Solidaritat i estigmatització: refugiats del nord i refugiats del sud

La societat civil s’implica en el transport i acollida de persones que fugen de la guerra d’Ucraïna mentre l’administració prepara dispositius especials per rebre-les

per Jordi Pascual Mollá

Drets

Simulació de la tanca de Melilla a la rambla del Celler en una activitat organitzada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau al desembre del 2020
Simulació de la tanca de Melilla a la rambla del Celler en una activitat organitzada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau al desembre del 2020 | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

FOCUS. No a les guerres!

"Som a Budapest (Hongria) i hem recollit quatre persones que tot just ahir van sortir de Kíiv en cotxe", explica Sílvia Solanellas, una de les santcugatenques que s'ha desplaçat a la frontera amb Ucraïna per portar material i recollir persones que volen venir a Catalunya, "a l'estació hem preguntat si algú més volia venir perquè teníem tres places lliures a la furgoneta i un home ens ha aconseguit el contacte de tres persones que volien anar a València". A més, un cotxe d'ucraïnesos els segueix fins a Girona, podent desplaçar en total 12 persones.

L'onada de solidaritat arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna ha activat mecanismes de solidaritat formals i informals. Solanellas, amb Laia Riera, Jaume Ibars, Núria Fernandez i Pere Canadell, va sortir de Sant Cugat el passat 11 de març després d'haver recollit material per portar-lo a la frontera. Ja allà van haver d'accedir a Ucraïna, entre segells hongaresos, ucraïnesos i russos en els controls fronterers, per deixar el material. Posteriorment es van desplaçar a la capital hongaresa per recollir persones que volien venir a Catalunya, un dispositiu que fan de la mà de l'Associació Ucraïnesa Djerelo i finançat amb donatius a través de Bizum.

Lluís Carreras, president de la Creu Roja, demana evitar les iniciatives solidàries individuals i seguir els canals establerts per les administracions i les entitats especialitzades. Assegura que portar materials i recollir persones amb furgonetes particulars pot dificultar la gestió de la crisi, tant pel que fa a l'entrega del material a les persones que realment ho necessiten com pel que fa a la regularització de la seva situació amb la petició de l'asil un cop arribin a casa nostra. També explica que bona part de les persones refugiades que passaran per Catalunya durant les properes setmanes ho faran en trànsit cap a altres destins, motius pel qual les entitats treballen amb el govern la Generalitat la creació d'un hub d'atenció a la Jonquera.

Un cop comencen a arribar persones refugiades a Sant Cugat (segons les dades facilitades per l'Ajuntament el dilluns, en tenen constància de 86), l'interrogant és com donar resposta a les seves necessitats. El pla previst per l'Ajuntament contempla l'escolarització de tots els menors de 18 anys, la inscripció i als casals d'estiu, així com altres tràmits pel que fa a serveis sanitaris i socials. Es respon així a una de les preocupacions explicada per Natalia Alexandrova, santcugatenca d’origen rus: "Una de les nostres preocupacions més grans és què passarà amb els infants. Podran anar a l’escola aquí? Quins suports tindran? L’idioma, els traumes de la guerra... És un país que segurament no coneixen i on, a més, no volien venir. Per a les persones adultes també és molt difícil. De què treballaran si tenim l’atur pels núvols? I les persones grans, podran aprendre l’idioma?"

La preocupació és compartida per Svitlana Voytovych i Anna Nardi, santcugatenques d'origen rus que durant les darreres setmanes s'han mobilitzat per recollir materials i enviar-los a la frontera, conscients, a més, que molts ucraïnesos prefereixen quedar-se al país. Ho explica Voytovych amb el cas de la seva mare: "Allà hi és la meva mare i també diverses amigues però no volen marxar del país. Volen treballar de voluntàries".

Grup de santcugatenques que s'han desplaçat a Ucraïna per portar material i recollir persones refugiades | Sílvia Solanellas

Dispositius especials per a l'acollida

El govern espanyol ha preparat una mecanisme especial pel qual totes les persones que fugen del conflicte d'Ucraïna podran tenir permís de treball i de residència des del primer dia, no havent d'esperar els sis mesos que marquen els protocols. Les sol·licituds es tramitaran directament per l'Oficina d'Asil i Refugiats amb el compromís de resoldre-les en 24 hores. Es preveu instal·lar grans centres de recepció per a l’acollida de refugiats a Barcelona, Alacant i Madrid. Paral·lelament el govern català ha anunciat la creació de 2.000 noves places per a l’acollida i ha obert diverses vies de contacte per recollir les dades de les famílies catalanes disposades a acollir. El govern català defineix els mecanismes de suport mitjançant un pla de contingència que quantifica en 500.000 euros.

