Una exposició que reivindica els feminismes, els de dins i els de fora

Elizabeth Quito exposa 'Rebels i empoderades' a l’Ateneu, 25 retrats de dones feministes

per Mariano Martínez

Cultura

Elizabeth Quito exposa retrats de dones feministes a una exposició a l'Ateneu
Elizabeth Quito exposa retrats de dones feministes a una exposició a l'Ateneu | Mariano Martínez
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

A l’Ateneu s’ha inaugurat l’exposicióRebels i empoderades, de l’Elizabeth Quito. És un homenatge a la dona que ha entrat fora de termini (8M) per problemes de programació. Però als temps que vivim, amb qüestionament de la política d’igualtat, de les lleis sobre la violència de gènere..., benvingut sigui aquest record que a la vegada és una reivindicació del paper que han desenvolupat aquestes dones, encara que una mica més enllà del dia fixat. Encara que, ben vist, igual és millor així, perquè les grans causes no es defensen només el dia assenyalat, deuria ser una lluita més compromesa.

L’exposició consta d’unes 25 obres, retrats de dones, petit format, realitzades amb llapis. En algunes empra la tècnica mixta. Sorprèn la perfecció del traç, els matisos que aconsegueix extreure l’Elizabeth amb el llapis i el full blanc, com juga amb les ombres i la claror. Es tracta d’un realisme que produeix la sensació que els personatges sortiran del marc en qualsevol moment. O en podríem dir hiperrealisme?

Són tot dones que han lluitat per algun dret, són dones conegudes per la seva participació en las lluites socials, per la seva contribució a la tasca de fer un món millor, un món més igualitari, on els drets arriben a tothom. Però no totes són dones amb nom i cognoms, n’hi ha també desconegudes, agafades en alguna manifestació, protesta, vaga... i que des de el seu anonimat han contribuït a la lluita pels drets, per la preservació de la natura...

Retrats de dones feministes a l'exposició de Quito a l'Ateneu | Mariano Martínez

Trobem, per exemple, el retrat de Nemonte Neguino, premi Golman, lluitadora a favor de la conservació de l’Amazònia i els seus habitants, i en contra de les petrolieres amb la seva política de terra arrasada. És també la Berta Cáceres, de sobres coneguda, sobretot després del seu assassinat, per la seva guerra particular davant les multinacionals que acaben amb els recursos naturals i destrueixen el medi ambient. O la Sojourner Truth, que va ser una esclava negra a Estats Units, pionera en la lluita contra l’esclavatge. La Sojourner es va atrevir, a finals del segle XVIII, a demandar el seu amo per haver venut el seu fill a un altre esclavista de fora de l’Estat. També estan presents la Rosa Luxemburg, la Clara Campoamor...

Tres exemples més:

– Seria Sojourner Turth, activista por l’abolició de l’esclavitud. Va ser la primera dona negra a portar a judici un home blanc i guanyar-lo. A principis del 1800.

– Mary Beatrice Kenner, pionera en la invenció de las compreses però no va poder patentar-les perquè era una dona negra als Estats Units dels anys 30 del segle passat.

– Dolors Aleu i Riera, va ser la primera dona ginecòloga i pediatra que va exercir la professió. Va obrir el camino perquè s’eliminés la cotilla, a mitjans del segle XIX.

En una petita trobada amb l’Elizabeth Quito ens explica que en aquesta obra, en aquests retrats, està reflectida la seva lluita personal en defensa del feminisme, de tots els feminismes, i de les lluites per tots els drets humans: “Perquè no hi ha un únic feminisme. No són les mateixes necessitats i els motius de lluita de les dones, de les feministes, a l’Àfrica o a Llatinoamèrica que a Europa. En altres indrets la gent que surt al carrer a reivindicar corre més riscos, les represàlies i amenaces estan a l¡ordre del dia. Poden morir”. Ella pretén fer visibles, recordar, aquestes dones, totes les dones, que d’alguna manera han contribuït a la batalla pels drets socials, pel vot femení... Una reivindicació en un època en què patim “un retrocés d’alguns d’aquests drets que creiem ja assolits del tot i ens trobem en la tessitura de reiniciar les velles reivindicacions”. I la pregunta òbvia o obligada: Estem al fi de la història o al començament?

L’exposició romandrà oberta fins el 12 d’abril.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article