bomba, l'edifici s'ensorra i la gent queda atrapada, sense bombers ni voluntaris que els puguin treure. És una trampa. També és difícil aconseguir la protecció de les zones rurals on viu poca gent. Ens arriben moltes informacions i ja no sabem de què refiar-nos-en.

Propaganda de guerra?

– AN: La gent que és a Ucraïna es mostra molt preocupada per com s'informa de la situació, de si els mitjans ens expliquen la veritat. De fet, moltes persones envien vídeos fets amb el mòbil i amb comentaris de fons per explicar quina és la situació. Són imatges de destrucció total. Impacta molt trobar-se amb vídeos en què també ensenyen els cadàvers de famílies que no han pogut fugir dels atacs. Però això aquí no arriba perquè fereix la sensibilitat de l'espectador, segons els mitjans.

Nardi ha fet de voluntària al punt de recollida de materials del Mira-sol Centre | Jordi Pascual Mollá

Què més poden fer els governs català i espanyol davant d'aquesta situació?

– AN: La gent que és a Ucraïna et diria: "Per favor, atura la guerra!" Quan parin de tirar bombes podran pensar alguna cosa.

– SV: Ja han enviat ajut humanitari i s'han compromès a acollir refugiats. Què més poden fer? Poden enviar-nos avions i material militar? Si en tenen, endavant; ho demana el govern ucraïnès.

Des d'una lògica militarista, l'entrada directa dels països de l'OTAN a la guerra pot suposar que aquesta acabi estenent-se a tota Europa.

– SV: Però si s'uneixen tots, es pot vèncer Rússia; potser és l'única manera d'aconseguir-ho. Si Putin aconsegueix envair Ucraïna, ningú ens garanteix que no seguirà per altres països.

– AN: Cal un acord mundial per aturar aquest tipus de polítiques. Hi ha la possibilitat d’ofegar econòmicament Rússia. Sembla que a Putin no li importa sacrificar bona part de la població russa.

És molt difícil per la dependència econòmica, especialment del gas, que té Europa.

– SV: S’ha de posar en una balança: Què és pitjor, tenir un país sense gas o milions de morts?

A Rússia hi ha molta gent mobilitzant-se en contra de la guerra.

– SV: Tot i les informacions falses. Però també hi ha molta gent amb por.

– AN: Em sembla molt idíl·lic pensar que hi haurà una àmplia majoria social capaç de mobilitzar-se i tombar el seu propi govern per acabar amb la guerra. Porten tants anys de repressió que bona part de la població està adormida. Per sort, hi ha hagut una onada de solidaritat arreu d’Europa i del món. La qüestió és quant de temps podran resistir a Ucraïna i quant de temps trigarem a treure Putin del poder.

Si més no, les mobilitzacions demostren el que hauria de ser obvi: que el govern rus no és representatiu de tota la societat russa.

– AN: És una oportunitat per a Rússia com a país però ho tenen molt complicat.

A Catalunya comencem amb l’acollida de persones que fugen del conflicte.

– SV: És un problema per a Europa perquè ve molta gent a uns països on tenim molt d’atur.

– AN: També és rellevant la problemàtica de l’habitatge. Com garantirem l’acollida a tota aquesta gent en un context de crisi habitacional? La gent pot acollir però cal tenir resposta davant dels problemes de convivència, d’espai propi, d’idioma... Cal recursos físics i també professionals per a l’acompanyament social i psicològic. Ara tot això se sosté pel voluntariat però quant de temps podrem mantenir-ho?

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article