L’agilització dels mecanismes de solidaritat amb Ucraïna topen amb les històries que expliquen les entitats i persones voluntàries que es van implicar en l’acollida de persones refugiades vingudes de Síria i d’altres conflictes del sud global. Ho va explicar a elCugatenc la periodista Arantza Díez, autora del documental La Gemma té un pla, on es retrata la perícia de Gemma Poca per portar persones des de Tessalònica a Catalunya, havent de disfressar-se per passar els controls fronterers: “L’objectiu és assemblar-se al màxim a les persones de les fotos dels DNI que són espanyoles i blanques. Però et fa pensar, com és possible que algú hagi d’entrar així a Europa, quan el teu dret és moure’t lliurement pel món? Cal afegir que en el cas que els haguessin aturat, els haurien confiscat el cotxe i la gravació hagués servit com a prova. Era arriscat, però ho vam fer”.

Refugiats de primera i refugiats de segona?

“Fins fa quatre dies anar a buscar persones a un altre país era un delicte i ara la crisi a Ucraïna ha servit perquè es parli més de les persones refugiades però a la pràctica moltes persones que volen acollir pregunten si la persona que acolliran és ucraïnesa”, explica Maria Creixell, membre d’Emergència Frontera Sud, “així l’acollida es converteix en una acció a discreció”. Des del col·lectiu, diu Creixell, donen resposta a les persones que migren davant la manca d’actuacions de l’administració pública però lamenta que sigui així perquè suposa que la responsabilitat de garantir els drets humans recau sobre la ciutadania.

Una mirada similar plantegen Laia Palacios i Pablo Alonso, membres de Refugees Welcome, una entitat que posa en contacte famílies que volen acollir i persones en la segona fase de la tramitació de l’asil –quan es fomenta la independència i integració–: “Normalment rebem entre 4 i 8 famílies al mes i amb l’inici de la guerra hem tingut 92 peticions, tres de les quals a Sant Cugat i 25 a la resta de Catalunya”. Cal tenir en compte que des que l’entitat va signar un conveni amb l’Ajuntament el 2017, a Sant Cugat han fet 11 convivències, tres de les quals s’han arrelat al municipi posteriorment.

Les cadires de les persones que no han arribat a creuar el Mediterrani, acte simbòlic del dia de les persones refugiades del 2017 | Localpres

L’entitat recull les peticions al web i afavoreix una primera entrevista entre les famílies i les persones que tramiten l’asil perquè es coneguin. Abans d’iniciar la convivència es fa com a mínim una nova trobada en què determinen si els perfils encaixen, per reduir així la possibilitat de tenir problemes de convivència. Un cop acordada la convivència, se signa un contracte de lloguer on s’estableix el preu i les normes de convivència. Són estades de com a mínim sis mesos i amb una persona voluntària de l’entitat que en fa seguiment per si cal intermediar en algun moment. L’entitat mantindrà el protocol també amb les peticions de persones ucraïneses.

“Segur que hi ha un col·lapse de sol·licituds malgrat els mecanismes d’agilització però en el cas actual la realitat és diferent perquè hi ha molts ucraïnesos que tenen família a Catalunya i a Espanya”, argumenta Alonso, que preveu que l’agilització suposi a la pràctica entrar a la segona fase del protocol de petició d’asil i, per tant, una acció més ràpida de les entitats com la seva, “hem de demanar el principi d’igualtat de tots els demandants d’asil internacional”.

Totes dues entitats adverteixen que en el sistema d’asil hi ha molts problemes per aconseguir cita prèvia. Normalment triguen un mes a aconseguir-la. Posteriorment han d’esperar uns mesos perquè les cites mai són immediates. Llavors es fa una primera reunió en què se sol·licita l’asil, iniciant el tràmit però no sent encara formalment demandants d’asil. “Fins l’any passat mentre no hi havia resolució, s’avançava en les fases però ara només passen a la segona fase les persones que han estat acceptades com a sol·licitants d’asil”, denuncia Alonso. La primera fase són sis mesos i posteriorment ja s’atorga el permís de residència i treball. És a dir, amb l’agilització per a les persones que fugen d’Ucraïna es pretén donar en 24 hores el que normalment s’aconsegueix entre 9 i 12 mesos en funció del cas.

“Això demostra que una altra gestió de la política migratòria és possible”, defensa Creixell, “si es garanteixen els drets a unes persones i no a unes altres es genera un debat ètic i també jurídic perquè a la pràctica es justifica i es legitima a qui acollir i a qui no”. Des d’Emergència Frontera Sud també denuncien que els criteris de vulnerabilitat per prioritzar l’acollida no són públics i canvien en funció del nombre de places disponibles: “S’han tret 2.000 noves places de la màniga. Abans no hi eren? Hi havia gent dormint al carrer mentre teníem aquests espais? Quan acabi la crisi d’Ucraïna seguirem tenint aquestes places? Té menys importància una persona que fuig de guerrilles o esclavitud de qualsevol altra part del món que una persona que fuig de la guerra a Ucraïna?”

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article