Lluc Cahís s’acomiada de la política valldoreixenca

El vocal d’ERC-MES ha deixat el càrrec per motius laborals, deixant el seient buit perquè un altre company el substitueixi.

per Jordi Pascual Mollá

Barris i EMD

Lluc Cahís deixa la vocalia a l'espera de la incorporació d'un nou vocal d'ERC-MES
Lluc Cahís deixa la vocalia a l'espera de la incorporació d'un nou vocal d'ERC-MES | Jordi Pascual Mollá
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. El més jove de la Junta de Veïns marxa i ho fa, diu, desencantat en comparació amb l’esperança amb què va assumir el càrrec. Lluc Cahís, vocal d’ERC-MES fins al Ple de març, va arribar a la política valldoreixenca amb l’esperança de promoure canvis i marxa per motius laborals i –si permeteu l’atreviment d’aquest periodista– abatut per la maquinària de la política institucional que li ha permès presentar 30 mocions “amb la certesa hi ha coses que cauran pel seu propi pes, com el Consell de la Vila, que no es podrà silenciar per sempre”.

Cahís era un d’aquells nois de les JERC –ara Jovent Republicà– que empenyia cap a l’esquerra i per això ha tingut unes paraules per al seu espai polític en el discurs de comiat, referint-s’hi com un lloc “on m’han ensenyat què és el compromís sense paraules, amb l’exemple del fer, i el què és militar: recórrer els Països Catalans en assemblees i congressos”. Tot i que de sobres és sabut, i la seva portaveu, Mariona Arnau, ho reconeixia en una entrevista a aquest diari, que últimament ja no estava actiu al Jovent.

Marxa amb tres temes dels quals ha fet bandera: evitar que la gent marxi de la vila per motius econòmics, la defensa dels drets de les treballadores de la llar –precisament, un dels temes centrals del darrer 8M– i la defensa del jovent valldoreixenc. “Durant aquests 3 anys ha estat inqüestionablement prioritari tenir el rumb ideològic clar i no donar el braç a tòrcer. I això passa per fer del companyerisme un estendard, que la disputa política del Ple no impedeixi poder ser còmplice quan baixem d’aquesta tarima. Perquè per no renunciar a res, cal també no renunciar a ningú i si cal anar a buscar Ciudadanos sense complexes, buscar sempre el consens”.

Els agraïments han estat per a la seva candidatura –Guanyem Valldoreix– i el seu partit –ERC– així com per a la resta de companys de plenari i per a l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix. I posats a militar, també ha tingut la militància de l’amistat, amb bones paraules per als seus amics, “als que quan els tens al costat, la BRIMO no fa tanta por i que amb ells tot pren sentit”.

Però, atenció!, que també ha tingut el moment d’estratègia política final: “Amb la incertesa també de si aquesta cadira quedés buida un Ple per problemes burocràtics, si s’aprofitarà per aprovar canvis salarials. Confio que no”. Perquè amb la correlació de forces que queda amb la seva marxa, el president Josep Puig podria tornar intentar recuperar el salari que li va retallar l’oposició perquè ara hi hauria un empat que ell mateix podria desempatar en segona votació aplicant el vot de qualitat de la presidència.

També hi ha hagut les bones paraules de la resta del plenari. El seu company de grup municipal, Jaume Sanmartí (ERC-MES), s’ha acomiadat recordant els inicis del treball conjunt i dient que ha estat fàcil treballar amb ell, seguit d’una abraçada. Ferran Margineda (CUP-PC) també ha posat en valor la tasca del vocal sortint: “No em sap greu que marxis perquè ens veurem igualment en totes les lluites en què som tan propers que no sabem veure les diferències”. I Susanna Casta (PSC), visiblement emocionada, s’ha aixecat i li ha fet una abraçada sense aconseguir dir res més.

Menys companys ideològics però sí de plenari, la resta de grups també han reconegut la tasca de Cahís, amb un ampli aplaudiment final demanat pel president Puig –qui ho diria després de tantes picabaralles!–. Susana Herrada (Junts) li ha desitjat el millor en la nova etapa i ha dit que durant els tres anys de política institucional ha crescut com a persona: “Aquesta societat no canviaria si no hi hagués gent com tu”. Mentre que José García (Ciutadans) ha remarcat la riquesa d’haver compartit espai amb algú més jove i amb una ideologia diferent.

La política valldoreixenca té un element de veïnat quasi familiar, una proximitat entre vocals admirable i un respecte cap a la premsa encara més rellevant, sense que això suposi trencar les distàncies i precaucions entre polítics i periodistes. Cahís també ha fet fàcil aquesta feina i això és d’agrair. Cahís marxa del Ple però el seguirem trobant al carrer, potser amb amics i perdent la por a la BRIMO, qui sap.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article